Veus: Tot es relaciona amb tot

Y nos dieron las diez y las once, las doce y la una, y las dos y las tres… com cantaria Sabina tot esperant l’albada… i a punt d’arribar les quatre (després de tres anys de govern municipal a Ripollet) “el més calent és a l’aigüera” ja que moltes de les promeses electorals continuen en fase de promesa i d’altres es van implementant a batzegades inconnexes.
Parlem d’algunes promeses no implementades. Una de les propostes electorals de la formació que governa el municipi, que ni tan sols és a l’aigüera, va ser la de tancar l’Ecoparc. La proposta estrella de la campanya que Decidim feia servir contra la resta de formacions, i molt especialment contra el PSC i ICV, ha quedat aparcada per temps indefinit. Quan la van incloure al seu programa molts candidats sabien per avançat que aquesta promesa, més enllà d’algunes reformes o millores tècniques, era del tot inviable. Tot i així la van fer servir com a punta de llança del seu programari. Després de tres anys la instal·lació continua al mateix lloc en ple rendiment, deixant passar el temps,… potser per què ja no fa pudor? (la primavera ha venido y nadie sabe como ha sido) i Decidim, després de tres anys de govern ja no parla del seu tancament. Fora bo preguntar als representants d’aquesta formació quan pensen dur a terme el tancament, o és que ara ja no toca?  Tindrien la raó els dolents del PSC i ICV quan deien que tancar l’Ecoparc, per múltiples raons, no era viable? Benvinguts a la realitat. Com diria Baltasar Gracián en l’Art de la Prudència “Una cosa és la substància i una altra la circumstància”. La demagògia no coneix fronteres, esperem que l’experiència serveixi d’apre­nentatge.
.
Quant a les actuacions inconnexes en tenim unes quantes. Trobarem bons exemples derivats de la manca d’un Pla de Mobilitat. Actuacions que es desenvolupen atenent un criteri genèric que podríem anomenar la “política boletaire” (molt estesa al nostre país on ens encanta anar a buscar bolets). Així, en aquest darrer àmbit, s’han realitzat algunes actuacions a la Rambla Sant Esteve per facilitar el gir de l’autobús (no cal ser anticapitalista per pintar 8 metres de groc), al carrer Sant Jaume, davant l’Escola El Martinet, amb un canvi en el sentit de la circulació de certa importància, i altres intervencions que no contemplen els efectes d’aquestes actuacions en el conjunt global del municipi, carència que jo anomeno “política boletaire” o de “visió parcial”  d’una zona o àrea urbana que és per concepte interdependent de la resta del municipi.
Les propostes i actuacions sobre canvis a la xarxa urbana, i tot el que això representa, han de considerar els efectes i la problemàtica que poden tenir sobre el conjunt urbà atenent al principi de la teoria del caos de que “tot es relaciona amb tot” i planteja que qualsevol canvi, de certa importància, ha d’anar en consonància amb la totalitat del conjunt del que forma part. Quan les decisions de canvis es prenen a cada barri, de forma parcial i enfocades només a les necessitats pròpies, sense tenir en compte la connexió d’aquest amb la resta de barris del municipi, es trenca la visió global de la xarxa urbana de Ripollet.
Demanar als veïns d’un barri l’opinió és molt lloable i s’ha de fer, però hem d’entendre que no sempre tenen la informació, els coneixements o la visió de conjunt  per decidir allò que és el millor per al conjunt de la població. Cal definir quin és el Pla Global de Mobilitat del municipi i fer una campanya d’informació i sensibilització per evitar propostes de caràcter parcial o de “que hi ha d’allò meu” decidides en unes assemblees molt minoritàries i que impulsades des d’un barri puguin afectar negativament a la mobilitat de les més de 38.000 persones que viuen a Ripollet.
.
Cal anar, doncs, cap a un Pla Global de Mobilitat que d’una banda consideri i faci visible quin Ripollet es vol des d’un punt de vista de mobilitat i de l’altra faci possible que cada actuació posterior respongui a allò previst en aquest pla. Partir del tot per arribar a les diferents parts, malgrat les resistències inicials que es puguin produir. Els canvis culturals i d’hàbits són els més difícils d’assumir per una part important de la població, com ara els canvis soferts en el sentit de la circulació al carrer Sant Jaume o els que podrien donar-se en una primera etapa si, d’una vegada, es portés a la pràctica el disseny de carrils bici urbans o l’increment de zones d’ús exclusiu de vianants.
Amb l’arribada de les properes eleccions previstes per l’any vinent (arriben les quatre d’en Sabina), es faran algunes actuacions a corre cuita? Actuarà Decidim com un partit o organització clàssica que tant han criticat davant la proximitat d’eleccions?
Ripollet és un tot interrelacionat i la política de “bolets” aplicada a la xarxa urbana, ara un aquí ara un allà, que aplica l’Ajuntament, és i serà una font de problemes, malversació de recursos i de temps amb un resultat que poc tindrà a veure amb un Ripollet millor, més integral, més amable i ecològic pel conjunt de la ciutadania. Primer s’ha de considerar el bosc i després els arbres. Primer és el tot i després la part, per què tot es relaciona amb tot.
Tant de bo estigui absolutament equivocat.
.
Ramon Martos
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
.

Leave a comment

Your email address will not be published.

*



Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies

ACCEPTAR
Aviso de cookies