Rafael Castro: ‘Es tracta d’honorar la història familiar, molt vinculada al món del cavall’

A Bujalance, Còrdova, va néixer i créixer entre cavalls en Rafael Castro. El seu pare s’encarregava d’un ‘cortijo’, el típic mas andalús, i dia rere dia utilitzava els cavalls. Amb 19 anys es va veure obligat a traslladar-se a Ripollet en busca d’un futur millor. En aquest trajecte va deixar enrere aquest animal que tan l’apassiona. Així que quan va estalviar els diners suficients es va comprar un. Poc a poc va engrandir la col·lecció equina i va inculcar el seu amor als seus tres fills: en Paco, en Jordi i l’Eva. Amb ells es va convertir en un assidu a la Festa del Tres Tombs de Ripollet, i després d’uns anys participant aquesta edició obriran la festa com a banderer, cordonistes i capitana de bandera. Amb el Rafael i el seu fill gran, en Paco, parlem de la festa equina per excel·lència.
Revista de Ripollet: D’on sorgeix el vostre amor pels cavalls?
Paco Castro: El meu pare ve d’una família andalusa i son pare, el meu avi, es va criar en un mas i dirigia a les persones que treballaven al camp. La manera de desplaçar-se en aquell moment d’un camp a un altre, d’anar als pobles, era muntar a cavall. No hi havia cotxes per a la gent normal i el meu pare es va criar allà de petit. Ha viscut des de petitó el dia a dia de cuidar als cavalls: donar-los de menjar, apreciar-los, respectar-los. En definitiva honorar aquest animal, i això ens ho ha intentat inculcar des de que érem petits.
Rafael Castro: És un animal que m’encanta, simplement veure’l. Muntar també, però el veure’l m’apassiona. Vaig arribar aquí amb 19 anys i quan vaig tenir la possibilitat de comprar-me un no ho vaig dubtar ni un moment. Això va ser passats els 30 anys.
RdR: Com vau decidir que seríeu el banderer i els cordonistes?
PC: Tenim una estreta amistat amb en Joan Albiñana, el president de la Comissió Organitzadora de Sant Antoni Abat, i ens hem vist moltes vegades menjant o en altres circumstàncies i en una d’aquestes em va dir: “Recorda’t el que et diré ara, prepara’t que al 2017 sereu els banderers. I jo vaig pensar que eren cabòries seves. Però va arribar un dia que m’ho va recordar: “Recordes d’allò que et vaig dir? Doncs prepareu-vos si voleu”. I va ser ell qui ens va convidar a abanderar la festa i ens vam decidir a participar sobretot per honorar la nostra tradició familiar i fer-la arribar així als meus fills.
.
RdR: Per tant, espereu amb il·lusió que arribi el diumenge?
RC: De bon començament no ho veia perquè a mi no m’agrada les fanfarronades ni mostrar-me en públic. Sóc tot el contrari. I m’ha costat, però ara que estem dins tinc molta il·lusió i la veritat és que és una cosa que és per a tota la vida. Ho veuran els meus néts. I possiblement, d’aquí uns anys, ho veuran els fills dels meus néts a les fotografies. Per a mi es tracta d’honorar la història familiar que està tan vinculada al món del cavall.
.
RdR: Serà molt diferent a les altres edicions que heu participat?
RC: És l’any que més nerviós estic. Sortir a Sant Antoni no em suposa cap neguit però això no ho hem fet mai, és una cosa nova, ja que vas a l’aparador principal vols que quedi bé perquè és una cosa històrica per a nosaltres. Al final sortirem els quatre que és el que jo volia. Al principi com jo creia que només anaven tres preferia que fossin els meus fills, però al final podem sortir els quatre.
RdR: Com veieu la festa de Sant Antoni Abat de Ripollet?
RC: He anat a moltes festes de Tres Tombs de per aquí al voltant i com a Ripollet no hi ha cap. De gent, de cavalls que vénen, que normalment vénen més que en altres llocs. I la gent respon, la gentada que hi ha aquí a Ripollet és brutal. És una cosa que cal veure. És una festa força arrelada aquí a Ripollet.
RdR: Per què creieu que passa?
RC: Els Tres Tombs és una festa molt catalana. Té les seves arrels en els pagesos catalans i al principi sortien els típics carros de camp. Van anar passant els anys i es van començar a veure aquests carruatges més bonics propis d’Andalusia. Es va començar a notar la participació d’aquells emigrants que estimem els cavalls, sobretot el cavall andalús que és una raça espectacular. Penso que hem aportat alguna cosa a la festa. Per tant és una festa que uneix perfectament la cultura catalana i l’andalusa. Ningú critica a ningú. L’organització i la gent dels Tres Tombs de Ripollet té molt a veure que això passi. Perquè si hi ha gent implicada hi ha festa, si la gent no s’implica no hi hauria aquesta harmonia entre cultures.
.
La primera capitana de bandera
Aquest diumenge es celebrarà la 124a edició dels Tres Tombs a Ripollet. Més d’un centenar de passades però la d’enguany tindrà una situació que mai s’havia viscut. Aquest any, davant del banderer, obrirà la Festa de Sant Antoni Abat el capità de bandera, una figura que no apareix any rere any però que ja s’havia vist més d’un cop. El que fa una situació innovadora és que serà la primera vegada que aquest rol el protagonitzi una dona. L’Eva, la filla petita d’en Rafael, tindrà l’honor de ser la primera capitana de bandera de Ripollet.
Eva Castro actualment té 23 anys però porta des de petita muntant a cavall. En aquesta foto que ens ha facilitat la família apareix la petita dels Castro amb 5 anys muntant en una festa de Tres Tombs.
.

Leave a comment

Your email address will not be published.

*