Veus: Quan votem decidim

Votar no és un acte banal. Votar és un acte que té conseqüències. Davant d’unes eleccions totes les opcions són vàlides, ens podem abstenir, podem votar en blanc, podem posar una papereta nul·la i podem votar l’opció que considerem cadascú, però a l’hora de votar sempre hem de tenir en compte que tindrà conseqüències i que es desenvoluparan accions polítiques dels actors que hagin sortit elegits.
El pròxim any 2019 tenim les eleccions municipals, són les eleccions que compten amb més abstenció. Això té una primera lectura que ens diu que desperten menys interès que la resta de les eleccions, però aquestes eleccions del 2019 seran unes eleccions que revalidaran els canvis necessaris per deixar llum el règim del 78.
La reforma política que va iniciar-se amb la mort del dictador ha tingut una vigència de 40 anys, un temps semblant al de la dictadora feixista, a més de la durada, entre la dictadura i el règim de 78 hi ha altres moltes semblances. La reforma política del 78 va deixar intactes les estructures: institucions com la judicatura, l’exèrcit i l’administració, També les lleis i dirigents que havien governat amb el dictador. El rei (Cap de l’Estat) va estar restaurat i nomenat pel mateix dictador i va acatar totes les lleis franquistes en la seva acceptació monàrquica. També van ser legat de la dictadura el president del govern després de la mort de Franco, primer Arias Navarro i després Suárez nomenat president pel rei Juan Carles I, abans de les primeres eleccions, i membre de la falange en temps de la dictadura (com una bona part dels seus ministres). Suárez va guanyar vàries eleccions fins que el partit de l’alternança PSOE va abraçar el capital amb les declaracions de Felipe González que el “capitalismo era el sistema menos malo” i va demostrar l’afinitat al règim participant el PSOE en el cop de timó del Cop d’Estat del 23 F, amb Múgica i una part del partit socialista. A partir d’aquest Cop d’Estat el sistema bipartidista PP i PSOE va funcionar amb la complicitat del capital i amagant les corrupcions, les clavegueres de l’estat i el denominat capitalisme d’amiguets. I cal dir-ho aquest sistema “democràtic” li ha donat els vots de la ciutadania perquè fessin tot el que s’ha fet.
Ara aquest sistema està esgotat i tocat de mort per la crisi política, social i territorial que ha ocasionat. Els vells partits, els denominats partits del règim del 78 no poden donar resposta a la seva pròpia crisi, la crisi del règim del 78 és la seva pròpia crisi.
És en aquest context on apareixen altres organitzacions polítiques que pretenen presentar-se com forces del canvi, però que responen a la defensa dels mateixos grups socials de poder que han estat donant cobertura a les polítiques dels 40 anys del règim del 78. Vull identificar a Ciutadans com el partit que s’identifica com un partit nou que vol regenerar la política, però que no és més que un recanvi de l’esgotament del Partit Popular a favor de les polítiques de l’IBEX. Les enquestes i les eleccions parlen clarament, els vots del PP són els que guanya el partit de Ciutadans amb alguns matisos de traspàs de vots del PSOE-PSC i fins i tot alguns de Podem o en Comuns.
Ara el partit de Ciutadans està en clau de guanyar les eleccions municipals de 2019 per guanyar les eleccions generals al PP quan es convoquin. Ripollet, és uns dels municipis que ha donat molt suport de vots a Ciutadans en vàries eleccions, en les últimes del 21 de desembre va treure 7.831 vots, un 35,16% dels votants, amb aquest resultat Ciutadans guanyaria les eleccions municipals i segurament també quan es convoquin eleccions generals amb majoria absoluta.
Les conseqüències d’això poden ser un reforçament de les polítiques econòmiques neoliberals i favorables als poders econòmics. Com per exemple la de la decisió del govern del Partit Popular que adquirirà 10.000 milions d’euros en armament, però diu que no té diners per actualitzar les pensions que tindria un cost de 1.600 milions.
A nivell municipal que guanyés, per exemple, Ciutadans propiciaria el trencament de l’esforç social dels últims 3 anys que ha fet l’Ajuntament d’unitat d’esquerres, així com tots els processos engegats durant aquesta legislatura a favor de la majoria de la població. Però com he dit al començament quan votem decidim i votar té conseqüències, malgrat que moltes vegades es vota sense preveure quines són aquestes.
.
Nicolás Castellano
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
.

Leave a comment

Your email address will not be published.

*



Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies

ACCEPTAR
Aviso de cookies