L’Observatori contra l’Homofòbia premia la feina feta per l’Ajuntament

Avui 17 de maig se celebra el Dia Internacional contra la LGTBIfòbia i per això als pals oficials de l’Ajuntament s’ha substituït la bandera local per una amb el pollet i els colors de l’arc del Sant Martí. La nova bandera es va estrenar dimecres amb una hissada oficial a càrrec de l’alcalde. L’acte es va fer just abans que l’Observatori contra l’homofòbia lliurés a la Biblioteca els guardons de la 6a edició dels Premis 17 de maig que destaquen “a institucions i entitats que desenvolupen iniciatives positives, que fan possible que els drets siguin efectius, es puguin tocar”, en paraules del president de l’Observatori Eugeni Rodríguez.
Un dels premiats és l’Ajuntament de Ripollet que Rodríguez va definir com “un laboratori de les polítiques LGTBI” i va recordar la iniciativa municipal amb la manifestació de fa dos anys, el monument, el protocol i les proves diagnòstiques entre altres accions. L’alcalde, JM Osuna, en rebre el guardó va respondre que “tenim el deure de fer de laboratori i arriscar”, va destacar la bona resposta de la ciutadania vers les polítiques LGTBI i “la importància de la col·laboració entre entitats i administració″. Osuna també va aprofitar per reivindicar al nou govern de la Generalitat que desenvolupi el reglament de la llei 11/2014 contra l’homofòbia.
L’Observatori també va premiar a Antoni Garcia, diputat d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, en representació de la institució com a reconeixement a la voluntat política en el suport a les entitats i pel pla de polítiques LGTBI. Respecte a aquest últim pla Garcia va apuntar que enguany “el 50% dels municipis de la província de Barcelona ja faran polítiques LGTBI”.
La resta de guardons van ser l’entitat per la visibilitat dels menors trans ‘Chrysallis’, el programa de betevé ‘Oh My Goig’ i l’activista i pioner en el moviment d’emancipació gai Armand de Fluvià. En recollir el seu premi l’Armand va recordar els avenços viscuts els últims 40 anys i va afirmar que “ara que legalment ja ho hem aconseguit tot, cal seguir lluitant contra la fòbia a la diversitat de gènere”.
.

.

