Microscopi: Què voleu triar?

La convivència a l’espai públic és un indicador del nivell cívic que té una societat que està formada per diferents trams d’edats, orígens culturals diversos, situacions econòmiques distants i molts més trets que arriben a conformar una comunitat urbana que es respecta i comparteix espai.
La nostra societat, actualment, es caracteritza per la influència de la propaganda a favor de l’individualisme,  “jo primer”. Ens agrupem per afinitats, per orígens, per aficions, per edats… com un intent de superar el corrent d’individualisme que vol emportar-se els valors  convivencials; tot conformant un conjunt de grups, colles i tribus sense contacte aparent entre ells.
Si aquesta descripció és certa cal dir que no anem bé. Separar per edats, per sexes, per classisme, per orígens, per hobbies, és voler una societat atomitzada, formada per grups que s’allunyen progressivament, tot desvinculant-se dels valors cívics. D’aquesta manera apareixen la rigidesa, la intolerància, les pors infundades, el racisme, la fòbia envers els joves, el rebuig envers els vells i moltes lacres socials més.
Prevenir aquestes malalties socials és obligació de tothom, de les autoritats, del sistema educatiu, de les associacions veïnals, culturals i esportives, de les famílies i de cada persona. Als carrers, places, parcs, instal·lacions esportives i culturals, hi cabem tots. La separació de generacions, per exemple, si bé té la seva lògica, no té per què ser obligatòria: el Casal d’avis hauria d’oferir activitats per a totes les edats, els parcs són per a petits, joves i grans, pels que van a peu o en patinet, pels qui prenen el sol o els qui juguen amb la sorra, i hem de fer possible que ningú abusi d’un altre. Promoure activitats intergeneracionals, com el cine al carrer i moltes d’altres, fa que aprenguem a estar bé junts, que eduquem les nostres aptituds socials.
Sortosament a Ripollet hi ha moltes entitats i grups que treballen per aquesta consciència col·lectiva que promouen una societat viva i solidària.
Els vells van per les voreres molt a poc a poc i els joves massa de pressa. Algú creu que hem de fer voreres diferenciades per uns o pels altres? Hem après a circular tenint en compte el ritme dels altres des de petits.
Eduquem-nos tots plegats per saber celebrar festes tots junts, per poder utilitzar els espais comuns tot respectant els altres, és un acte de voluntat. El segregar, el rebuig del que em molesta o no entenc ,també és un acte voluntari. Quina d’aquestes actituds voleu triar?
.
Jacint Padró – Decidim Ripollet
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors

Leave a comment

Your email address will not be published.

*



Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies

ACCEPTAR
Aviso de cookies