Veus: Quin mal hi ha?

Fa dos anys vaig anar a USA a fer una estada d’uns mesos en un laboratori. Vaig escollir aquest país per la seva inversió en la recerca, i sobretot perquè hi havia un grup amb el que volia col·laborar-hi.
El campus universitari era preciós. Les facultats eren bastant antigues, però els edificis eren de pel·lícula. Tot i semblar vell per fora, els laboratoris per dins estaven força bé, i tenien molts instruments per fer mesures que facilitaven molt la investigació. Es notava que allà apostaven en recerca invertint en ella.
Quan vaig arribar al laboratori on duria a terme la meva estada, vaig conèixer als companys i companyes. En general em van semblar molt simpàtics. Em va sobtar molt perquè el primer que em van dir, sobtats, va ser que què guai que parlés anglès i també castellà. Llavors, els vaig dir que també parlava català. Realment no n’havien sentit a parlar mai d’aquest­ idioma, però els hi vaig explicar una mica d’on era. Llavors encara es van sorprendre més de que parlés dos idiomes a la vegada per igual. No hem d’oblidar que ells només en parlen un, l’anglès.
Fa uns anys que estic estudiant alemany, i la veritat és que m’està costant bastant. No és el mateix estudiar una llengua des de que ets petita, a estudiar-la ara. I molt menys, estudiar-la dues vegades a la setmana sense utilitzar-la més. Confesso que quan era petita no m’agradaven les assignatures d’idiomes, i sempre deia que haurien d’inventar un xip que es posés al cervell i et permetés saber-les totes.
Al que em vull referir és que no entenc quin problema hi ha en saber una llengua més. En aprendre des de petita dues llengües per igual. A ser bilingües. Personalment fora d’aquí jo ho dic amb el cap ben alt. És quelcom del que estic orgullosa. I si fos trilingüe encara millor.
Amb tot això, no entenc perquè tanta discussió en si apuntar als fills/es en una escola 100% en castellà, discriminant així a que el fill/a tingui l’oportunitat de ser bilingüe. El problema és que fan moltes assignatures en català? Doncs probablement perquè si no fos així, el català passaria a ser una llengua com per a mi l’alemany, la qual només estudio dues vegades a la setmana i no utilitzo mai més. Realment és un problema tan gran saber català? La immersió lingüística a Catalunya sempre ha estat positiva. És més, no sé de cap persona que estudiant en aquest sistema, sàpiga només català i no entengui el castellà. Hi haurà alguns que pensin que el català no és útil perquè fora d’aquí es parla a pocs llocs més, i cert és que no vaig necessitar el català per a comunicar-me a USA, però de la mateixa manera que tampoc vaig necessitar el castellà. És a dir, amb aquesta regla de tres, extingim totes les llengües i només en parlem una? Perdríem una gran part de la cultura que caracteritza a cada poble, i seria una llàstima. I és que, quin mal hi ha en saber una llengua més?
.
Kàtia G. Samper
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
.

Leave a comment

Your email address will not be published.

*



Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies

ACCEPTAR
Aviso de cookies