Ortega: ”La sensació des del febrer és que els partits els perdíem per petits detalls”
L’altre cara de la moneda del Club Bàsquet Ripollet és el primer equip femení. Les ripolletenques estrenaven categoria i l’adaptació va costar més del compte. Sota la tutela d’Albert Ortega l’equip va començar a rendir millor a partir de febrer però la salvació estava molt cara. Tot es va decidir al play out. Només es va poder guanyar un partit i es deia adéu a Segona. L’experiència de deu anys a les banquetes d’Ortega no va ser prou per assolir l’objectiu. Un dels artífexs de l’ascens l’any anterior ha decidit tancar la seva etapa de dos anys i mig deixant enrere moltes sensacions positives i un grup humà pel qual només té paraules d’agraïment. A partir d’ara tindrà nous reptes, entre ells defensar la samarreta del sènior.
.
Revista de Ripollet: Per què no s’ha pogut aconseguir la salvació?
Albert Ortega: Suposo que per moltes coses. A tots ens ha costat adaptar-nos a una categoria amb equips de bastant nivell. Fins al gener no hem vist de que anava tot això. Quan ens hi hem posat hem donat la cara. En altres grups de la nostra categoria amb el mateix número de triomfs, tretze, ens haguéssim salvat. Però hem anat a un play out, hem arribat a l’últim partit a cara o creu i ens ha tocat creu. Ens ha faltat experiència i que significa jugar la categoria, en ser superior demana un grau més de tot.
.
RdR: Realment heu estat a un partit de salvar-vos.
AO: La sensació des del febrer és que els partits que perdíem era per petits detalls. Hem anat a una final a tres partits on dos d’ells no hem pogut guanyar. El primer partit allà contra el Vilafant tenim la última possessió per guanyar el partit i no ho aconseguim. Però la clau és que la pròxima temporada no depengui d’aquests petits detalls que et puguin condicionar l’any.
.
RdR: Per què no seguiràs?
AO: Tot té el seu cicle i després d’aquesta any hem fet una mica d’autocrítica. Crèiem que és la millor solució que el canvi vingui per part meva.
.
RdR: Què treus de positiu?
AO: He patit moltíssim, potser l’any que més, però la veritat és que m’he divertit. M’apassiona entrenar i encara més aquest grup de noies. M’enduc amigues i seria un error no fer una crítica constructiva i créixer. L’equip, el club, l’entorn i sobretot jo hem de mirar el que no s’ha de repetir.
.
RdR: En aquest grup tan unit quin creus que ha de ser el repte?
AO: Tenen la sort que moltes són amigues fora de pista i amb dinàmiques hem intentat potenciar-ho. El repte és seguir millorant que encara són joves, però sobretot divertir-se jugant a bàsquet que aquest any hi hagut moments que no s’ha pogut. Han de trobar una regularitat i poder-se establir fàcilment.
.
RdR: Com t’has decidit a fitxar pel primer equip?
AO: Ho tenia molt clar tot i que tenia altres propostes de categories superiors. Volia tornar a jugar aquí. Els companys que tindré són amics, m’agrada el grup humà que hi ha. Em motiva jugar a l’equip del meu poble i aconseguir l’ascens. A més les sinèrgies entre el Barneda i l’equip i això és un reclam, és un ambient que no he trobat enlloc.
.
.