Veus: Sobretot, tolerància

“Yo soy español”. Aquest és l’argument més utilitzat per les persones que pensen que Catalunya no s’hauria d’independitzar d’Espanya. Probablement, la identificació sentimentalment amb un territori com a teu és difícil d’explicar, doncs són purs sentiments. Per aquest motiu, tant sentir-se espanyol i/o català hauria de ser legítim. Cadascú és, o hauria, de ser lliure de sentir-se com i el que vulgui. Així, no entenc com algú no pot parlar i respectar tranquil·lament els pensaments, sentiments, d’una altra persona. Tolerància, se’n diu.
Independència sí o independència no tenen els seus avantatges i els seus inconvenients, i cadascú decanta la balança segons li convenci més. El que és segur, és que amb violència no es farà canviar d’opinió a ningú, més bé al contrari. Amb això, em vull remetre als casos de violència que va haver per part de la policia nacional l’1 d’octubre. Tenien ordres de treure algunes urnes, no totes perquè tampoc van anar a tots els llocs, però… per què? Si tant il·legal era, no bastava amb deixar fer sense entrar en cap joc? Se m’acudeixen maneres millors d’actuar de com ho va fer el Govern Espanyol. Realment pensen els seus actes? Tenen alguna estratègia? A vegades ho dubto.
Després de que el passat 27 d’octubre el Parlament de la Generalitat aprovés la declaració de la República Catalana, tothom sabia que tindria les seves conseqüències. L’aplicació de l’article 155 era imminent. Ningú sabia què volia dir aplicar-ho, ni què passaria. En aquest sentit, a part de suspendre l’autogovern, es van convocar eleccions per escollir un nou Govern a Catalunya.
El Govern Espanyol s’omple la boca amb la paraula democràcia, dient el que és i no ho és. La democràcia, segons la Real Academia Española, RAE, és la forma de govern on el poder polític és exercit pels ciutadans, i també diu que és una doctrina política segons la qual la sobirania resideix en el poble, que exerceix el poder directament o mitjançant uns representants. Realment vivim en un país demòcrata? Hi ha gent que ha robat molts diners públics i està al carrer o se’ls ha fet judicis eterns, cas contrari que als consellers empresonats. Uns consellers escollits pel poble català en plena democràcia. A més, aquests davant la llei, és aplicada de forma molt diferent aquí o a Bèlgica, on el President Puigdemont i altres consellers han estat posats en llibertat amb vigilància. És la justícia igual per a tothom? Realment el poder judicial no està polititzat a Espanya? Els polítics i jutges haurien de saber que els conflictes no desapareixen per la via penal o judicial. Al contrari, de nou, amb els seus moviments, només fan que revifar la idea d’independència d’un estat que actua amb zero flexibilitat i diàleg.
En menys de dos mesos tenim unes eleccions, convocades des d’Espanya amb la “voluntat” que Catalunya torni a la “normalitat”. Amb l’aplicació de l’article 155 i l’empresonament del Govern de Catalunya o la seva marxa a Brussel·les, poca normalitat hi ha. No obstant, aquestes eleccions poden ser una gran oportunitat per a Catalunya, per avançar. No sé què passarà, només espero que el resultat sigui acceptat per tothom. Ep, i sense mal rotllos, tolerància sempre.
.
Kàtia G. Samper
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
.

Leave a comment

Your email address will not be published.

*