Alba Recuero i Santi Bravo ‘Quan van anunciar el guanyador, no m’ho creia’
Una maquilladora i un fotògraf podrien protagonitzar qualsevol història que mereixés ser enregistrada. Però en aquest cas la parella s’ha encarregat de crear la història. Alba Recuero i Santi Bravo es van conèixer en una sessió fotogràfica. D’aquí va néixer una relació, comparteixen un bon grapat d’aficions que volien mostrar. A partir d’aquí van crear un canal de Youtube on ella ensenya el seu talent a l’hora de maquillar i ell tot el que sap darrera de la càmera. Amb l’afany de millorar es van decidir a participar al concurs de ‘Made in Ripo’. Amb una història diferent i una mica atípica per aquest tipus de concursos la parella es va presentar amb el curt “Adiós”, i per sorpresa dels dos es van endur la segona edició del concurs com a directors, guionistes, actors, càmeres i muntadors del seu primer curt en parella.
.
Revista de Ripollet: Per què decidiu participar?
Santi Bravo: Volíem participar en les dues categories: en el ‘Made in Ripo’ i els CurtsExprés. Però per qüestions laborals no vaig poder. De fet el curt el vam fer amb quatre tardes, perquè quan el vam rodar encara estava a classe amb els nens. Es podia enviar fins al 23 de juny i els nens acabaven l’escola el 21. Per les tardes arribava i em posava a preparar el curt amb ella i el vam enregistrar a casa perquè no teníem més marge.
.
RdR: Per què vau decidir fer un drama?
SB: Havíem pensat fer el curt de terror aprofitant que domino el maquillatge d’aquest estil però no ens va acabar de fer el pes. El que teníem clar és que volíem fer quelcom diferent. Vam buscar idees, el tema de l’humor està molt vist, a més sabíem que es presentarien molts. I ens vam animar per un drama. Vam buscar què fer amb els recursos zero i a partir d’aquí se’ns va ocórrer el maltractament a la dona i com l’home la valora poc en certes ocasions.
.
RdR: Us heu basat en algun referent cinematogràfic?
SB: La veritat és que no. Tenim molts, per exemple ens agrada molt Tim Burton, però res a veure amb el curt.
.
RdR: Us va ser fàcil preparar el curt?
SB: Per tema de dates ens van semblar bastant dolentes. Si hagués sigut una setmana més tard millor, però això ja és una qüestió personal.
.
RdR: Quin equip tècnic vau utilitzar?
SB: Poc. Dues càmeres rèflex, que bàsicament només va ser una. L’altre només ens va servir per un pla. I després un micro extern de vint euros que utilitzem per fer els vídeos de Youtube i un trípode.
.
RdR: Com es grava i s’actua al mateix temps?
SB: La majoria eren plans fixos. Menys un parell de plans com el que estava dins de la nevera o el que entra a la cuina la majoria eren fixos. Preparàvem bé la càmera, ella controlava bé el so i la imatge i jo actuava i sinó al revés. Amb un equip de més gent hagués sigut molt més fàcil fer-lo.
.
RdR: Realment us esperàveu guanyar?
SB: Durant tota la setmana ens vam fer a la idea que no guanyaríem perquè crèiem que hi haurien de molt bons i nosaltres estem començant. Hem intentat fer-ho el millor que hem pogut. És veritat que jo he estudiat imatge però qüestió d’actuació no tenim ni idea.
.
RdR: Què ha fet guanyador el vostre curt?
AR: La història, que és diferent, que el drama no és veu gaire. Hi havia un sobre la homosexualitat però era d’un caire més social, el tractaven una mica més còmic que el nostre tot i ser un tema seriós. Al final el nostre té un gir en la història, a mesura que va avançant tot canvia i acabava de forma trista, et deixa tocat. Hem intentat dins de les possibilitats que tingués una història. Anem bastant al Fantosfreak de Cerdanyola i hi vèiem molts curts. Hi ha que tècnicament són espectaculars per exemple el so o els efectes però no tenen cap història, no tenen cap argument. Hem procurat que en tingui perquè som molt de llegir llibres. Que el vegis i transmeti quelcom, la qualitat ja és un altre tema.
.
RdR: Com vau veure la competència?
AR: Hi havia de tot. Alguns es podien millorar però d’altres realment eren molt bons. Un dels tres que em van semblar millor estava convençuda que guanyaria. Quan van anunciar guanyador el nostre curt no m’aixecava de la cadira, no m’ho creia.
.
.
RdR: Què crèieu que haguéssiu fet a la categoria d’Exprés?
AR: L’Exprés és una mica més esbojarrat. Com es fa el mateix dia per molt que portis quelcom pensat te la poden desmuntar al moment i has d’anar amb ganes d’adaptar-te. I normalment acabés fent un curt còmic.
.
RdR: És el segon any del ‘Made in Ripo’. Com vèieu la categoria?
AR: D’un any per l’altre l’han canviat una mica. L’any passat tenia bases i aquest no. Ens hem trobat amb el problema que un parell de setmanes abans estàvem desitjant que sortís per veure que s’havia de fer. Teníem constància que canviava d’organitzador i volíem veure les premisses, que amb elles és més fàcil crear perquè adaptes la història. Quan van dir que l’única era que havia d’estar rodat a Ripollet es podia enviar un fet en qualsevol moment i no sabíem que fer, però ens va sortir prou bé.
.
.
Sinopsi de ‘Adiós’
Van sorprendre al jurat amb un drama, l’únic curt de la categoria que seguia aquest estil. La idea era presentar un curt amb la temàtica de valorar la parella i per visualitzar el maltracte a la dona.
En la primera escena del curt es veu com una dona escriu una carta. Acte seguit entra a casa l’home i veu que la seva parella no hi és però troba la carta que li ha escrit. Mentre la llegeix comença a recordar un seguit de moments que ha viscut amb ella, en els quals ell es comportava de forma molt egoista. Poc a poc ell reflexiona i al final del curt rep una notícia que li capgirarà totalment la vida.
.