Oz Lem: ‘Els mitjans d’occident no expliquen que el Kurdistan turc està en guerra’
Sempre que les vacances li concedeixen un moment Oz Lem es passa per Ripollet per visitar alguns amics que va fer en la seva etapa d’estudiant. Va decidir estudiar Turisme a la UAB, res estrany sinó fos perquè prové del Kurdistan turc. La societat kurda és molt patriarcal i el paper de la dona limitat. Lem reconeix que la seva família té una visió molt diferent i això li va donar ales per poder estudiar. Els seus pares van decidir marxar de Turquia quan ella encara era una nena i van arribar a França. Allà es van establir i és on ella va créixer. Actualment segueix vivint amb el seu marit i els seus fills però no deixa enrere les seves arrels. Malgrat estar a quilòmetres de distància segueix molt de prop l’actualitat del seu país i la seva gent. Participa en totes les manifestacions per reivindicar les injustícies del poble kurd a Turquia i dirigeix un grup de teatre especialitzat en sensibilitzar sobre el col·lectiu LGBTI turc.
.
Revista de Ripollet: Tens la sensació que a occident la població kurda turca és desconeguda?
Oz Lem: Tot el que queda més enllà d’Ankara, la capital, és un altre món totalment desconegut. Comences a trobar gent que parla el kurd i la majoria d’ells són camperols. La societat kurda és molt diferent de la turca, no només de la europea.
.
RdR: Ara ens arriben algunes notícies dels kurds de Síria. Què és realment el poble kurd?
OL: El poble kurd es troba en diferents països. Hi ha kurds a Iraq, Síria, Iran, Turquia… Es parla el ‘gourmande’ però també el llenguatge propi de cada zona. Les diferents societats kurdes no es coneixen entre elles. Quan vius en un país t’acabes influenciant més de les seves tradicions que no pas de les teves pròpies. Però la situació amb l’Estat Islàmic i el DAESH ha ajudat a que s’apropessin molt més. Hi ha més simpatia entre societats. Per exemple l’exèrcit kurd de Turquia, el PKK, ha començat a simpatitzar amb els peixmerges d’Iran i Iraq. Poc a poc es van coneixent.
.
RdR: Per què està tan distribuït?
OL: Està tan distribuït pel final de l’Imperi Otomà. El kurds són els pobles de la muntanya, això és el que significa. Al final de l’Imperi els kurds tenien el seu país, però van començar a créixer Turquia, Iraq… i aquesta països no volien compartir les seves terres i es va crear un conflicte geopolític que va fer que es fragmentés.
.
RdR: Com estudies fora venint d’una societat tan patriarcal?
OL: Jo sóc de la cultura kurd-alevish que és una cultura religiosa molt més democràtica, més laïca i oberta dins el món musulmà. Dins la nostra cultura les noies estudien i tenen molta més llibertat. El meu pare ens ha educat en la igualtat entre homes i dones tot i que encara té trets patriarcals. Per això vaig poder estudiar.
.
RdR: Malgrat això va ser difícil?
OL: Va ser més fàcil poder estudiar que altres coses que mai he parlat amb els meus pares. Van venir per conèixer que feia aquí però mai he tingut cap conflicte. Ara Barcelona i aquesta zona és un lloc on guardo molts amics i sempre trobo un moment per relaxar-me i gaudir.
.
RdR: Com estàs compromesa amb el teu poble?
OL: A París formo part d’un grup teatral format per noies originals de Turquia. El grup busca denunciar la condició de les dones LGBTI de Turquia amb lectures, performances, actuacions… En les dates més assenyalades, com el 8 de març o el dia contra la violència vers les dones, interpretem alguns textos i convidem a les dones a participar amb un debat obert.
.
RdR: Potser els mitjans no ens ensenyen tot el que passa a Turquia?
OL: Així és. Per exemple ha passat que s’ha fet fora d’un autobús a una dona per portar escot. Aquí això sembla impossible. Volem que la gent obri els ulls.
.
RdR: Turquia és un país europeu però amb una forta cultura oriental.
OL: Turquia és una república laica, la laïcitat és un punt important de la constitució. Però està Erdogan, el president del país, que vol un renaixement del món otomà. En els seus discursos dóna poder als conservadors. El tema és que la laïcitat i la llibertat que existia al país està desapareixent. Ell utilitza la religió per enfortir el seu poder. Sempre ha estat un país musulmà, però aquesta cultura tan conservadora és molt nova. Hi ha bars on les dones ja no poden entrar.
.
RdR: I els kurds estan maltractats?
OL: Sí. El poble kurd està maltractat i no és quelcom nou. Hi ha pobles del Kurdistan turc que viuen atemorits. La gent fuig, se’n va a Istambul i intenta sortir de les fronteres. Hi ha pobles que estan destruïts, les dones no poden sortir de casa perquè l’exèrcit turc patrulla els carrers. Els meus pares sempre que poden van una temporada i normalment jo anava amb els meus fills i el meu marit quan tenia un temps per vacances però ara mateix no em deixen tornar per com està la situació. Pot ser que entre l’aeroport i el poble ens trobem un conflicte entre el PKK (exèrcit kurd) i l’exèrcit nacional i l’autobús pot saltar pels aires. Això no ho expliquen aquí però el Kurdistan està en guerra. La gent va amb detectors de metalls per evitar les mines. Els nens no poden sortir a jugar al carrer. És una situació de por total.
.
RdR: Creus que es pot arribar a canviar la situació?
OL: Tot passa per la voluntat d’Erdogan. Ell és un dels màxims culpables que la pau entre els kurds i els turcs acabés. Fa temps s’havia signat un pacte de pau i amb les eleccions de fa dos anys va trencar. Hi ha un partit polític molt preocupat pel poble kurd, l’HDP, i el seu líder fa un any que està empresonat. Realment no ho sé si es pot solucionar. Erdogan ha perdut els estreps. Fa una setmana va empresonar a la directora d’Amnistia Internacional, ho fa amb tothom que no el beneficia. El passat 15 de juliol es va celebrar el primer any del cop d’estat que es va sufocar, però tot és una farsa. Erdogan estava de vacances i de cop va sortir per videoconferència per demanar al poble turc que sortís per defensar el país de les forces militars. La gent rebia missatges de text del president. Tot va ser molt surrealista. Van morir 250 persones. El poble turc va matar als seus militars i a la seva policia. Ara l’oposició ha demanat una investigació per saber quins van ser els instigadors. Sospiten que va ser el propi Erdogan qui ho va organitzar per enfortir el seu poder.
.
.