Miquel Arnau: ”Aquest any ens hem salvat abans que l’anterior però hem patit molt”

Miquel Arnau és un entrenador únic a Ripollet. És l’únic tècnic que dirigeix mentre juga amb el seu equip.  Des de que va arribar a l’Òptica Llull Tenis Taula Ripollet farà tretze anys, sempre ha portat l’equip mentre el defenia també a la taula. Amb els anys ha intentat restar protagonisme com a jugador per donar-li als jugadors de la base però encara es vesteix de curt amb la pala a la mà per disputar els partits de lliga. Aquesta temporada també ha fet d’entrenador-jugador i ha ajudat a que el club es segueixi per segona temporada consecutiva a Divisió d’Honor, un repte majúscul si es té en compte que el Ripollet és un dels més modestos de la categoria estatal.
.
Revista de Ripollet: En aquest esport és comú trobar entrenadors que juguen?
Miquel Arnau: És bastant comú perquè qui és entrenador de tennis taula ha tingut el seu passat com a jugador. Actualment només jugo les lligues per donar un cop de mà al club. Estem a Divisió d’Honor que és una lliga complicada i el club no pot fitxar a jugadors estrangers. L’objectiu és que els més joves m’apartin a mi. Ja estem a punt.
RdR: Segon any a Divisió d’Honor i segona salvació. Enguany millors sensacions?
MA: Divisió d’Honor cada any és una novetat perquè no saps que et trobaràs. La divideixen en dos grups i varia molt el nivell segons els equips que et toquin. Hi ha equips que fitxen jugadors estrangers o nacionals joves i en el nostre cas l’objectiu és que juguin els de casa. Econòmicament no podem fitxar jugadors de fora, per això depenem una mica que el grup sigui assequible. Cada any tenim un equip per patir i salvar la categoria. L’any passat a l’última jornada i aquest any hem salvat abans però també hem patit fins al final. Al nostre grup hi havia equips més assequibles, l’altre grup era més potent. Si ens hagués tocat l’altre potser no ens haguéssim salvat.
RdR: Com es pot consolidar l’equip a la categoria?
MA: Un dels objectius quan vam pujar a Divisió d’Honor és que Raul Porta, jugador de la casa, jugués a aquesta categoria que mai havia disputat. El primer any li va costar, aquest any s’ha seguit adaptant i l’any que ve ha de ser més protagonista. I així amb altres joves. L’any que ve comptarem amb un juvenil, volem que agafi experiència a Divisió d’Honor.
RdR: El femení també ha aconseguit salvar-se a Divisió d’Honor.
MA: I té molt de mèrit perquè aquest any eren juvenils de primer any. Els hi va costar començar a guanyar. Però poc a poc es van animar i van treure victòries. Al Nadal ja tenien encarrilada la salvació però dos rivals directes es van reforçar amb estrangeres i això ens va preocupar. Per sort ens van demostrar que no calia i van salvar-se amb menys problemes que els nois.
RdR: Amb més experiència poden aspirar a millors resultats?
MA: Sí, poden arribar a Superdivisió, malgrat que els pressupostos són molt dispars. Si puges i et vols quedar necessités molts diners. Nosaltres hem d’agrair el nostre bon any a l’Òptica Llull i l’Autoescola Tatchepol.

Leave a comment

Your email address will not be published.

*