Oruj: ”Va ser complicat penjar les botes però era l’entrenador que millor quadrava”

Sergio Oruj sembla que hagi nascut per entrenar. Va començar a les banquetes del CF Ripollet quan tenia setze. Fa vuit anys es va muntar l’Escola del Futbol Sala i ell es va ficar de ple al projecte. Ha entrenat quasi bé totes les categories. Aquest any va començar entrenant al Femení i al Juvenil A i jugant al primer equip. En la seva ment ja sobrevolava la idea de retirar-se quan acabés l’any, però ho va haver de fer prematurament. A la novena jornada l’equip només havia aconseguit tres punts i la directiva buscava un nou tècnic, i el va trobar dins de l’equip. Oruj va penjar les botes abans d’hora per intentar salvar l’equip. Tot i la millora en el joc no ho va aconseguir. Això sí, va aconseguir fer una bon any amb el Femení i va pujar al Juvenil a Lliga Nacional.
Revista de Ripollet: Va ser complicat penjar les botes abans d’hora?
Sergio Oruj: Va ser una mica complicat. Aquesta era la última temporada com a jugador, però portàvem nou jornades i només tres punts i la cosa no funcionava. Van estar mirant entrenadors i cap els hi quadrava. Al final el meu germà, que és el coordinador, em va demanar el favor. Ell sabia que em ‘putejava’ però creia que jo era el millor per portar l’equip. Coneixia bé els companys, a alguns els havia entrenat al futbol base i realment em motivava.
RdR: Com a capità quins creies que eren els errors de l’equip?
SO: Els jugadors no estaven al cent per cent amb l’entrenador. Al final els que manen en l’equip són els jugadors. Si ells diuen que no és que no, l’entrenador pot dir missa. I no creien en Pedro malgrat ser un home de la casa, que ho estava donant tot. Vam arribar a un acord amb ell, a partir d’ara portarà el Juvenil A a Lliga Nacional. Quan vaig agafar l’equip el primer que els hi vaig dir és que depenia d’ells, que sinó corrien als entrenaments era impossible guanyar.
RdR: Al camp es va notar la millora però no al marcador.
SO: Quan vaig agafar l’equip quedaven sis jornades perquè acabes la primera volta i ens tocava jugar contra tots els equips de la part alta. Tots els partits van ser ajustats, cap ens va golejar. Tots van ser disputats però els rivals van competir millor.
RdR: Quin és l’objectiu per a la propera temporada?
SO: L’objectiu és estar a dalt i si a les últimes jornades estem en zona d’ascens el lluitarem. Si ens obsessionem la pifiarem. Personalment m’encantaria pujar però aquesta divisió és molt diferent de Segona B. El nostre equip és molt de jugar a futbol sala i aquesta categoria no ho és. Prima més la defensa, els equips es tanquen més, tenen menys qualitat…
RdR: Portaves al sènior, al Femení i al Juvenil A. Com t’ho feies?
SO: Amb molts maldecaps. El Femení bé, les noies han respòs, han anat juntes cap a l’objectiu sense problemes tot i ser sis jugadores. El problema eren els nois, el juvenil aspirava a una cosa i el sènior a una altra.  Per sort el Juvenil va pujar. Hem fet història, jugarem a la màxima categoria, portàvem temps buscant-la i amb dos ascensos consecutius ho hem aconseguit.
.

Leave a comment

Your email address will not be published.

*