J. M. Peña: “Hem fet que el Palau Ausit sigui un segon centre cultural”

En l’orla de la segona promoció de la història del Palau Ausit és pot trobar la foto de José Manuel Peña. Tan agraït va quedar amb el centre que quan les seves filles van començar els seus estudis en aquest institut ell va decidir entrar a l’AMPA, era l’any 2005. Onze anys des- prés s’ha convertit amb el màxim responsable de l’associació Racons per Gaudir, un ens cultural que va començar amb un projecte de sociabilitzar llibres perquè els pares coneguessin el centre dels seus fills. Tot va continuar amb un taller d’informàtica per als pares, després d’ofimàtica,… fins arribar a constituir-se en una associació amb més de vint tallers que donen cabuda a prop d’un centenar de ripolletencs i gent d’altres indrets del Vallès.
.
Revista de Ripollet: Què és Racons per Gaudir? 
José Manuel Peña: Racons per Gaudir neix del fet que els pares volen fer activitats però no volen assumir certs càrrecs i necessiten preus mòdics, a partir d’aquí hem aconseguit en el transcurs de vuit anys que moltes famílies vinguin al centre i involucrar-los en tot un seguit d’activitats que hem anat preparant. Per exemple l’any passat vam tenir 148 famílies, pares i mares. I l’associació com a tal es crea des que l’AMPA per si sola no podia assumir la demanda d’activitats i vam decidir muntar una associació impulsats pel mateix director del centre, el José Alfaro, que deia de muntar alguna cosa per seguir amb aquests tallers i que en un moment donat si ve algú extern que se li pugui contractar perquè el centre no pot fer-se càrrec.
.
RdR: I com neix i creix? 
JMP: Va sortir un projecte que era socialitzar els llibres, fer que els pares s’involucressin en anar al centre, que el coneguessin. Després va sorgir la idea de muntar uns tallers d’informàtica. Ens vam animar i vam tirar endavant un seguit de tallers a partir d’una subvenció que hi va haver, i això ens va ajudar a poder-lo crear i muntar. L’ambició et porta a  fer un taller d’informàtica, després un d’ofimàtica, vam incloure un taller de pilates, de country… teníem acceptació i vam continuar. Aquest èxit ens  va portar a fer-ho com una cosa conjunta amb els altres centres d’ensenyament, amb el Can Mas i el Lluís Companys. Eren més reticents, però al final els impliquem. Vam aconseguir fer tallers durant dos o tres anys. Sempre el Palau tirava més i tenia una oferta més gran per la disponibilitat d’aules. Però l’any passat les AMPES dels altres dos instituts ens van comunicar que no volien fer més tallers
RdR: Però ara ja teniu gent de fora de l’institut? 
JMP: Hi havia gent de fora que et deia: “Jo no puc entrar encara que et pagui mes?” I ens trobàvem que no se’ns permetia. Si ets família directa com l’avi o la tieta és algú relacionat amb el centre. Però clar, vèiem que se’ns quedaven fora molta gent que econòmicament no podien fer-ho en un altre lloc. Ens trobàvem en aquesta situació, i això ens va fer pensar al març de l’any passat que si fèiem una associació podíem obrir els tallers a tot el poble.
RdR: Racons per gaudir arriba on ja no ho pot fer el Centre Cultural?  
JMP: El que ofereix el Centre Cultural està bé però a Ripollet tenim un problema de manca d’espais, a nivell cultural i a nivell esportiu. Ens falten pistes i ens falten aules. Els instituts han de ser espais oberts. Nosaltres per les tardes aprofitem les aules, a més el centre ens va dir de posar-ho com a domicili social. Tenim totes les aules a la nostra disposició, amb tots els mitjans: projectors, pissarres tàctils, gimnàs, sala de música, sala d’audiovisuals… tenim tot el centre a la nostra disposició en funció dels tallers que fem. El centre cultural el que fa moltes vegades és activitats en horaris de matí que als pares no els hi va bé. Com a cosa favorable tenim a representants d’associacions dins dels monitors que tenim. Per exemple l’associació de country, amb un monitor que és pare d’un alumne del centre i com a iniciació per fer country aquí, i després utilitza també els espais per a la seva associació. Després també tenim a l’associació fotogràfica que el seu president és monitor dels tallers. Les associacions veuen que això és quelcom positiu i ens permet ajudar-nos.
RdR: A la llarga el Palau Ausit és un segon Centre Cultural per a les associacions?  
JMP: No només per a nosaltres. Ara mateix el country ja té un espai aquí, l’escola d’adults, el taller de pintura el té aquí, les persones del taller de pintura vénen aquí, és un centre actiu. Hem aconseguit que les aules a la tarda estiguin plenes. Ara està venint gent de Mollet, de Sabadell, de Cerdanyola… gent de fora a fer tallers aquí. Al final de curs fem una festa de fi de tallers, l’any passat érem 135. Hem fet que un centre de secundària sigui un segon centre cultural dedicat a tota aquesta diversitat de tallers i obert a tothom.
RdR: Al final el problema que tenim a Ripollet és que som molta gent i però tenim poc espai, no? 
JMP: Al poble li calen més espais per a les entitats, que es faci quelcom en condicions, per a aquestes entitats sense lloc. Sales grans no tenim a Ripollet, o ens anem al pavelló que és el més gran o el centre cultural que té una sala d’actes que si comparem amb el gimnàs del Palau aquí agafen 25 persones més. I com està l’auditori? Massificat. Trobar un dia d’auditori és increïble. A Ripollet li falten espais, tan culturals com esportius. Ripollet necessita una reforma d’infraestructures.
.
Els tallers
Al principi les activitats que oferia l’AMPA estaven pensades per millorar i aprofundir en certs aspectes educatius, com per exemple els tallers d’informàtica i ofimàtica. Però a mesura que avançava la demanda era cada cop més variada i actualment es fan des de tallers de ball com salsa, merengue o batxata, iniciació en la fotografia i el photoshop a cursos de cuina o guitarra. Un total de vint cursos i tallers amb un preu que oscil·la entre els 15 i els 25 euros en cas de ser soci de l’entitat o entre 20 i 30 euros per aquells que no són socis. 
La quota per fer-se soci és de 30 euros, i si es fa soci un segon membre de la família només hauria de pagar-ne 20. Aquests diners van directes a cobrir les despeses dels monitors i el material que requereixi cadascuna de les activitats.
.

Leave a comment

Your email address will not be published.

*



Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies

ACCEPTAR
Aviso de cookies