Veus: Canyes i horts

L’altre dia vaig llegir, com també fa unes setmanes, el descontent d’una persona amb l’estat de la llera del nostre Ripoll. He de dir que jo tampoc n’estic content amb ell i que m’agradaria molt que el seu estat fos com aquell que no recordo per la meva edat i que només els nostres avis encara deuen veure quan tanquen els ulls i que es pot veure retratat en fotografies i en les pintures del pintor local, Andreu Solà. Bucòlic, arbrat, natural, net, ple de còdols i sobretot, flanquejat per un estol immens, de punta a punta del terme, d’hortes de regadiu que donaven vida i alguna pesseta als pagesos de Ripollet a la plaça i a les botigues. Però senyors, allò s’ho va endur una maleïda riuada l’any 62. Des d’aquell moment, primer la CHPO i desprès l’ACA, han gestionat aquest espai que ens sembla, creiem, que és de tots els ripolletencs. Dic això perquè, una, sinó se sabia, ara ja ho saben, i dos, no ho podem oblidar i si tenir en compte que no pertany al nostre consistori, ni als ‘pseudopagesos’ que conreen arran del llarg de la llera. Molts cops s’ha parlat de netejar el riu, la llera; de treure els horts, d’eliminar les canyes, i de fet es va fer, bé, intentar, de tenir un riu net, però un cop i un altre tot queda en paraules, bones intencions, gestos, promeses i projectes. Per què? Doncs per què és molt complicat. Des del cost, que sortiria, de fet, de les nostres butxaques, via impost al rebut d’aigua, passant pel fet que s’hauria de fer fora als ‘pseudopagesos’ que han invertit un munt d’hores, diners i esforços per tenir un tros de terra per conrear, fins a l’oposició que hi hauria a que es prengués aquesta dràstica mesura. És impossible que es pugui tenir tot? No, només cal, crec jo, una miqueta de bona voluntat per part de tothom. Moltes vegades, s’ha posat com exemple el Besòs en el seu tram de Santa Coloma fins a Sant Adrià, és una passada el que s’ha aconseguit allà. Primer, dignificar la llera. Desprès, aprofitar l’espai, que era un ermot igual que seria aquell tram del Ripoll al seu pas per Ripollet si es triessin les canyes i quedessin només els horts. Potser no hi heu estat mai, però jo he tingut la sort de circular-hi unes quantes vegades en bici en diumenge i he pogut anar a la platja i passejar per tota la façana litoral, des de Ripollet al port de Barcelona o direcció nord, fins a Premià. Es pot trobar, persones que usen la zona d’herba per fer esport, jugar amb els nens o gossos, fins els que usen el vial per anar en bici, patins, fer running, o senzillament, passejar fora dels transitats carrers. El que no hi ha i hi podria ser, costat dret de la llera, són els horts. Dies enrere, parlava amb un xicot sobre aquesta sensació de deixadesa de la llera. Prop dels dos, ens escoltava un altre xicot que és un d’aquells ‘pseudopagesos’, que veu amb tota la seva il·lusió com creix del seu esforç i de la terra recuperada a la sorrenca llera, aquells fruits que pot menjar ell i llur família, i que quan va poder parlar amb mi, em va dir, mig en serio mig en broma… ¿Así que tienen que desaparecer los huertos? Interessos irreconciliables? Crec que no. Sentit comú i ganes de fer les coses bé, amb criteri, sense interessos amagats. Un dels inconvenients que veig a la neteja de la llera són les canyes, doncs és el lloc a on nien les varies espècies d’aus que podem veure a simple vista en aquest espai, i que segurament, també serveixen com a cau als peixos que poblen el nostre riu, senyal inequívoca de la salut del mateix. Crec que l’ACA, amb els diners que ens cobra, hauria de fer una actuació a aquest espai que ens sentim nostre. Jo crec que fer desaparèixer aquelles tanques dels horts, i limitar i regular aquests, eliminar una part de les canyes, fer un passeig públic, que es podria estendre al llarg de tot el Ripoll, seria una manera d’estar oberts al riu, de tenir-lo viu, net, útil, accessible. Són, i repeteixo, són diners, però mireu la vostra factura de l’aigua, multipliqueu per el munt de llars dels pobles que tenen llera al Ripoll i veureu que aquests poden, han de servir no per fer gran una Agencia com és l’ACA, sinó, crec jo, invertir-los en el que dona vida a la gent, als éssers, l’aigua, als rius, al nostre Ripoll. No crec que sigui fer demagògia dir el que he dit, ni crec que sigui una utopia, i espero que no sigui un somni, és senzillament que aquella Agencia destini els nostres calés a mantenir el riu. Una de les seves tasques. Suposo que els nostres representants a l’Ajuntament ja estaran fent pressió davant d’aquella… o potser l’haurem de fer nosaltres negant-nos a pagar cànons?
.
Moltes gracies per llegir-me.
.
Pius M. Gassó
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
.

Leave a comment

Your email address will not be published.

*



Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies

ACCEPTAR
Aviso de cookies