L’aire que respirem no millora i continua registrant altes xifres de contaminació
Que els veïns de l’àrea metropolitana de Barcelona respirem aire contaminat no és cap novetat. Que malgrat que es mesura la qualitat de l’aire i es prometen accions per millorar la situació aquesta continua sent molt complicada ja ho és més.
És sabut que l’òxid de nitrogen, l’ozó i les partícules en suspensió són elements contaminants que respirem a diari i provoquen malalties respiratòries, al·lèrgies i són factors de risc per a les malalties cardíaques.
Malauradament no hi ha cap estació mesuradora de la qualitat de l’aire de forma permanent al nostre municipi però si mirem les dues més properes, la de Barberà, ubicada a l’Ajuntament i la de Montcada, a la plaça Lluís Companys, es confirma que seguim respirant aire força contaminat.
Els primers tres mesos d’aquest any es va superar el límit que marca la legislació europea pel que fa al Diòxid de Nitrogen, 40 micrograms de NO2 per metre cúbic. La mitjana del que portem del 2016 es troba en 34.
També s’han registrat superacions del límit diari en partícules en suspensió en 9 dels 201 dies mesurats a Barberà durant el 2015. Això suposa quedar-se dins els límits fixats però es confirma que els darrers anys es mantenen alts nivells de PM10 (estem en 27 i el límit és 40) i PM2,5 (es registra 14 i el límit és 25). Les dades obtingudes a l’estació de Montcada durant aquest 2016 confirmen que es manté aquest nivell de contaminació.
Millors són les dades d’ozó troposferic ja que en tractar-se d’una contaminació secundària es dóna en major mesura a zones més allunyades de Barcelona. Aquí ens trobem en 42,7 quan el llindar màxim és de 100.
El trànsit, tenint força influència els vehicles Dièsel; la industria, i focus concrets com l’aeroport i el port són els principals emissors d’aquesta contaminació que a través de la C-58, amb el tram amb més trànsit de Catalunya i la llera del Besòs i el Ripoll com a espais d’entrada de l’aire des de la capital estenen la contaminació per tota la nostra comarca.
Una preocupació que hauria de ser permanent i prioritària ja que les conseqüències en la salut són ja evidents però que continua sense estar present en l’agenda política ni sembla mobilitzar a la mateixa ciutadania que pateix clarament les conseqüències.
.
.