Rosa M.Massanes: ‘El futur laboral dels alumnes de cicle és millor que els de batxillerat’

Quan Rosa Maria Massanes va començar a estudiar la carrera de ciències biològiques  segurament no s’imaginava que acabaria de subdirectora i encarregada dels cicles a l’Institut Lluís Companys. Després d’acabar la tesis i el doctorat va entrar al sector industrial. Va passar per empreses càrniques i de productes d’higiene i neteja. Però sempre li havia encuriosit el món l’ensenyament  i arribat cert punt va canviar radicalment la seva carrera professional. Després d’unes substitucions va decidir que volia dedicar-se als cicles formatius. Després de dos anys a l’Institut Ribot i Serra de Sabadell va aparèixer una plaça aquí a Ripollet al 2009. No ho va dubtar i s’hi va llençar. L’institut ja feia dos anys que impartia els cicles formatius i poc a poc va agafar responsabilitats dins del centre educatiu. Actualment està preparant la celebració del desè aniversari dels cicles al Lluís Companys.
.
Revista de Ripollet: Quina era la situació dels cicles quan vas arribar aquí?
Rosa Maria Massanes: Una mica la mateixa que ara. Hi ha pocs professors amb plaça definitiva. Tenim un grup d’interins. De fet els cicles formatius els van formar professors interins i els van muntar molt ben muntats: les aules-tallers estaven molt ben condicionades, tot molt ben organitzat… I continuem igual. Som dues o tres persones amb plaça definitiva i la resta de professors són interins. Actualment som dotze o tretze professors però malgrat això anem molt a la una amb l’objectiu que els nostres alumnes surtin ben formats i sobretot animar-los a que segueixin amb estudis superiors. Una cosa que sempre insistim molt és que no volem que es quedin amb un grau mitjà.
RdR: Com funcionen els graus?
RMM: Hi ha 23 o 24 famílies professionals, i dins hi ha el grau mitjà i el grau superior. Per exemple nosaltres pertanyem a la família de serveis socioculturals i a la comunitat, llavors en el nostre centre fem un cicle formatiu de grau mitjà que és el d’atenció a les persones amb situació de dependència. A partir d’aquest cicle, quan l’alumnat l’acabi, que són 2.000 hores repartides en dos anys acadèmics, obtenen el títol de tècnic. Després tenim dos graus superiors que qui els fa rep el títol de tècnic superior en integració social o educació infantil.
RdR: En l’actual entrellat educatiu quina importància tenen els graus?
RMM: Encara tenim una mentalitat una mica endarrerida. Quan els alumnes arriben a quart d’ESO està una mica mal vist que decideixin anar cap a la banda dels cicles formatius enlloc que cap a la banda de batxillerat i ja seria hora de canviar-ho. Perquè la persona ha d’escollir allò que realment li agrada fer. Encara sembla que si vas per cicles esculls una segona opció, però de fet la gent de cicles ens formem molt i en molts dels cursos o reunions que anem ens diuen que a la resta d’Europa la gran majoria d’alumnes van cap a cicles perquè tècnics mitjos fan molta falta. Una persona que entra molt aviat al món laboral cotitza molt aviat i té molta més autonomia, pot pagar-se els estudis ella mateixa, pot independitzar-se abans.
RdR: Potser la gent no elegueix un cicle perquè creuen que té més futur un batxillerat
RMM: Jo penso que el futur laboral de la gent que escull cicles formatius és molt millor que la gent que va per batxillerat. Perquè amb un grau mitjà una persona que vagi bé comença als 16 anys, als disset anys ja comença en una empresa a fer pràctiques. Ens hem trobat, per exemple que el Grup Catalònia se’ns han quedat moltíssims alumnes amb contracte definitiu amb només disset anys, moltes vegades els pares han hagut de firmar el contracte perquè encara eren menors d’edat.
Hi ha gent que a l’hora de fer pràctiques són bons i t’anul·len el contracte de pràctiques per contractar-los. Casi bé el 50% dels alumnes del grau mitjà estan col·locats quan acaben.
RdR: Com valores els graus a Ripollet?
RMM: Hi ha un bon ventall de cicles formatius. Al Palau Ausit hi ha més aviat la part tecnològica i aquí en part més els serveis a la comunitat. Però estaria bé incorporar-ne més, a nosaltres ens agradaria demanar el d’animació sociocultural.
RdR: Feu que els alumnes participin activament en el poble?
RMM: Nosaltres col·laborem molt amb la societat. Aquest any hem col·laborat amb el Centre de Dia Can Vargas i els alumnes de primer van anar a cantar nadales. També tenim alumnes que fan voluntariat amb APADIR dissabtes a l’Escursell. L’altre dia em van trucar des del departament d’Educació de l’Ajuntament de Ripollet per col·labora el dia set d’octubre al Dia de l’Arbre, en el qual es troben tots els nens i nenes de sisè del poble i ens han ofert fer un servei a l’acompanyament a més de preparar activitats i gimcanes.
RdR: Què esteu preparant per la celebració dels deu anys de cicles al Lluís Companys? (L’entrevista es va fer abans del passat dimecres, dia que es va celebrar l’aniversari al Teatre Auditori)
RMM: Dimecres vam fer una festa d’aniversari amb un grup de dansa que amenitzarà l’acte. També hem comptat amb el Kevin Muñoz, un exalumne dels graus, que està treballant com encarregat del Kftó i que ha preparat un DVD amb el recorregut d’aquests deu anys, amb fotos i vídeos. La idea va ser convertir l’acte en una reunió amb exalumnes i que ens expliquin tot el que han fet.
.
Formació a persones que ja treballen 
La nova llei d’educació va obligar que els centres comencessin a oferir ensenyament a aquelles persones que ja treballen en els camps del cicles que imparteixen però que mai han estudiat: “Donem serveis a les persones grans que fa anys que estan treballant en el sector de la dependència, el de l’educació infantil o el de la integració. Oferim el que s’anomena l’acreditació de competència o els serveis d’assessorament i reconeixement de la experiència professional”. “Aquest procés consisteix en que segons els anys d’experiència i la formació se’ls hi reconeixen uns determinats mòduls formatius i a partir d’aquí se’ls hi engresca a que es treguin la prova d’accés de grau mitjà i que acabin els estudis. Més que rebre el certificat que a molta gent gran els ha permès seguir treballant interessa animar-los a que es treguin la titulació oficial”.

Leave a comment

Your email address will not be published.

*