JM Osuna: ”Del que estic més orgullós és de serveis socials i de la participació”

Seguint l’exercici de valorar els primers dos anys de legislatura i després que la setmana passada fessin balanç tots els grups de l’oposició i la regidora no adscrita aquesta setmana hem volgut conèixer com valoren des del govern la feina feta fins ara. Per fer-ho hem parlat amb l’alcalde, JM Osuna.
Revista de Ripollet: Volien capgirar Ripollet, ja estem cap per avall?
JM Osuna: Cap per avall encara no. Però sí que s’han posat els fonaments per fer efectiu aquest canvi. I al mateix temps ja s’està començant a notar en qüestions substantives. Però sabem que fer canvis com els que nosaltres volem no es poden fer en dos anys ni en quatre, caldran com a mínim un parell de legislatures.
.  
RdR: Entén als veïns que van confiar en Decidim i se senten decebuts perquè triguen en arribar els canvis?
JMO: Totalment. Però nosaltres ja ho dèiem a la campanya, no estem enganyant ningú. A tothom ens agradaria que els canvis anessin més ràpids. Però la política també és això, tens unes eines i unes limitacions però també totes les potencialitats i cal utilitzar-les de la millor manera possible. I crec que estem fent coses i la gent les està veient. Em preocuparia si no haguéssim pogut fer res o no tinguéssim clar cap a on volem anar. Però tenim clar el pla i és qüestió de fer camí i seguir avançant. I no és excusa però s’ha de dir que també aquests primers anys hem destinat molt temps al coneixement de l’administració local i els propers dos anys seran més visibles els canvis.
RdR: En algunes valoracions fetes aquests dies heu comentat que us trobeu traves burocràtiques que us frenen, quines són aquestes traves?
JMO: La majoria venen marcades pel govern central i es resumeixen en tres:  no se’ns permet decidir lliurament on destinem els romanents econòmics malgrat tenir-los perquè ens vam trobar un Ajuntament sanejat i encara el mantenim; la ràtio de treballadors de l’Ajuntament per habitant és també de les més baixes de l’entorn però no se’ns permet tampoc augmentar la plantilla, i de forma més recent les dificultats a la municipalització de serveis que s’han introduït amb els pressupostos generals de l’estat. Però no hem vingut a llepar-nos les ferides. Creiem que es poden fer coses i estem tirant endavant canvis.
.
RdR: De quina acció o política us sentiu més orgullós?
JMO: Hi ha dues molt importants. Per una banda hem fet una aposta molt forta per reforçar ocupació i els serveis socials bàsics amb recursos i personal, dins el que podem. I tenim una nova forma de treballar més transversal, amb més comunicació amb les altres àrees i les entitats que treballen en aquests àmbits i això ens permet arribar a més gent i de forma més equitativa. Malgrat això amb la situació econòmica actual entenem que queda molt per fer i el repte és passar d’una lògica assistencialista a un major empoderament de les persones. I per altra banda totes les accions de participació. Creiem que els veïns han de poder dir el que prefereixen més enllà de votar cada quatre anys. Hem fet assemblees, els pressupostos participatius, són algunes de les coses més gratificants i els veïns t’ho comenten de forma molt sincera i ens diuen que “ja era hora que tinguéssim aquests espais per tenir contacte directe amb l’alcalde i els regidors”.
RdR: Pel que fa a participació en el programa electoral es parlava d’espais més estables o reglats com consells de poble, crear el regidor de barri, fer assemblees municipals periòdiques i elevar les seves decisions al ple i inclús organitzar referèndums o consultes però el que hem viscut fins ara han estat assemblees més concretes i menys reglades, una participació més informal. A què respon el canvi?
JMO: L’objectiu és anar en aquesta direcció de formalitzar els espais i que la participació tingui la seva reglamentació. Però han d’anar en paral·lel la teoria i la pràctica. El que tampoc podíem fer era establir uns reglaments i uns formalismes sense haver fet res i que a l’hora d’aplicar-ho no resultessin útils. Fins ara hem fet experimentació per veure quina fórmula funcionava millor. Ara tenim un bagatge i podem i volem relligar tot això amb una normativa clara de participació. Es recollirà en el nou ROM, que ja hi ha la comissió en marxa. Però cal deixar clar que no ens preocupa el nom, el que volem és que el que es faci sigui útil i que els veïns vegin que la participació serveix. Per això ara també tenim el repte de retornar a les assemblees el que es va fent.
