Veus: Eurovisió!
Això del Festival d’Eurovisió sembla que ha traspassat les fronteres de l’àmbit musical i ha quedat reflectit a la premsa, més enllà dels apartats de la crítica televisiva i de les planes de la crònica musical. Repassem alguns dels comentaris posteriors i que he trobat tot repassant la “canallesca” de l’endemà del Festival Eurovisiu.
.
Àlex Gutiérrez escrivia amb ironia al diari Ara sobre un article de Pedro J. Ramírez a El Español: “‘Manel Navarro -el cantant que va participar al festival representant Espanya- última peça de l’acostament de RTVE a Catalunya’. Insinua que la seva polèmica designació no tenia res a veure amb acontentar Sony, la productora del noi, sinó que era un pla del director de la cadena –i excap de premsa d’Alícia Sánchez-Camacho–, el català Eladio Jareño. Què podia fallar? Alçar-se al podi a Eurovisió de ben segur que neutralitzaria la mobilització independentista de cara al setembre. El cas és que Manel Navarro ha quedat últim. I, com acostuma a passar, s’ha produït l’efecte De la Rosa: ara ja no és el candidat espanyol, sinó “un català”. Diversos mitjans subratllen el seu origen”. També es publicava a La Voz de Talavera, per exemple: “El català Manel Navarro deixa Espanya en últim lloc”.
Àlex Gutiérrez escrivia amb ironia al diari Ara sobre un article de Pedro J. Ramírez a El Español: “‘Manel Navarro -el cantant que va participar al festival representant Espanya- última peça de l’acostament de RTVE a Catalunya’. Insinua que la seva polèmica designació no tenia res a veure amb acontentar Sony, la productora del noi, sinó que era un pla del director de la cadena –i excap de premsa d’Alícia Sánchez-Camacho–, el català Eladio Jareño. Què podia fallar? Alçar-se al podi a Eurovisió de ben segur que neutralitzaria la mobilització independentista de cara al setembre. El cas és que Manel Navarro ha quedat últim. I, com acostuma a passar, s’ha produït l’efecte De la Rosa: ara ja no és el candidat espanyol, sinó “un català”. Diversos mitjans subratllen el seu origen”. També es publicava a La Voz de Talavera, per exemple: “El català Manel Navarro deixa Espanya en últim lloc”.
Gutiérrez seguia a l’Ara amb la seva crònica tot referint-se a altres participants en altres edicions: “No he trobat retalls que consignessin el caràcter gallec de Lucia Pérez (lloc 23 de 25) o l’extremenya Soraya Arnelas (24 de 25)”. El redactor i crític televisiu, seguia afirmant: “Tornant a l’eurovisiu fracàs d’enguany, diu El Español que tot formava part ‘d’una estratègia per contrarestar TV3’. Es nota que van a totes: ‘L’elecció de Navarro ha permès a RTVE justificar que aquest any les votacions d’Espanya tinguin la Sagrada Família de fons, al contrari del que passava fins ara, que era el Palau Reial de Madrid’. Vatua, quin detall! Però va Espanya i queda última”.
.
La crònica a altres rotatius afirmava sobre els resultats: “Els euro fans portuguesos van salvar Manel Navarro de tancar la seva participació en el Festival d’Eurovisió amb un zero. El vallesà no va obtenir cap punt dels jurats professionals dels països participants, però en va sumar cinc gràcies al ‘televot’ –cosa que no va impedir que acabés en última posició–. L’organització del festival va fer públics els resultats detallats de la votació i va revelar que els únics espectadors que van donar punts al sabadellenc van ser els portuguesos. En canvi, tant el públic com el jurat d’Espanya van enviar els 12 punts al representant de Portugal, Salvador Sobral, que acabaria convertint-se en el triomfador de la nit. Malgrat el seu mal resultat, Navarro va assegurar després del festival que se n’anava a casa “content”. “Com a mínim no hem quedat últims en el vot del públic. Crec que hem fet una feina molt bona, per sentir-nos-en orgullosos”, va afegir. En referència al gall que va fer durant la seva actuació el va atribuir a “coses del directe”. “No sé per què ha passat. Quan he baixat de l’escenari he rigut per la mala sort que m’hagués de passar avui”. Gutiérrez a l’Ara, tancava el seu article, d’una manera realment ocurrent tot referint-se a les insinuacions polítiques de Pedro J. a El Español i el “gall” líric i històric del sabadellenc: “El que un fiscal t’afina, Manel Navarro t’ho desafina”.
La crònica a altres rotatius afirmava sobre els resultats: “Els euro fans portuguesos van salvar Manel Navarro de tancar la seva participació en el Festival d’Eurovisió amb un zero. El vallesà no va obtenir cap punt dels jurats professionals dels països participants, però en va sumar cinc gràcies al ‘televot’ –cosa que no va impedir que acabés en última posició–. L’organització del festival va fer públics els resultats detallats de la votació i va revelar que els únics espectadors que van donar punts al sabadellenc van ser els portuguesos. En canvi, tant el públic com el jurat d’Espanya van enviar els 12 punts al representant de Portugal, Salvador Sobral, que acabaria convertint-se en el triomfador de la nit. Malgrat el seu mal resultat, Navarro va assegurar després del festival que se n’anava a casa “content”. “Com a mínim no hem quedat últims en el vot del públic. Crec que hem fet una feina molt bona, per sentir-nos-en orgullosos”, va afegir. En referència al gall que va fer durant la seva actuació el va atribuir a “coses del directe”. “No sé per què ha passat. Quan he baixat de l’escenari he rigut per la mala sort que m’hagués de passar avui”. Gutiérrez a l’Ara, tancava el seu article, d’una manera realment ocurrent tot referint-se a les insinuacions polítiques de Pedro J. a El Español i el “gall” líric i històric del sabadellenc: “El que un fiscal t’afina, Manel Navarro t’ho desafina”.
La veritat és que la cançó del portuguès Salvador Sobral, composta per la seva germana, “Amar Pelos Dois”, és una delícia. Tema senzill, tendre, amb poc d’artifici i deixant al descobert els sentiments de qui protagonitza la història. Una composició que no desmereixeria el repertori de cap de les estrelles de la Bossa Nova brasilera o qualsevol dels més prestigiosos o prestigioses fadistes de Portugal. Era hora que es premies una cançó com la d’enguany. És moment de reconduir el festival cap a un repertori senzill, amb creacions divertides o romàntiques, però sentides i entenedores. Cançons de veritat. I deixar-se estar de les dives cridaneres, envoltades de ventiladors. No calen composicions insofribles com les de l’estil de la figuerenca Mònica Naranjo, que en lloc de seduir-te, et deixen sord.
.
La recepta és molt senzilla: Menys, és més!
.
Jordi Allepuz
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
.
.
Jordi Allepuz
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
.