Veus: Allò que el que el vent… no s’endugué

Corria l’octubre de 1877 i en aquell Ripollet de pagès, empreses de cartró i alguna fabrica tèxtil, sense llum, ni ràdio, un ripolletenc anomenat Jeroni Monteys, sastre de la vila i músic afeccionat, conjuntament amb un grup de veïns, també afeccionats a la música decidiren fundar la Societat Coral “El Vallès” tot seguint la gran expansió que arreu de Catalunya tenien els Cors de Clavé. Per evitar que allò fos “can seixanta”, van fer un reglament, que encara es conserva a la seu de la Coral, en el que recollien algunes curioses normes com la prohibició de fumar, la puntualitat als assajos o l’obligatorietat de seguir les ordres del director, l’incompliment de les quals comportava una penalització econòmica.
Però d’on venia tot plegat? Anselm Clavé(1824-1874), polític republicà i per sobre de tot músic, estava molt influenciat per la revolució francesa de 1789 i el seu lema: Llibertat, Igualtat i Fraternitat. La seva labor d’impuls i creació de cors d’homes l’havia iniciat amb la fundació el 1850 de la Coral la Fraternitat, tret de sortida del que es convertiria a Catalunya en el gran moviment dels Cors de Clavé. Aquets representen els orígens, les arrels.
Clavé tenia per amics un grup de maçons de l`època com Narcís Monturiol, inventor del primer submarí Ictíneo I, i sobretot, Abdón Terrades (1812-1856) que tant el va influenciar ideològicament. Terrades va ser el primer alcalde republicà del país a Figueres. Va morir molt jove i, en el seu honor, Clavé va musicar la lletra que aquest havia fet de la “Campana”, himne anti-borbónic i anti –monàrquic, alhora que també va fer la versió catalana de la Marsellesa. Clavé també va ser seguidor del socialista utòpic Étienne Cabet (1788-1856) i va formar part del nucli dels cabetians a Barcelona. Aquests volien crear una societat perfecta, organitzada en comunitats igualitàries i postulaven com a model Icària o la ciutat ideal (d’aquí ve el nom de l’Avinguda d’ Icària de Barcelona).
Amb aquest bagatge va posar a disposició de la classe obrera de l’època, que patia unes condicions de treball i vida molt penoses, tots els seus coneixements musicals amb l’objectiu de dignificar les classes populars i fer-les més visibles en el nostre país ja que considerava que estaven “oblidades” pels protagonistes de la denominada Renaixença, una elit de gent culta, ben situada econòmicament i que amb els Jocs Florals i les odes al Pirineu, als rius bonics, la flora de Catalunya, van promoure la recuperació de la llengua catalana alhora que acabarien fundant i formant part de partits de la dreta catalana regionalista i que, en la pràctica, estarien “a partir un pinyó” amb la monarquia borbònica. Al lema Pàtria, Fe i Virtut del denominat moviment renaixentista Clavé va oposar-ne un altre: Progrés, Virtut i Amor, al crit republicà, tan propi dels Ateneus populars que a l’època s’anaven formant:
Associeu-vos i sereu forts
Instruïu-vos i sereu lliures
Estimeu-vos i sereu feliços
Aquestes  arrels claverianes són presents a l’origen de la Societat Coral “El Vallès”, la nostra coral, que després de 140 anys continua la seva tasca de gaudi, promoció i difusió del cant coral. Han estat 140 anys amb diferents directors, entre els quals destaca per la seva llarga dedicació Pere Miquel (director de 1928 a 1982), presidents/tes i membres de les diferents juntes amb la participació de centenars de cantaires masculins fins ben entrats els anys setanta. Posteriorment amb l’ incorporació de dones han estat tots ells i elles la flama que ha mantingut viu aquest esperit de treball conjunt i social de persones on una gran majoria no té coneixements musicals però que junts amb esforç i tenacitat són capaços d’interpretar cançons a un bon nivell i contribuir, com no, a fer una societat civil forta, digna, participativa i solidària.
Les persones passem, però l’esperit queda d’aquella gran tasca que un grup de ripolletencs va començar el 1877. Si poguessin aixecar el cap, avui estarien força orgullosos, ells i tots els que hi han passat, veient com amb el seu compromís i el seu treball l’entitat segueix present amb altres persones. També veurien com el lloc habitual d’assajos, l’antic Café Faro (ja desaparegut), té un relleu amb una casa en propietat a la plaça Clos que s’esdevé una de les millors garanties de continuïtat.
Aquí continua en peu la nostra Coral, que al llarg de 140 anys les ha vist de tots colors. És la coral de tots els ciutadans i ciutadanes de Ripollet. Una Coral que té unes fortes arrels, però també té unes bones ales. Passat, present i futur conformen un tot. Fem entre tots que no decaigui, ans al contrari, que dintre de no sé quants anys algú pugui tornar a dir que la Coral i el seu esperit continua viu i es … allò que el que el vent…no s’endugué
Gaudim dels actes, més de cinquanta, que la Societat Coral “El Vallès té programats com a celebració del 140è aniversari i de tots els actes que les diferents entitats ofereixen en el marc de l’Any Clavé que enguany se celebra a la nostra vila.
Progrés, Virtut i Amor per a tothom.
.
Ramon Martos
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
.

Leave a comment

Your email address will not be published.

*