Veus: Veïns vingueren…

El nostre pas per la vida és efímer. Per casualitat naixem en un indret concret de tots els possibles que hi ha al món i també per casualitat coincidim en una fracció de l’eternitat del temps amb qui tenim al costat. Aquest fet, irrepetible, cal aprofitar-lo i segurament tothom tindrà al cap una forma diferent per a fer-ho. D’entre totes les maneres possibles i que estiguin al meu abast, per a mi aprofitar-ho és poder viure cada dia amb plenitud i satisfacció formant part activa del lloc on vivim, participant en la societat en la que pertanyem. Dues concrecions al respecte. Viure la vida compartint-la amb els altres, en aquest marc conceptual, significa compartir les nostres aficions, les nostres habilitats i les nostres capacitats per contribuir a que els que ens envolten també estiguin bé. La segona concreció fa referència al lloc on vivim: per alguns aquest lloc pot ser la totalitat del món, mentre que per altres pot ser el seu país, el seu poble o la seva família.
Les entitats locals sense ànim de lucre són una bona eina per canalitzar aquest pensament. La gent s’hi agrupa en elles per afinitats de gustos, aficions i objectius. Una persona difícilment farà quelcom gran sola, però un col·lectiu de gent podrà arribar molt lluny. “Associeu-vos i sereu forts”, és un dels lemes, sentència d’Anselm Clavé, en que precisament s’inspira la Societat Coral “El Vallès” al rememorar els 140 anys de la seva fundació. És la degana de les entitats locals de Ripollet i, també, un bon exemple del que vull dir. Als seus membres, veïns i veïnes de Ripollet, els agrada la música, saben cantar i ho volen compartir; segurament són feliços quan interpreten peces musicals damunt d’un escenari i fan feliços al públic que els escolta, sovint també veïns i veïnes de Ripollet. Un cantaire sol a Ripollet poc hauria fet i la seva obra hauria acabat quan ell hagués mort; però la unió de molts cantaires ha fet que durant 140 anys la seva obra hagi estat present al mon cultural i social de Ripollet. Parlem d’aquesta entitat, però a Ripollet n’hi ha un munt que podríem enumerar: Amics del Teatre, Centre d’Esplai L’Estel, Ripollet Sardanista, Diables de Ripollet, La Gresca, La Careta… totes formades per membres que han volgut compartir amb altres les seves inquietuds.
Amb aquest mateix esperit de participació en el mon cultural i social de Ripollet es va fundar l’Agrupació (associació) Ripollet Natura. Es va fundar com una entitat sense ànim de lucre que tenia com a gran objectiu desenvolupar un projecte d’educació ambiental permanent a Ripollet, quan encara no n’hi havia cap. Els seus membres fundadors, entre els que m’hi incloc, van voler posar a disposició de la societat local els seus coneixements, aptituds, il·lusions i entusiasme per assolir que els escolars de Ripollet no haguessin d’anar a fora de Ripollet per poder tenir accés a la descoberta del medi natural que els envoltava (en podria seguir parlant molta estona, però ja ho vaig fer a un altre article d’aquesta mateixa revista a l’abril del 2016; si voleu, el podeu llegir). Fer-ho va ser una aventura engrescadora i il·lusionant, sobretot al veure que s’anaven assolint els objectius que s’havien plantejat, que el treball de l’entitat era valorat per les altres entitats i que, del no res, l’associació havia trobat un lloc a la societat d’on havia sorgit. Estàvem contents perquè l’entitat era útil al poble.
D’això en fa gairebé 23 anys i durant els darrers 17 anys l’Associació Ripollet Natura ha pogut anar treballant el seu gran objectiu des de la Casa de Natura. Al llarg d’aquests anys l’entitat ha editat llibres i articles sobre el medi natural i urbà local, milers d’escolars han participat de les seves activitats, centenars de curiosos han pogut descobrir alguns dels misteris de les nits estrellades i desenes de boletaires han pogut aportar els seus coneixements sobre els bolets. Cal dir que l’entitat no ha estat sola i el projecte ha tingut dos grans avaladors. Un d’ells és la comunitat educativa de Ripollet, un dels grans destinataris del treball de l’entitat, doncs amb ella l’Associació Ripollet Natura ha anat conformant el projecte d’educació ambiental d’acord a les necessitats més particulars de cada escola; els altres avaladors han estat els diferents partits polítics amb responsabilitats a les regidories de Medi Ambient i d’Educació de l’Ajuntament de Ripollet que han anat apostant per fer possible que el projecte de l’entitat arrelés a Ripollet.
Però tota aquesta il·lusió es torna en disgust quan passa allò de “veïns vingueren que de casa ens tragueren”; des del proper mes de setembre l’Associació Ripollet Natura ja no gestionarà les activitats d’Educació Ambiental a la Casa de Natura ni en podrà aportar de noves, si no que ho farà una empresa aliena a Ripollet que pertany a un gran grup empresarial, Grup Agbar, que sí que té interessos econòmics (SOREA, l’empresa subministradora de l’aigua potable a Ripollet també és del mateix grup empresarial…) Sap greu haver de lligar, en aquest article, conceptes tan antagònics al món de les entitats locals sense ànim de lucre com “grup empresarial”, “aliena”, “interessos econòmics”… Sap greu que iniciatives sorgides des de l’associacionisme local, amb tota la riquesa social i cultural que comporten i que beneficien a tothom, siguin apartades de la vida local en base a criteris econòmics i empresarials que només beneficien a uns quants. I sap greu que això passi al mateix temps i des del mateix lloc que es llencen proclames sobre la importància de les entitats… Qui sap, potser encara es pot arreglar.
En fi, caldrà estar amatents a veure com va tot. Seguint el crit d’”associeu-vos i sereu forts”, l’Associació Ripollet Natura, com entitat, continuarà treballant per aportar el millor d’ella mateixa a la societat, però també aconsellant a qui la vulgui escoltar que “cuando veas las barbas de tu vecino quemar…”
Bones vacances!
.
Eloi Isern
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors

Leave a comment

Your email address will not be published.

*