Lucila Pascua: ”Estar a dos jocs olímpics va ser increïble, uns tercers serien l’hòstia”
Un cop acabada la lliga femenina amb el Mann-Filter de Saragossa en la quarta posició i havent guanyat la Copa de la Reina amb el Conquero de Huelva Lucila Pascua està gaudint ara d’unes merescudes vacances que l’han permès tornar a Ripollet. Va estar al Barneda animant al CB Ripollet – Tatchepol i dijous passat va estar visitant a les joves jugadores del Bàsquet Sant Gabriel que van tenir l’oportunitat de fer-li preguntes, fer-se fotos i aprendre d’ella.
És la millor esportista local i un referent del bàsquet femení espanyol. Amb 33 anys té un palmarès envejable que suma set medalles internacionals, dues copes, una lliga espanyola, una altra hongaresa i dues supercopes. I el més important, segueix “motivada i amb ganes de jugar perquè estimo el bàsquet. És una de les meves passions, una manera de viure i això és el que em mou” i concreta “tinc ganes de seguir competint amb els equips i estant a la selecció, però sobretot gaudint del bàsquet”.
Va començar aquesta temporada jugant a Huelva però els problemes econòmics del club la van fer marxar a Saragossa just després de guanyar la copa, “no tinc sort escollint clubs”, explica “traient els primers anys de la meva carrera i l’època a Salamanca la resta no he tingut sort” diu, referint-se als aspectes no esportius. L’any vinent, “encara és aviat”, assegura en referència a quin serà el seu club però té molt clar que busca “un equip sense problemes i poder jugar els anys que em quedin al més alt nivell. Ara busco tranquil·litat i un lloc fiable”. Reconeix que no és un bon moment per viure del bàsquet femení, on es mouen molt menys diners que temps enrere, però treu la part positiva i assenyala que això “facilita que hi puguin accedir a la lliga femenina jugadores més joves, és un bon moment per elles perquè els clubs estan mirant més el planter”.
.
Podria jugar els seus tercers Jocs
Lucila és la sisena jugadora de la història amb més partits jugats amb la selecció espanyola absoluta (219) i el passat mes de febrer va participar de la classificació de l’equip per al Campionat d’Europa. Ara el proper objectiu és el preolímpic al juny on Espanya buscarà el bitllet per a Rio. “Espero que comptin amb mi pel preolímpic, perquè he fet un bon final de temporada” comenta Lucila, “els jocs ja són paraules majors, de moment s’ha de pensar en classificar-se”. Però Lucila sap el que és jugar uns Jocs Olímpics, té dos diplomes olímpics per ser 6a a Atenes i 5a a Pequín.
Just uns minuts abans de trobar-se amb les joves jugadores del Sant Gabriel i preguntada per sí quan ella jugava de petita en les pistes ripolletenques pensava en ser olímpica, riu però no ho dubta, “no, no m’ho imaginava, ni estava en els meus objectius personals. Estar a dos jocs olímpics ha estat increïble i si hagués uns tercers seria l’hòstia”.
Per a les més petites que ara comencen al bàsquet té també molt clar el missatge: “Que s’ho passin bé. Gaudir l’esport et farà estimar-lo després. Que juguin, que es diverteixin i que facin cas als seus entrenadors”, paraula de Lucila.
.
.
.
.
.