Lucas Cruz (guanyador Dakar 2010): ‘Si tens una il·lusió, has de lluitar per ella’

Pas a pas. Sense pressa, però sense aturar-se mai, Lucas Cruz ha aconseguit el somni del Dakar. Aquest ripolletenc tranquil i discret ja ha passat a la història de l’automobilisme en ser el copilot més jove en guanyar el raid més dur del món, així com, juntament amb Carlos Sainz, la primera parella espanyola que guanya en cotxes.
.
Revista de Ripollet: Vas estudiar enginyeria informàtica i has acabat guanyant el Dakar. Com s’aconsegueix això?
Lucas Cruz: Deixant una mica de banda la informàtica i dedicant més temps a la competició. Va haver un moment a la meva vida en què vaig haver de decidir i em vaig decantar per l’automobilisme, que m’apassiona més que no pas la feina de despatx.
.
RdR: Què tal portes el salt de l’anonimat a aparèixer en tots els mitjans?
L.C.: És una circumstància normal al costat de Carlos. Però jo continuo fent vida normal. Tinc els meus amics de sempre i la meva relació familiar va exactament igual. Crec que no he canviat tot i tenir aquesta faceta més pública.
.
RdR: I no t’atabala tanta atenció?
L.C.: No. De fet, crec que és important i necessària de cara als espònsors. És una manera de tornar-los aquesta fidelitat que t’han anat donant durant anys i crec que és bo per a tots. A més, m’agrada inculcar als nens que practiquen qualsevol tipus d’esport que pots arribar a aconseguir grans fites sempre i quan tinguis dedicació. Ningú no regala res, però és possible, i si tens una il·lusió has de lluitar per ella. Sóc un exemple de començar sense cap relació familiar amb l’automobilisme i, per casualitats i amb dedicació, he aconseguit arribar fins aquí.
.
RdR: Imagino que seguies d’una manera o altra a Carlos Sainz quan corria al Mundial de Ral·lis. Cóm vas rebre la seva oferta per fer de copilot?
L.C.: Jo el Carlos el vaig conèixer l’any 1998. Va crear un Júnior Team per potenciar el món de l’automobilisme, i jo hi vaig participar com a copilot. I bé, quan em van oferir ser el seu copilot em vaig sentir molt afalagat, perquè una persona que porta 25 anys corrent ja coneix molta gent i, el fet que pensi en mi, que tinc menys experiència que altres copilots, crec que és d’agraïr.
.
RdR: Carlos Sainz sembla un home de caràcter. Com és treballar amb ell?
L.C.: Jo no he tingut mai cap problema amb ell. És un home que busca en la gent la mateixa implicació que ell té. És una persona molt meticulosa que treballa per aconseguir la victòria i intenta rodejar-se de persones que donin el 100% en la seva feina. I a mi, en aquest cas, m’agraden els reptes.
.
RdR: Teniu pensat continuar junts de cara a properes proves?
L.C.: Això depèn d’ell i de la marca. Suposo que si el projecte que es planteja és bo per a tots dos continuarem. Però de moment estem gaudint de la victòria i no em parlat res del tema.
.
RdR: Una vegada arribes a Buenos Aires com a campió del Dakar, què se’t passa pel cap?
L.C.: Que al final ha estat recompensada la feina, la dedicació i els esforços de molts anys enrere corrent amb mitjans precaris i intentant agafar experiència. També en totes les persones que han estat al meu costat durant aquest temps, que m’han estat seguint i que han estat patint les derrotes i gaudint les victòries.
.
RdR: Ja has guanyat el Dakar. I ara, quina és la teva meta?
L.C.: Poder seguir fent allò que m’agrada. Qualsevol nou projecte serà positiu, però sobretot vull continuar gaudint, perquè quan deixi de gaudir-ne deixaré de competir.
.


.
RdR: En tot cas, no ha estat gens fàcil vèncer aquest Dakar. La pressió d’Al-Attiyah ha estat pesada… i una mica agressiva.
L.C.: Des del meu punt de vista, és molt difícil aconseguir una victòria. Estàs lluitant per aconseguir-la i intentes fer allò que sigui necessari, però sempre s’ha de fer dins de la legalitat i el joc net. L’esport ha de ser un “fair play”, i aquestes actituds el que fan és embrutar la imatge d’aquest esport. Si ets més ràpid que una altra persona, no has de fer cap trampa ni agressió per guanyar. Però bé, nosaltres podem dir que em aconseguit el triomf de forma neta i, per tant, estem satisfets amb la nostra feina.
.
RdR: En tot cas és un company d’equip. Heu parlat del tema o s’ha disculpat per l’incident?
L.C.: No, però era d’esperar. Va quedar allà, i cadascun pel seu costat. No cal donar-hi voltes: ell sap el que va fer, i la gent també es dóna compte.
.
RdR: Has guanyat el Dakar a l’Argentina i Xile, però no consideres un compte pendent guanyar a l’Àfrica?
L.C.: El Dakar és un concepte de cursa de llarg període de temps i molt dura. Jo crec que tant a l’Àfrica com a l’Amè­rica del Sud s’ha aconseguit aquest objectiu. Sí que és cert que hi ha hagut anys que no ha sortit de París ni ha arribat a Dakar, com originàriament es feia, però mentre es tingui la mateixa filosofia, crec que és el mateix. Dakar és una marca, és un nom que identifica la cursa més dura del món.
.
RdR: Tu que has disputat el Dakar a tots dos continents. Quines diferències hi veus?
L.C.: A l’Amèrica del Sud es pot destacar l’altitud. És un handicap important. A l’Àfrica, algunes etapes eren més llargues, per exemple. Els paratges eren diferents: a l’Àfrica hi ha més sorra, més dunes. Però tots dos tenen les seves parts boniques que m’atreuen. Sem­pre que mantinguin la seva filosofia de cursa, em semblaran bones opcions.
.
RdR: S’ha parlat del possible retorn al continent africà l’any vinent. Ho veus convenient?
L.C.: Sempre i quan l’organitzador ofereixi totes les garanties de seguretat, no m’importaria tornar-hi. Si no es té tot ben controlat, no ho faran. No s’arriscarien pas a patir cap mena d’atac o saqueig.
.
RdR: Diuen de tu que ets una persona molt tranquil·la. És potser aquesta sang freda el secret del teu èxit?
L.C.: En certs moments necessites calma. Un excés d’excitació et pot portar a una mala decisió, per això has de mantenir el cap fred i escollir la millor opció per aconseguir els objectius. Al cap i a la fi, ja tens prou tensió amb la competició com per afegir la teva pròpia.
.
RdR: Durant la cursa has anat actualitzant un bloc a diari amb informació molt útil. Per quin motiu?
L.C.: La gent que és aquí no té la informació suficient. És difícil d’aconseguir, i quan s’aconsegueix és molt genèrica. Llavors vam decidir fer el bloc per apropar la informació a la gent d’aquí, especialment a aquells que ens segueixen el Carlos i a mi.
.
RdR: Ha estat, a més, molt ben acollit pels internautes. T’ha sorprès tant d’interès?
L.C.: Sí. Fins i tot hi ha hagut un internauta que assegurava haver-se aficionat al Dakar gràcies al meu bloc, i que ara li semblava més emocionant que una final de la Champions.
.
RdR: Ja ets un dels grans de l’esport ripolletenc. Aquests dies, t’aturen molt pel carrer?
L.C.: No he tingut gaire temps de passar per Ripollet, així que no. Aquests dies han estat molt caòtics.
.

Leave a comment

Your email address will not be published.

*



Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies

ACCEPTAR
Aviso de cookies