A més dels actes celebrats dimecres, l’Ajuntament de Ripollet s’adhereix al 17 de maig i al següent manifest, redactat per Comissió Unitària 28 de Juny.
.
OBRIM ESPAIS DE LLIBERTAT. ATUREM L’LGBTI-FÒBIA
Avui, dia 17 de maig, sortim als carrers per reivindicar el dia internacional contra la lesbofòbia, l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia i on es commemora que l’Organització Mundial de la Salut en l’any 1990, eliminés l’homosexualitat definitivament del seu llistat de malalties.
.
El 17 de maig és, primordialment, una data reivindicativa, de lluita i de sensibilització a favor de la implementació de tots els drets i llibertats que s’han d’activar per fer possible una societat sense violències ni discriminacions vers les persones LGBTI. Tot i que som conscients que ens els darrers anys hem avançat juntes en matèries de garantia de drets, en gran part gràcies a l’impuls de la Llei 11/2014, encara avui la LGBTI-fòbia és present en tots els espais de la vida quotidiana i totes les etapes de la vida d’una persona. És el moment d’exigir la intervenció d’urgència en diferents aspectes.
.
Un dels reptes que tenim és una protecció efectiva per a les persones refugiades arreu del món per la seva persecució als països d’origen a causa de la seva orientació sexo-afectiva o la seva identitat de gènere. La travessia d’aquestes persones està marcada per la incertesa, els obstacles són continus i es posa en perill la seva integritat i els seus drets. Demanem unes polítiques públiques que afavoreixin l’accés als serveis humanitaris i eliminin les barreres per expressar la seva necessitat de protecció, acollint-se al que, per nosaltres, és un recurs fonamental: el dret a l’asil. En aquest sentit, reivindiquem un accés universal a la salut pública a Catalunya. En aquests moments el Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs de l’Estat contra la Llei catalana que garanteix l’accés sanitari universal i està pendent de sentència.
.
En l’àmbit de la salut són diferents aspectes pels quals hem de continuar demanant voluntat política per una implementació efectiva. El nou protocol d’accés a la reproducció humana assistida va permetre accedir a un dret que reclamava el moviment. Tanmateix, els quasi dos anys que porta en funcionament ha visibilitzat una situació d’atenció totalment inadequada, lluny de respondre a les necessitats i realitats de les persones que hi accedeixen i que, a més, requereix d’un desplegament territorial que no s’està duent a terme i que provoca que totes les usuàries s’hagin de desplaçar a Barcelona. Per tant, no s’està garantint l’accés a les tècniques de reproducció assistida a través de la xarxa sanitària pública a totes les persones.
.
Tanmateix, s’ha donat un gran pas en la implementació del nou model d’atenció de les persones trans, amb una perspectiva que lluita en contra d’una de les reivindicacions històriques del nostre del col·lectiu: la despatologització. Creiem necessari distribuir aquest servei arreu del territori, descentralitzar-lo, donar l’última empenta perquè tingui l’impacte social que desitgem i contribueixi al benestar i la garantia de drets de les persones trans. Tot i això, seria ingenu pensar que les persones trans o intersexuals no continuen sent patologitzades. La comunitat mèdica en la seva totalitat ha d’entendre que els cossos poden ser diversos, plurals i no binaris i ens aboca a patir unes conseqüències per no seguir el model binarista del món.
.
Aquest any 2018, hem viscut diverses fatídiques notícies de persones menors trans que ens deixaven. És imprescindible garantir els recursos necessaris d’atenció a aquestes persones i distribuir narratives alternatives del dret a viure i a sentir la pròpia identitat i el propi cos de manera lliure i sense prejudicis.
.
Un any més exigim recursos per implementar de manera efectiva la prevenció contra el VIH i la sida i les diferents ITS. Aquestes polítiques han de ser una prioritat ineludible de l’agenda social de les institucions. Cal promoure tots els recursos necessaris per aturar la pandèmia i donar els mitjans adequats per garantir la salut de totes les persones que viuen amb el VIH i la sida i establir estratègies per lluitar contra la serofòbia, l’estigma i la discriminació. Avui en dia les persones que viuen amb VIH i la sida són discriminades en l’àmbit laboral, on no el conceben com un espai de seguretat.
.
Continuant en l’àmbit laboral, tornem a posar l’accent en les mesures que facilitin l’accés de les persones trans al mercat laboral, especialment de les dones trans. És un àmbit on encara és flagrant una discriminació cap a la diversitat de les identitats de gènere que conviuen en la nostra societat. Ens preocupa la precarietat imperant en l’àmbit laboral i com aquesta intersecciona amb l’LGBTI-fòbia, i és que aquestes condicions poden afavorir la vulnerabilitat de les persones LGBTI en els espais laborals.
.
Un dels temes en aquest àmbit a destacar és la reivindicació de les persones professionals del treball sexual, han de poder realitzar-lo en llibertat, seguint el dret al propi cos. Demanem la no estigmatització cap aquest col·lectiu.
.
Pel que fa l’àmbit educatiu i del lleure, la gran xacra continua sent l’assetjament escolar per motius d’orientació, identitat i/o expressió de gènere. Celebrem l’aprovació del protocol per a la detecció, prevenció i intervenció d’assetjament a les persones LGBTI, però la nostra experiència ens indica que els centres educatius estan lluny de tenir les eines adequades per combatre l’assetjament, que moltes pateixen tristament de forma quotidiana. La formació en diversitat afectiva sexual i de gènere per a tots els agents que configuren les comunitats educatives ha de ser la línia a seguir, i per tant, invertir recursos per a proveir aquesta “mirada” en els nostres espais educatius i de lleure. Amb això ens encaminem cap a una educació de convivència en la diversitat.
.
En els darrers mesos hem presenciat diferents denúncies de persones LGBTI que han estat víctimes d’agressions i discriminacions. S’han d’activar tots els mecanismes efectius recollits en la Llei 11/2014 per fer front a la impunitat de les violències. Aquest 2018 s’ha fet visible l’actual situació jurídica al voltant de la violació i l’assetjament sexual que patim moltes de nosaltres. Cal un reconeixement i una resposta jurídica ferma en contra de la cultura de la violació. La lluita contra el patriarcat és i ha de ser conjunta i feminista.
.
Incorporem la reivindicació pel col·lectiu de persones asexuals, recentment organitzades i que demanen no ser estigmatitzades i discriminades i una millor educació i informació sobre l’espectre divers de la sexualitat en la nostra societat.
.
Les demandes exposades en el manifest han de seguir una projecció territorial, els serveis han d’arribar a tota Catalunya i no centralitzar-se en els grans nuclis urbans. Per això, les entitats LGBTI han de ser referència en l’elaboració de polítiques públiques que tractin aquestes demandes, la col·laboració i la participació amb l’administració pública és necessària, però sempre s’ha de partir d’una voluntat política que, per desgràcia, a vegades és insuficient.
.
És per aquest motiu que en el dia de avui sortim al carrer i ens mostrem tal com som, per visibilitzar-nos, per reivindicar-nos i per exigir unes polítiques i uns serveis que tinguin com a màxima la no discriminació i la lluita per una societat diversa i igualitària en drets i llibertats.
.
Ripollet, 17 de maig de 2018.

Leave a comment

Your email address will not be published.

*



Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies

ACCEPTAR
Aviso de cookies