Veus: Aquest és el nivell

No crec que calgui molta anàlisi per a adonar-se que l’independentisme català, ha esdevingut el moviment polític que més persones ha mobilitzat els darrers anys a Europa. Des de la cadena humana que va unir Les Cases d’Alcanar i Portbou, fins a la gran senyera de Barcelona. O les manifestacions de centenars de milers de persones per a demanar l’alliberament d’en Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, mobilitzar a més de dos milions-tres-cents mil votants en el referèndum de l’u d’octubre o omplir de gent els tres quilòmetres del Carrer Marina de Barcelona amb set-cents cinquanta mil mòbils encesos.
A tot plegat, la proclamació de la República Catalana, que ha servit per a demostrar a l’Espanya dels governants corruptes i totalitaris, que això no té aturador. No hi ha marxa enrere. Aquest fet és el que ha portat a l’unionisme a descobrir que la seva posició no podia seguir instal·lada en el cofoisme de la força d’un estat -en descomposició- que assegurava que res canviaria. Ara, els constitucionalistes també han de sortir al carrer a manifestar-se, tot defensant allò que semblava intocable, inamovible i inviolable: “La sacrosanta unidad de España!”. Inimaginable fa uns mesos. Veuen que estan perdent i ho volen evitar. No podran. Massa supèrbia. I això a la llarga, es paga.
La gestió del govern espanyol a l’hora de fer política i de reconduir la situació a un punt d’entesa, és nefasta. No saben com actuar davant d’aquest afer cabdal de la política i la història contemporània de Catalunya i Espanya. Rajoy i els seus, són una colla d’ineptes. Varen dir que no hi hauria 9-N i va haver-hi 9-N. Deien que era impossible la victòria dels independentistes el 27-S i va haver-hi victòria i majoria absoluta independentista. De referèndum, res de res i va haver-hi referèndum l’1-O i amb més de dos milions tres-cents mil votants, entre ells, més de cent mil constitucionalistes. Catalunya no s’aturaria el 3-O i va haver-hi vaga general i amb participació de gran part de la patronal de la petita i mitjana empresa. I finalment, no pensaven que es faria efectiva la declaració de la República Catalana i es va proclamar. Perdoneu-me però, en una empresa privada, aquests ineptes del govern espanyol, no passen de l’endemà de les eleccions del 27-S. Els acomiadarien. I després, l’empresa els denunciaria per a danys i perjudicis. Amb tot plegat, ells, en lloc de dimitir, imposen a la força un 155 fet a mida, per a preservar els seus interessos: poder, diner negre, corrupció, portes giratòries i iots de luxe. I ho defensen darrere les togues i les porres. Vergonya.
Ens trobem ben entrats al segle XXI i només per raons de salut social i política, hauria calgut actualitzar la “Consti” de dalt a baix, un cop cada generació. Així ho recomanen sociòlegs i politòlegs. D’aquí a deu anys tocaria la segona, però ja és tard. Una dada: tots els nascuts i nascudes després del 1960, no han votat mai la constitució. Tinc 54 anys, un fill, estic casat -amb la meva dona i una hipoteca- pagant els impostos que em pertoquen i ningú m’ha preguntat encara si vull seguir o no, sota aquestes regles constitucionals de l’Espanya del 78.
Per a canviar la situació, i en un moment de repressió com aquest, és essencial que la població noti que té prou forces per a fer coses. Cal l’acció al carrer, la protesta i la revolta pacífica, però tenaç. Això crea molèsties? Sí, com ha de ser. Que vostè arribarà tard a la feina i no podrà dur els nens a l’escola? Doncs pensi en els polítics i activistes empresonats injustament, que tampoc podran anar a la feina, ni dur els seus fills a l’escola. I a Ripollet, quan t’hi poses a protestar per tot plegat, el que has de sentir-te dir des d’un balcó del carrer Balmes, és: “¡Id a trabajar, perros!”. Aquest és el nivell?.
.
Jordi Allepuz
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
.

Leave a comment

Your email address will not be published.

*