Microscopi: Us volem vives

Són moltes les coses que escriuria en aquest article d’avui, però intentaré fer-lo el màxim de breu, clar i concís.
No sóc dona. No sé què és sentir por a ser violada. No sé què és ser jutjada per la teva forma de vestir. No sé què és ser maltractada. No sé què és ser insultada o menyspreada per ser dona. No sé què és que et classifiquin segons els teus genitals.
En canvi, malgrat ser home, sí sé què és veure la teva amiga canviar-se de roba més d’un cop per inseguretat i por a ser titllada de “zorra”. Sí sé què és veure plorar una dona perquè es compadeix de la seva parella que està sent detingut per haver-la maltractat. Sí sé què és veure com es riuen d’una companya de feina perquè no té els petit grans. Sí sé què és veure una mare com ha d’assumir  la cura de l’àvia “perquè és el deure de la fillA”. Sí sé què és consolar una amiga perquè no és una “dona real” per no tenir vagina.
En definitiva, sóc conscient dels privilegis que la nostra societat patriarcal em proporciona per ser home i que, malauradament, moltes dones no en tenen.
És veritat que força homes estem molt conscienciats, ens manifestem, donem suport a les dones maltractades i/o assassinades, i ens posem llacets liles. Però, la veritable feina està en el dia a dia, en els petits detalls i els grans fets; en la necessitat de fixar l’atenció en la responsabilitat que hem d’assumir els homes per ser els responsables directes d’aquest problema i no pas posant el focus en com les dones poden, simplement, evitar algunes determinades situacions.
Us volem vives. I si de veritat ho volem, si de veritat ens ho creiem, és l’hora que els homes traiem el millor de nosaltres mateixos. Això és cosa d’homes -quina paradoxa-, de nosaltres, és a dir, són els homes qui hem de canviar, adaptar i millorar els nostres hàbits diaris i, alhora, evitar, controlar i suprimir actituds masclistes de tota mena, i no pas les dones.
Ha arribat el moment que les dones continuïn el seu camí cap a la plena emancipació i que nosaltres, els homes, fem tot el possible per ajudar-les a que això sigui una realitat. Perquè l’única manada que ha de caminar és la d’una societat de dones i homes lliures que avança i treballa de forma coordinada per fer un món més just, solidari i igualitari.
Fem-ho!
.
Jordi Soldevila – ERC – Esquerra Republicana de Catalunya
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
.

Leave a comment

Your email address will not be published.

*



Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies

ACCEPTAR
Aviso de cookies