Veus: Descargolats Teatre
Sempre és gratificant trobar-te una colla de joves que se senten inspirats pel Teatre a l’hora de posar-se a fer coses. És una eina realment potent. Et converteixes en el protagonista d’una situació pactada amb l’espectador, on aquest es deixa envair per una història que, de bon tros, sap que no és certa -o sí-. Traslladar el teu missatge amb les teves idees i transmetre allò que comparteixes amb els companys i companyes del repartiment, és un privilegi que, només qui s’atreveix a pujar a l’escenari pot gaudir. Crear arguments quotidians, fantàstics, històrics… coses que protagonitzen nens i nenes, joves o gent no tan jove i reflectir-les en un paper i convertir-ho en un muntatge teatral, és realment màgic i omple de plaer a qualsevol que s’hi trobi. I si al final allò que fas agrada, fantàstic!.
.
També cal tenir present que res és gratuït. Calen grans dosis d’esforç, compromís, dedicació, disciplina, discussió, consens, treball, improvisació… més esforç, més compromís, més dedicació… Tot plegat condueix al fracàs, si no hi ha consens, complicitat i qualitat artística. I és que el Teatre té això, que tot és meravellós quan l’èxit t’acarona. Que passa quan el fracàs és el resultat de tanta feina? Hi ha resposta. I seria molt fàcil respondre, però ara no és el moment. Per a Descargolats Teatre encara és massa aviat.
.
Fa un temps, vaig poder llegir un llibre fantàstic de l’Alan Ayckbourn, “Art i Ofici del Teatre”, on se serveixen una colla de consells i situacions que ajuden a adonar-se de com va i com funciona això del teatre i que fa tant de temps va santificar Wlliam Shakespeare. Segons Ayckbourn: “Un llibre útil per a dramaturgs, directors i actors de teatre”. Hi ha frases prou interessants que ens serveixen per a situar-nos millor a l’hora de començar a fer feina en un escenari.
.
Ayckbourn diu als futurs directors: “Si algun cop veus un actor o una actriu donant un cop de mà a la teva escena perquè tingui un contingut còmic ‘extra’, segurament és per alguna d’aquestes quatre raons: o l’escena està mal escrita o no l’han entès o està mal dirigida, o és interpretada per un actor o una actriu mediocres, insegurs i sense criteri”. Un consell d’Ayckbourn: “No subestimis al públic”. O: “Recordeu que, al cap i a la fi, els personatges seran sempre interpretats per actors o actrius”. També el dramaturg diu als futurs directors/es, actors i actrius: “Mai incloguis personatges que no serveixin per a res”. “Tingueu sempre en compte que, el cinquanta per cent de l’obra serà sempre visual”. “Cal tractar de mantenir al públic mirant sempre el mateix a l’hora. Una escenografia ben dissenyada ajudarà”. “Mai vengueu els vostres personatges perquè provoquin un gag o s’ajustin a la trama”. I Ayckbourn també afegeix: “Mai et ‘juguis’ un final per aconseguir un resultat a curt termini. Sigui quin sigui el final que hagis escollit, tracta els teus personatges honestament”. “Una obra pot ser massa senzilla o molt complexa. Si introdueixes un element especialment complicat, intenta que la resta sigui més simple”. “En general no tracteu de barrejar temps en una sola obra. És confús per a l’espectador i pot provocar confusió”.
.
Als personatges cal donar-los vida i això no té altra sortida que la d’abocar molta feina a les lectures. I després encara més feina als assajos, tot intentant trobar el punt exacte perquè el “guisat teatral” quedi ben sucós. Recordo una anècdota en una funció a Londres, on actuava Laurence Olivier. Un actor de mètode li va confessar: “Senyor Olivier, no aconsegueixo aprofundir en la mentalitat del personatge tot i la retrospectiva fora text que he endegat. No puc trobar la vitalitat que el personatge necessita, tant al primer com en el segon acte i finalment en el tercer. Just a l’escena clau, on cal que reflecteixi tota la seva dualitat psicològica, és on desapareix la inspiració. Vaja, que no sé com modelar la bipolaritat del personatge que la trama li atorga en la relació entre ell i la seva parella. Senyor Laurence, que puc fer? I en “Marco Licinio Craso” a Spartaco -Laurence Olivier- li va respondre: “Interpreta fill, interpreta”.
.
Ara, nois i noies de Descargolats Teatre, atenció: si es veu d’una hora lluny que us agrada tot plegat, no demostreu gens la vostra passió pel teatre. A Ripollet, si avoqueu treball, assajos i més assajos, us titllaran de secta superba, prepotent i altres coses malèfiques. És que a casa nostra ens mirem massa el melic. Així ens va. A Ripollet usem massa aquella expressió que diu: “Ja està bé. Total…!”. Doncs no!. En el teatre, res està bé, fins que està bé.
.
Només una cosa amb la qual no estic d’acord: Voldria que tinguéssiu en compte que, tota l’oferta teatral que pot haver-hi a Ripollet, principalment la dels adults, també és per a joves. Els valors que es poden trobar en una obra de teatre, valen per a totes les edats.
.
I quan us diguin allò de… “Molta merda!”. Respongueu sempre: “La justa! Que més del compte, fa pudor!”.
.
Jordi Allepuz
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors