Club d’Hoquei Ripollet: ‘Si pugéssim a Primera Catalana, tots els jugadors de l’equip seguirien a la plantilla’

Albert Figueras, president del Club d'Hoquei Ripollet / Sergi Bayó

El Club d’Hoquei del municipi (CH Ripollet) és un projecte que creix any rere any gràcies a l’esforç constant de la junta per afavorir l’arribada de nous jugadors, tot fent promoció a les escoles i oferint iniciació gratuïta als més menuts. El primer equip, actualment a Segona Catalana, està realitzant una temporada espectacular i es manté al capdavant de la classificació. Parlem amb Figueras, amant de l’hoquei i president de l’entitat, per tal que ens expliqui la filosofia del club i les claus que han permès consolidar el projecte.

RevistaDeRipollet: Albert, la temporada no podria estar anant millor. A què atribuïu aquest èxit?
Albert Figueras: Jo potser no li diria èxit, sinó necessitat. Quan vaig començar com a president, farà uns 8 o 9 anys, només érem 3 equips. El nostre projecte va tenir com a objectiu crear totes les categories, i després tenir un primer equip que pugés. Ara tenim 15 equips, amb tota la base completa i dos equips pràcticament per categoria.
Això, a la vegada, fa que els de baix necessitin tenir un primer equip en una competició una mica més elevada, per tal que els jugadors tinguin una sortida per dalt. Si només hi ha un primer equip, i l’equip no està en una bona categoria, el més usual és que els jugadors acabin marxant a altres clubs. Per tant, és una necessitat perquè, si ens quedem tapats per dalt, tindríem problemes amb els jugadors que vénen per darrere.

RdR: És dura la rutina per tal de mantenir-se en les millors condicions físiques?
A.F: En principi entrenem 3 cops per setmana. El sènior amb el junior fa partidets, i hi ha força competència. Això fa que els sèniors no s’adormin, i que els júniors s’esforcin per poder jugar, en el cas que algun sènior no estigui en un bon moment físic. Per cada partit convoquem 8 jugadors i 2 porters. Dels 8 jugadors, 2 són júniors. Els sèniors saben que, si no estan al 100% aquell dia, potser hi haurà un júnior que els substituirà una estona. Això fa que hi hagi competència i els entrenaments siguin durs.

RdR: Valores de forma positiva la competitivitat dins el propi club?
A.F: Sí, quan abans convocàvem 8 sèniors, ells sabien que jugarien ells i fallaven a alguns entrenaments. Setmana darrere setmana, això fa que el ritme no sigui tan alt. En canvi, si per sota ve gent, és diferent. Passa a tots els equips això: un aleví també pot venir a ajudar un infantil, però si un infantil no està tan fi potser l’aleví juga forces minuts. És una forma de venir als entrenaments i no fallar, i després estar millor de cara al partit.

RdR: Comentaves que sou uns 15 equips. L’hoquei està consolidat al municipi?
A.F: Hem fet una molt bona labor durant molts anys. Cada any hem anat a les escoles, quan comencen les classes, a portar díptics. També oferim iniciació gratuïta per als més petits i els proporcionem patins, sticks i tot el material necessari. Així els nanos poden començar a jugar, i si els agrada els seus pares posteriorment els van comprant el material.
Cada any vénen uns 25 o 30 jugadors nous, i sempre se’n queden uns 15 o 20 finalment. Així anem fent equips, que amb el pas del temps van pujant de categoria. Inclús tenim un equip femení ara.

RdR: Tornant al primer equip, si seguiu amb aquests resultats podríeu pujar a primera. Esteu preparats tècnicament?
A.F: Ho hauríem de valorar, però si tinguéssim aquesta sort, pràcticament tots els jugadors que hi ha actualment seguirien a la plantilla. Segurament també hi hauria algun reforç perquè ajudés l’equip a no baixar. L’objectiu el primer any que arribes a una categoria superior és mantenir-se a la categoria, fer-se amb ella, i més endavant plantejar-se més ascensos i la forma en la qual s’ha d’armar l’equip. Si el nostre equip aconsegueix pujar, tots tenen crèdit per mantenir-se a l’equip.

RdR: A nivell econòmic, el club també s’ho podria permetre?
A.F: Estar a primera requereix un cost més elevat. També és cert que molts jugadors, en aquesta categoria, ja no volen pagar: es queden o marxen d’un equip en funció d’això. Per tant, molts cops aquest cost l’ha d’assumir el club. A diferència d’altres clubs, intentarem que no siguin els pares, amb les seves quotes, els qui assumeixin el cost.
En aquest sentit, el passat diumenge vam presentar els equips d’aquests temporada i el nou patrocinador: Ripollet Serveis Immobiliaris. Patrocina el primer equip i s’ha compromès a que, si l’equip puja de categoria, doblarà la quantia. Això faria que no haguéssim d’augmentar les quotes dels pares. Així mateix, tot i que els jugadors no cobrarien, tampoc no tindrien una quota mensual.

RdR: Esperem, doncs, que finalment ho aconseguiu. T’agradaria estar a la presidència d’un club amb un equip a Primera Catalana?
A.F: M’agradaria. Sobretot perquè, tot i que no ho he dit davant de tothom, quan jo vaig començar molta gent es va esborrar del club. Pensa que pràcticament estàvem retornant les claus a l’Ajuntament. Llavors va ser quan vam concebre un projecte que tenia com a meta omplir tota la base. Tampoc no era la nostra intenció que l’hoquei fos el primer esport del poble, però si que fos un esport important, com ho havia sigut temps ençà. Un cop ho hem anat aconseguint i hem vist que per dalt ens quedàvem tapats, també vam veure que havíem d’aconseguir un primer equip fort per tal que els jugadors no marxessin de casa. Ara això també ho tenim.

.

Valors i esport

Al Club Hoquei Ripollet els nanos no sols vénen a jugar, sinó que es formen com a persones i com a jugadors”, explica Albert Figueras. Per al president del club, el més important no és que es guanyin sempre els partits, sinó que s’aprengui tant a guanyar com a perdre, així com a respectar als altres. “A un vestidor cadascú és diferent, i tots s’han de respectar entre ells. Això és el que es trobaran quan siguin grans: una feina on ningú és igual, on hauran de conviure i on hauran de saber donar i saber rebre”.

Albert Figueras, així mateix, considera que la disciplina esportiva és molt important perquè els jugadors adquireixin valors. “Si de debò els agrada l’esport, sortiran amb els amics o de festa en relació amb el que tenen: si tenen un partit dissabte, no sortiran el divendres per la nit”.

.

.

Leave a comment

Your email address will not be published.

*



Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies

ACCEPTAR
Aviso de cookies