Belladona: ‘Un col·lectiu és la manera de dir que cal lluitar pel feminisme’

La belladona és una planta que amaga certa mitologia. Cleopatra la va provar com a verí quan planejava el seu suïcidi. A l’Edat Mitja les bruixes l’utilitzaven per preparar pocions, com a inhibidor simulava l’efecte de poder volar. També s’utilitzava com a cosmètic. Té la capacitat de dilatar les pupil·les, que en els cànons de bellesa antics estava ben vist. Aquesta capacitat ‘d’obrir els ulls’ va inspirar al col·lectiu feminista que a principis d’any va començar a gestar-se. En la lluita feminista cal obrir els ulls i aquest grup de joves ja ho ha fet
Revista de Ripollet: Per què Ripollet necessita un col·lectiu feminista?
Belladona: Fa temps que a Ripollet no es mou res de moviments socials sobre feminisme. Per exemple les bruixes. Veiem que ara mateix és molt necessari. Si que és veritat que a Ripollet hi ha entitats que treballen el feminisme però som un poble amb moltes realitats diferents. La possibilitat que ofereix el col·lectiu és una organització tranversal on tothom que se senti identificat amb els valors del feminisme s’hi pugui sumar. També és important aquest treball per als joves. Hem d’implantar aquest discurs en el dia a dia del poble.
.
RdR: Com vau néixer?
B: Un parell d’integrants del col·lectiu venien de moviments similars fora del poble i aquí cap entitat treballava a fons aquest moviment. Elles tenien la necessitat d’explotar aquest tema. Volien fer un treball més social. Elles dues tenien prou experiència, van trobar que era el moment més adient i amb l’ajuda d’altres companyes van tirar-ho endavant. Vam fer una primera reunió de prova el 25N per veure si podíem reunir més forces.
RdR: I com van ser els primers dies?
B: El 21 de gener vam fer la primera assemblea oficial. Des del primer dia vam ser suficient gent. Hem anat definint el col·lectiu, establint les comissions i hem anat engegant. Tot i que encara ens hem d’acabar de definir ja tenim certa forma que ens fa estar molt contentes.
RdR: Quin és el discurs que voleu acostar al poble?
B: Encara no el tenim totalment definit. Com som un col·lectiu tranversal compartim els mateixos valors però l’hem de tancar. Com és natural gira entorn al feminisme i la cerca de l’equitat. Si que tenim uns eixos com l’antifeixisme, l’antihomofòbia o l’antilgtifòbia. Amb el 8 de març per mig hem fet més praxis que teoria.
RdR: Per què heu decidit que sigui mixt?
B: Aquesta era una pregunta que va sorgir des del primer moment i va ocupar molt debat. Com la crida va ser oberta a tothom van aparèixer nois interessats. Però la resposta dels nois va ser molt activa. Han de ser uns aliats en la nostra lluita.
RdR: Quines són les polítiques feministes de l’ajuntament? Hi esteu d’acord amb elles?
B: Com a col·lectiu tampoc ho hem parlat a fons però pel 8 de març es va crear un comitè de vaga on nosaltres vam estar i l’Ajuntament va muntar les seves coses. Al final el comitè i el consistori ens vam entendre i, entre cometes, ho vam fer conjuntament. A Ripollet existeix una Taula Feminista que fa dos anys que l’han convocat per fer coses pel 8 de març. Potser aquest any no ens hem acabat d’entendre i la vinculació amb l’Ajuntament tampoc ha estat molt clara.
RdR: Quines accions o activitats fareu?
B: Tenim plantejat fer una presentació del col·lectiu perquè se’ns conegui a nivell local. Encara ho estem preparant però la idea seria fer una taula rodona, un sopar de germanor i després festa amb punxa discos. Segurament es faci el 21 o 22 d’abril. També, amb col·laboració amb l’Aresta estem preparant  unes jornades feministes: el 8 d’abril, el 13 de maig i 9 de juny.
RdR: Amb quin tipus de feminisme us identifiqueu?
B: Com altres coses no ho hem definit però ens acostem més al feminisme radical i al de classe. El radical planteja que acabar amb l’estructura de poder de l’home vers la dona, el patriarcat, és l’única manera d’aconseguir l’alliberament de la dona.
El de classe diu que l’estructura del patriarcat va de la mà del capitalisme, per tant cal acabar amb la societat de classes per aconseguir l’alliberament de la dona.
RdR: Com es va viure el 8 de març a Ripollet?
B: La resposta del poble va ser prou bona. Crec que va estar molt bé que fos una trobada intergeneracional. A la plaça érem des de dones jubilades fins a noies de secundària i això va ser molt positiu.
.

Per què cal lluitar?
Potser la pregunta sembla absurda però encara ens queda molt per canviar si realment volem una societat justa entre gèneres. Tres dels integrants del col·lectiu ens donen la seva opinió.
- “No s’ha de lluitar per la igualtat sinó per l’equitat. És diferent. Homes i dones partim de postures molt diferents bàsicament per trets biològics. Les dones ens encarreguem de la feina de la reproducció, una feina que no es valora com cal. A més encara hi ha casos de feminicidis, realment no hem avançat. Aquest discurs hegemònic de l’Estat que avancem cap a la igualtat és només de certes persones i formal. En les classes populars ens continuen matant i seguim explotades. Des de l’acció directe ho hem de visualitzar i confrontar”
- “Lluitar serveix perquè la gent prengui consciència. Els pensaments de la gent no generen un sistema sinó que el sistema genera ideologia en la gent. Algú que digui que el feminisme no és necessari és algú que compra el discurs del sistema. Organitzar-se és la manera de dir-li a la societat que ni de conya està bé i cal lluitar”
- “No ens estan ensenyant a obrir els ulls. Ens estan fent creure que el model que ens imposen és normal el paper de la dona. Cal lluitar per alliberar-nos de totes les opressions que estem patint per ser dones”

Leave a comment

Your email address will not be published.

*



Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies

ACCEPTAR
Aviso de cookies