Rita T. Gort: ‘A mesura que vaig pensar en la història va començar a prendre vida tota sola’

Rita Touriño Gort és una dona polifacètica. És cantant, actriu, i com a escriptora, acaba de publicar la seva segona novel·la, “El mar cuando te abraza”. Amb motiu de la seva presentació el dia de Sant Jordi, hem parlat amb aquesta ripolletenca en la seva joventut perquè ens expliqui l’argument de la novel·la i quina ha estat la seva intenció a l’hora d’escriure, a més de com està vivint aquest moment de la seva vida.
.
Revista de Ripollet: “El mar cuando te abraza” és un títol molt evocador. D’on ve?
Rita Touriño Gort: Inicialment, la novel·la s’havia de dir “Mas líbranos del mar, amén”, perquè el protagonista té fòbia al mar i a la història apareix un capellà, per això la frase bíblica, però era massa religiós. “El mar cuando te abraza” és també un missatge contradictori: les dues cares de la moneda. Evoca un sentiment, una emoció, la bellesa, ja que l’amor també està present, però existeix aquesta por pel mar.
RdR: És un llibre amb una forta càrrega psicològica. Escriure’l ha estat un procés introspectiu?
R.T.G.: Sí, crec que cada vegada que escric m’allunyo més de mi i el personatge es va fent cada cop més gran. D’autobiogràfic no en té res, però jo arribo a sentir al personatge. El protagonista d’aquesta novel·la és un home, per això potser la meva connexió era una mica menys, però és molt real per mi, en algun lloc existeix.
.
RdR: Les teves protagonistes sempre han estat dones. Com és ser un home en la literatura?
R.T.G.: A mi com a escriptora em surt molt natural. Volia que fos un home, em volia obrir al públic masculí. Jo he sentit el personatge: es diu Juan Carlos Chillida, és un home d’uns trenta anys i és escultor. Vaig començar a pensar en ell, però sento que no m’he inventat res, ell viu dins meu, simplement l’he deixat sortir. La història va creixent, prenent forma, mantinc diàlegs i reflexions, sento la seva fòbia a la pell, tinc una estreta relació amb el personatge.
RdR: Et fiques al paper. Aquesta tècnica et ve de la teva faceta d’actriu?
R.T.G.: Sóc actriu, i tinc la meva tècnica. A l’hora d’interpretar tinc molta imaginació i psicologia, tinc molta facilitat per ficar-me al personatge. Jo el conec, l’entenc. També suposo que quan més s’assembli al personatge a tu més fàcil és donar-li vida.
.
RdR: En què es diferencia la nova novel·la amb el teu material anterior?
R.T.G.: Tinc una altra novel·la publicada i vàries sense publicar. Tinc dues línies. Per una banda, una part crua, realista, amb personatges amb històries molt potents, que succeeixen a la seva vida quotidiana. Per altra banda, escric sobre una realitat amb un toc de màgia i fantasia. Per exemple, a la última novel·la, el personatge té episodis d’esquizofrènia, i no sap com ha anat a parar a un psiquiàtric. El procés personal de curar-se ell mateix és pel lector una trama que haurà d’anar desxifrant, ja que hi ha elements fantasiosos com personatges estrambòtics i un poble sense nom. A més el final depèn del lector, ja que no és tancat, cadascú es construeix la seva pròpia novel·la.
RdR: Tens varis relats breus seleccionats a certàmens. Personalment, prefereixes la narrativa breu o la novel·la?
R.T.G.: La novel·la, perquè m’agrada enganxar-me al que escric. De la mateixa manera que un té plans per la nit per quedar amb família o amics, jo em trobo amb la meva novel·la. M’agrada aquesta sensació duradora, que m’atrapa. Un relat breu acaba ràpid però si l’escric normalment és perquè sorgeix d’una inspiració espontània i perquè hi ha més concursos d’aquest tipus de narrativa.
RdR: Tens estudis administratius i relacionats amb el món dels negocis. Com arribes a dedicar-te a cantar, escriure i actuar?
R.T.G.: Quan era jove el que volia era ser independent, no dependre de ningú, guanyar diners, i després decidir si em volia casar i tenir una família. El món dels negocis, però, és molt gris, i les belles arts sempre m’han acompanyat. Aquestes coses sempre acaben sortint. El fet de perdre la meva feina a l’oficina, m’ha ajudat en certa manera. Ara puc dedicar-me a escriure, em guanyo la vida cantant i de tant en tant faig d’actriu. He acabat fent el que volia, on i com volia. He guanyat en un altre tipus de riquesa. Si ofeguem el que ens surt de dins morim en vida.
RdR: T’han ajudat a publicar la novel·la?
R.T.G.: L’editorial que em publica, Ediciones Atlantis, ha cregut en mides del principi, m’està ajudant molt, estan pendents de mi, cada canvi que he proposat ha sigut benvingut i m’estan donant tot el suport. De fet, quan vaig publicar la meva primera novel·la, ells ja estaven interessats en publicar-me. Estic molt contenta, sobretot perquè quan escrius una novel·la l’envies a moltes editorials i pot ser que et facin pagar o que ja tinguin als seus escriptors. Aquesta és una publicació convencional, en tota regla.
RdR: I en un futur, no has pensat publicar les novel·les que guardes al calaix?
R.T.G.: Suposo que sí, és clar, aquesta editorial ja m’ha dit que la nostra relació pot ser molt fructífera, però no penso en el futur. Ara mateix, estic en un núvol, el moment present és molt intens. Estic escrivint una novel·la en català, també. Queda molt per treballar.
.
Música i literatura
Rita Touriño Gort presentarà la seva novel·la en un vermut musical conjuntament amb l’Alba, “la pintora de somnis”. L’acompanyarà la pianista Isa Pasqual, i juntes interpretaran cançons relacionades amb el seu propi llibre, també amb el de l’Alba, i un seguit de versions actuals per engrescar al públic.
L’acte serà durant la Diada de Sant Jordi, el proper dissabte 23 d’abril al Centre Cultural. Començarà a les 13h.
Es podrà adquirir el llibre durant el matí a un preu de 16€. Es pot demanar per encàrrec a les llibreries i a la Llar del Llibre.

Leave a comment

Your email address will not be published.

*



Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies

ACCEPTAR
Aviso de cookies