Juan Garcia: ‘La necessitat, amb o sense discapacitat, és la mateixa: viure la vida plenament’
L’aventura de Juan Garcia al capdavant de l’Associació Funcional per la Integració Social va començar al 2012. Aquell any li sobrevé una discapacitat. La seva vida fa un tomb radical però decideix adaptar-se. Així comença la seva cerca per trobar una associació que l’ajudi en aquesta situació nova per a ell. Però cap li agrada, i per aquest motiu decideix crear la seva. Ja com a cofundador i president, Garcia comença una feina de conscienciació, sobretot a ajuntaments i polítics. Així la AFIS va crear una moció per a que els consistoris que vulguin s’hi adhereixin sota dos preceptes claus: educar als tècnics i destinar una partida per millorar l’accessibilitat dels pobles. Tant a l’alcalde com a la regidoria de mobilitat els hi va agradar la feina de Garcia i la seva associació. La moció està sobre la taula.
.
Revista de Ripollet: Per què crees la AFIS?
Juan Garcia: Quan em sobrevé la discapacitat vaig començar a informar-me una mica sobre les entitats que hi havia i no vaig encaixar en cap entitat. Vaig parlar amb altra gent i vam idear l’Associació Funcional per la Integració Social, que recull totes les discapacitats. Realment no ens agrada parlar de discapacitats, sinó de diversitat funcional. Per què? Perquè tothom té una forma diferent de funcionar. AFIS recull totes les diversitats, a més de comptar amb persones amb o sense diversitats. La nostra lluita és tenir una inclusió real. Una de les coses que treballem més és l’accessibilitat universal, un concepte que significa una ciutat per a tothom. Quan parlem d’accessibilitat la tendència és que si posem una rampa l’edifici ja esta adaptat. Nosaltres anem més enllà, parlem de ciutat universal per no deixar cap tipologia de discapacitat pel camí.
.
RdR: Llavors us fa diferent que compteu amb tothom?
JG: Si mires una mica el tema de les associacions de diversitat funcional són com guetos, estan enfocades a una diversitat. Les persones que van amb cadira de rodes tenen una, les que tenen Alzheimer una altra… Nosaltres el que fem es recollir-ho tot. Si reculls a totes les persones tens més veu i al final la necessitat de totes les persones, tinguin o no discapacitat, és la mateixa: viure plenament la vida.
.
RdR: Això significa més feina?
JG: És la mateixa. El concepte de ciutat universal abans era adaptar un edifici amb una rampa i ja està. Ara, si es fa una rampa ha d’anar acompanyada amb una pavimentació tàctil perquè la persona invident pugui saber on esta aquella rampa i si acaba amb un pas de vianants o no. Quan es dissenya una rampa ja es pensa amb les persones invidents, amb les discapacitats físiques i les psíquiques. Les psíquiques necessiten pictogrames als edificis. Ara quan es fa una adaptació a qualsevol edifici ja es demanen les tres.
.
RdR: Hi ha algun edifici a Ripollet completament adaptat?
JG: No hi ha a Ripollet i penso que no hi ha a cap lloc de Catalunya ni d’Espanya.
.
RdR: Quina és la vostra tasca actualment?
JG: El nostre objectiu principal és la integració de les persones amb diversitat funcional a la societat. Nosaltres tenim una activitat, a part de feina que fem, que és una coral inclusiva al cent per cent, més o menys la meitat de persones que participen tenen discapacitat i l’altra no. És una manera que tenim de fer que la gent visualitzi que aquesta és la inclusió que volem. A Cerdanyola vam començar a regular les places d’aparcament per a gent amb mobilitat reduïda. Aquestes places, en la majoria de poblacions, estan mal fetes, no estan ben acabades. També ens vam adonar que faltava una regulació horària, estem fent que les places públiques tinguin un temps per poder estacionar.
.
RdR: Com va començar la relació amb l’ajuntament de Ripollet?
JG: L’any passat ens va trucar l’alcalde perquè nosaltres som bastant actius a les xarxes socials. Va veure una de les nostres campanyes, #accessibilitatreal2017 per conscienciar a la població i a l’administració pública la manca d’accessibilitat als pobles. El que fem es enganxar un adhesiu a les zones que creiem oportunes. L’alcalde ens va demanar que vinguéssim a Ripollet a fer una mica d’assessorament. Aquesta campanya va acompanyada d’una moció perquè l’ajuntament que vulgui s’adhereixi a la campanya per donar formació als tècnics i que tinguin una partida econòmica per l’accessibilitat. Abans, les partides d’alguns ajuntaments es feien si sobraven diners, i en temps de crisi mai sobren. Llavors ens hem reunit amb el Fran Sànchez, el regidor de mobilitat, i està encantat de compartir sinèrgies amb nosaltres.
.
RdR: S’ha començat a treballar tot això a Ripollet?
JG: A Ripollet encara no perquè no està adherit a la moció. Em van dir que aquest mes ja no donava temps però que al mes de març es tractarà la moció al ple.
.
RdR: Com està el tema a Ripollet de l’accessibilitat?
JG: Hi ha molts edificis que s’haurien de reformar. Però que té de bo Ripollet? Que quasi totes les voreres tenen rebaix, estan totes rebaixades. Pots anar per sobre la vorera per quasi bé tota la ciutat. L’únic inconvenient és que els panots tàctils no estan ben posats. Aquest panot hauria d’estar només a la part que toca la carretera, no abans, perquè per la gent invident significa perill. Hi ha molts rebaixos però estan mal senyalitzats.
.
AFIS diu no a la benzinera
El passat 17 de novembre, els veïns de Tiana i la Farigola van portar a terme una manifestació en contra de la benzinera low cost de l’empresa Petroprix. Entre els veïns que portaven cassoles, tambors i xiulets es trobaven Juan Garcia i altres membres d’AFIS. L’associació també ha de dir la seva sobre la benzinera: “La benzinera és un tema molt preocupant per a la gent que tenim mobilitat reduïda. Perquè l’accessibilitat universal no és únicament per edificis sinó per exemple per poder adquirir productes. Una benzinera desatesa és un pas enrere en els nostres drets. Nosaltres no la podem utilitzar”. Garcia posa com exemple d’una companyia que compta amb aquest col·lectiu: “Repsol és una benzinera que té molt en compte les persones amb discapacitat. Ells tenen un polsador al sortidors i quan el pitges ve un treballador a fer-te tot el servei des del cotxe”.
.