RdR: Heu destinat esforços a millorar la neteja viària, el manteniment de la via pública i a buscar solucions al tema de les caques de gos. Esteu satisfets?
JMO: Moderadament satisfets perquè s’han fet millores i en general també els veïns ens ho comenten. I és cert que encara queden espais o racons on es nota menys la millora. Hi ha més control de la feina de l’empresa de neteja viària, amb un major seguiment, s’han reorganitzat algunes tasques i també s’ha reforçat el personal dedicat a la neteja amb plans d’ocupació. No està tan nét com ens agradaria però és una feina compartida. L’Ajuntament ha de posar recursos i en el cas dels excrements de gos també multes, però ens cal la col·laboració dels veïns.
RdR: Teniu com a prioritat la municipalització de serveis però de moment heu prorrogat els contractes que hi havia vigents. On estem?
JMO: Estem on volíem estar. Fer una municipalització no pot ser ràpid. Cal tenir estudis econòmics, tècnics i consensos polítics. Ara la municipalització de la neteja d’equipaments públics ja està a punt i només falta l’acord polític per tirar-ho endavant i és més que possible. El tema de l’aigua està també molt avançat però anirà just darrera de l’altre. Hem avançat molt i molt bé en aquests dos anys. Abans ningú parlava d’això, només nosaltres, ara en parla tothom i hem aconseguit que entri en l’agenda política a diversos municipis i a entitats supramunicipals. I som un dels municipis que ho té més avançat i així ens ho reconeixen altres administracions i ajuntaments. Se’ns diu molt que anem lents però penso que és un fet objectiu que en dos anys hem fet molt més que en els vuit anys anteriors, en aquest àmbit i en molts altres.
.
RdR: Fa uns messos us vau intentar garantir el suport d’altres grups però no ho vau aconseguir. Ho tornareu a intentar?
JMO: Aquests propers dos anys el que hem de fer i ja ho estem fent és augmentar la relació amb tots els grups polítics. Però seria molt estrany que hi hagués canvis en la composició del govern perquè tampoc la resta de grups sembla que estiguin per fer-ho.
RdR: En la valoració que l’oposició va fer dels dos anys de govern s’insinuava que arrel de les negociacions pel tema de la benzinera potser el govern podria estar passant de buscar suport en Ciutadans a fer-ho en el PSC.
JMO: És una interpretació que fan ells i les negociacions de la benzinera poden ser una de les causes. Però jo no crec en la unicausalitat. S’han sumat moltes coses. Hem estat un govern que ha trucat i ha dialogat amb tots els grups i també és cert que potser alguna vegada hauríem d’haver fet una trucada que no vam fer, i també en algun moment altres grups ens haurien d’haver trucat i esperant que ho féssim nosaltres no ho van fer. Ara estem intensificant el diàleg i també els grups municipals s’estan obrint més a parlar. És un fet positiu i m’alegro que així sigui. Però hi ha moltes causes per aquest canvi. També s’ha notat el relleu en el lideratge en altres grups i ajuda perquè fins ara amb segons qui era impossible parlar o era donar-te contra una paret.
RdR: Com actuarà l’Ajuntament els propers mesos per fer possible el referèndum?
JMO: Com Ajuntament o govern no tenim cap coneixement de quines són les intencions de la Generalitat. Espero que el més aviat possible tinguem clar com es materialitzarà el referèndum l’1 d’octubre i puguem saber quin paper ens tocarà jugar als Ajuntaments. Però més enllà d’això com a alcalde no se m’ocorreria en cap cas impedir donar la paraula a la gent. Tant jo com el govern, i esperem que també l’Ajuntament però no tenim majoria i caldrà veure-ho, ens comprometem a fer tot el possible perquè els veïns es puguin manifestar en una urna, és un acte de normalitat democràtica.
.

Leave a comment

Your email address will not be published.

*