Pere Calpena ‘No veure-hi ha de ser fotut i més si t’impedeix seguir amb la teva passió’
Pere Calpena ha trobat l’equació perfecte per convertir la seva passió a la bicicleta en un acte d’ajuda per a gent necessitada. Des del 2004 Calpena va recuperar el seu hobby per pedalejar. Tot va començar amb excursions a Montserrat i Collserola. Més endavant es va fer amb una bicicleta de segona mà de carretera i va començar a fer de 10.000 a 12.000 quilòmetres a l’any sobre les dues rodes. En aquest món de cadenes, plats i pinyons va conèixer a Salvador Gorina, president del Club Ciclista Ripollet, que va començar a fer tàndem amb ell. Però per prescripció mèdica Salvador va haver de deixar les sortides en tàndem. El president li va proposar a Calpena que si volia continuar amb els tàndems truqués a la ONCE, que portaven una activitat de ciclisme amb gent cega. Ara ja suma més de 101 sortides.
.
.
Revista de Ripollet: En què es basa l’activitat que fas amb l’ONCE?
Pere Calpena: Jo surto de Ripollet a les 7:30 h, amb la meva bicicleta. Pujo el Forat del Vent i acabo a Horta, allà al velòdrom. I al velòdrom tenim el responsable de la ONCE, on tenim les bicicletes de carretera de la ONCE. Arribo i pregunto: “Tinc company avui?”, tot seguit m’assignen, no pregunto qui és, m’és igual qui m’acompanyarà. Deixo guardada la meva bicicleta. Els companys de la ONCE ens esperen en els vestuaris, que ja estan tots preparats, i d’allà sortim a les 9:00. Hem d’estar tots preparats a les 8:30. Travessem Barcelona, passem per Vall d’Hebron, després la Meridiana i d’allà anem fins a Montcada. Depèn del dia anem per la Roca fins La Garriga. És igual la ruta, sempre intentem fer uns setanta o vuitanta quilòmetres amb ells. Sempre sortim cinc o sis, alguna vegada vuit tàndems. Anem uniformats, algunes coses ens les hem pagat nosaltres i altres la ONCE.
.
RdR: Cada quan feu aquesta activitat?
PC: Això ho fem cada dissabte, sempre fixa. Si hi ha algun problema o festa ja no es pot fer, no és fa. Altres vegades el responsable té altres obligacions i altres entrenaments i no pot es sortir. Per evitar això hem van oferir el seu lloc però jo responsabilitat no en vull.
.
RdR: Quan comença la teva relació amb la ONCE?
PC: Fa quatre anys. Porto 100 sortides, exactament 101 amb la última. I estic a la ONCE pel Salvador Gorina, el president del Club Ciclista Ripollet. Jo li tinc molta estima a en Salvador. La ONCE ens deixava bicicleta muntanya i pel circuit de Barcelona vam començar a fer sortides en tàndem. Però el metge li va dir al Salvador que amb el problema que tenia a la retina si tenia una caiguda una mica greu podia empitjorar i no veure res. Llavors em va presentar a la gent de la ONCE, els vaig conèixer i em van fer una prova amb el tàndem, vaig fer la volta allà pel velòdrom i em van acceptar.
.
RdR: Quina és la sensació que tens quan pots ajudar a una persona a realitzar una activitat que sola no podria fer?
PC: En primer lloc l’únic que penso és que si em trobés com ells seria molt trist, no veure-hi ha de ser fotut i més si t’impedeix seguir amb la teva passió. A més, aquesta gent té un parell de collons, perquè jo he fet la prova del que senten ells, m’he posat al darrera del tàndem amb els ulls tapats i quan gires sembla que vagis de cap a terra, t’acollona. I nosaltres podem arribar a setanta per hora baixant, per exemple, de Sant Feliu de Codines a Caldes. I veus al company del darrera totalment callat. Això ho faig perquè em sento a gust veient que els puc ajudar, veus que s’ho passen molt bé. I si mai em trobés amb aquesta situació, o els meus néts, m’agradaria rebre aquesta ajuda. És important mantenir una responsabilitat. És una bufetada molt gran per a ells si algun voluntari que està lligat a altres coses i els hi deixa penjats amb poca antelació.
.
RdR: És molt diferent fer tàndem amb una persona cega?
PC: No, l’únic que has de tenir és cura amb l’acompanyat, avisar-lo quan pares. Quan arribes a una rotonda o paren els cotxes i frenen perquè ells han de frenar a la mateixa vegada. I si hi ha quelcom estrany has d’avisar sempre. És com un tàndem qualsevol però amb un company que li has d’explicar tot el que passa.
.
RdR: Què és el que més t’agrada de l’experiència?
PC: La germanor. Mira, a mi em paguen la llicència, però com és un ambient molt maco, per mi són com una família, doncs agafo aquests diners i com tinc una casa a Cànoves fem una botifarrada amb tots ells.
.
El voluntariat
Per a la ONCE els voluntaris són seva la columna vertebral. Per això és important que facin la seva activitat sense gastar-se diners de la seva butxaca. Per aquesta iniciativa de ciclisme en tàndem es necessita una llicència per poder circular. El voluntari ha d’estar totalment cobert per assegurances i responsabilitat civil en cas de qualsevol incident, una paperassa que ronda els 70 o 80 euros. Per tant, els diners d’aquesta llicència es fa càrrec totalment la ONCE.
Actualment aquest grup compta amb trenta persones sumant els voluntaris i les persones amb deficiència visual. Cada sortida hi ha una mitja de set tàndems. Pilots habituals en total són uns dotze, que segons es poden sumar fins a quatre voluntaris esporàdics. Però sempre necessiten més gent ja que mai falta gent que sense un acompanyant no poden sortir amb bicicleta.
.
.
.
.
.
.