Veus: L’ecoparc, la legionel·losi i els mecanismes de control
El risc zero no existeix. Ni tampoc hi ha una natura bona que l’home es dedica a fer mal bé, ni que sigui perquè, per un costat, a la natura no existeixen categories morals (bona, dolenta) i per l’altre perquè l’home, ell mateix, és part integrant de la natura. De fet, la vida, ella mateixa, és un risc i aquest risc és molt més alt per als éssers humans enmig d’una natura que podríem definir com a “salvatge” (no subjecte a l’acció de l’home) que no pas en una natura civilitzada (modificada per l’acció de l’home).
Dic això perquè penso que els debats importants pel que fa al medi ambient cal centrar-los, no en principis genèrics, sinó en aspectes concrets: quins són els riscos que estem disposats a assumir com a contrapartida pels avantatges que obtenim de les tecnologies i, sobretot, quines mesures prenem per a controlar i calibrar aquests riscos.
I aquí és, sobretot, on han fallat estrepitosament les administracions pel que fa a l’ecoparc i a la legionel·losi. I han fallat pel mateix motiu: la falta de control i de les mesures que cal prendre si aquests controls indiquen alguna falla. En el que fa referència a l’ecoparc, ens hem assabentat aquest any passat que el 2011 hi van haver uns nivells de formaldehid que eren superiors als normals. Això pot passar, pot ser que en un moment puntual hi hagi una falla que doni lloc a uns nivells de productes superiors als permesos. Però si això arriba a passar, cal prendre mesures immediates que garanteixin que aquestes emissions s’aturin fins que nous controls confirmin o no els nivells excessius. I si es confirmen, actuar en conseqüència per solucionar el problema. I cal, sobretot, que els ajuntaments involucrats, com a legítims representats dels ciutadans, en tinguin una informació immediata. I que aquests mateixos ajuntaments es converteixin en garants de que els controls funcionin i que es prenguin les mesures necessàries en cas que les emissions siguin superiors a les establertes. I cap d’aquestes condicions s’han acomplert. Encara que tingui un origen diferent, el cas de la legionel·losi ha sigut semblant. O els controls estipulats no s’han realitzat, o si s’han realitzat els controls estipulats no són els adequats. En qualsevol dels dos casos, les administracions han fallat.
I aquí és, sobretot, on han fallat estrepitosament les administracions pel que fa a l’ecoparc i a la legionel·losi. I han fallat pel mateix motiu: la falta de control i de les mesures que cal prendre si aquests controls indiquen alguna falla. En el que fa referència a l’ecoparc, ens hem assabentat aquest any passat que el 2011 hi van haver uns nivells de formaldehid que eren superiors als normals. Això pot passar, pot ser que en un moment puntual hi hagi una falla que doni lloc a uns nivells de productes superiors als permesos. Però si això arriba a passar, cal prendre mesures immediates que garanteixin que aquestes emissions s’aturin fins que nous controls confirmin o no els nivells excessius. I si es confirmen, actuar en conseqüència per solucionar el problema. I cal, sobretot, que els ajuntaments involucrats, com a legítims representats dels ciutadans, en tinguin una informació immediata. I que aquests mateixos ajuntaments es converteixin en garants de que els controls funcionin i que es prenguin les mesures necessàries en cas que les emissions siguin superiors a les establertes. I cap d’aquestes condicions s’han acomplert. Encara que tingui un origen diferent, el cas de la legionel·losi ha sigut semblant. O els controls estipulats no s’han realitzat, o si s’han realitzat els controls estipulats no són els adequats. En qualsevol dels dos casos, les administracions han fallat.
El més greu, però, és l’acumulació d’aquests casos, que fa pensar no en un error puntual sinó en una falla del sistema de control de riscos i de la participació dels ciutadans i dels seus representats en aquest control. Aleshores, si és el sistema que falla, no hi ha manera de que els riscos inherents a la nostra vida puguin ser assumits de manera col·lectiva. I, més encara, aquest és un dels elements necessaris per a una societat democràtica, de ciutadans amb drets i deures. En aquest any electoral que comencem, penso que és un element a tenir ben present.
Jordi Casanova
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors.