I. González: ‘Vaig trobar uns nanos que jugaven com podien però vam encadenar 3 ascensos’

A principis dels 70 Isidre González es trobava sense equip. Guanyador del Campionat d’Espanya amb el Sabadell, jugava a la Penya però el club va desfer la secció. Amb la feina a la fàbrica Boomerang de Ripollet es pensava que hauria de deixar la pràctica de l’handbol però el destí li tenia preparat  un nou repte. El seu cap li va dir que a Ripollet hi havia un equip que jugava a Tercera i un jugador experimentat podria ajudar a l’equip. Amb la seva arribada va començar la millor època del club. Tres ascensos consecutius i, ja sense ell, el club arribaria a la categoria de plata en l’àmbit estatal.
.
Revista de Ripollet: Com fitxes pel Ripollet?
Isidre González: Jo treballava aquí a Ripollet, a l’empresa de manufactures de pantalons, la Boomerang. Un dia l’amo de l’empresa em va comentar que hi havia un equip d’handbol i em va preguntar perquè no els hi donava un cop de mà. Vaig començar a mitja temporada i era una colla de nanos que feien el que podien, és clar, a Ripollet no hi havia tradició d’handbol. A partir de la següent temporada em vaig posar en contacte amb un company meu de l’etapa del Sabadell, ex internacional, en Ramón Buxeda. Li vaig proposar que vingués a entrenar i es va animar. Van venir tres jugadors més: en Josep Montllor, el Xino; en Vicenç Cano, i en Manel Fabregat. A partir d’aquí vam encadenar tres ascensos sense perdre un sol partit. Això sí, cada any ens reforçàvem millor. A l’últim ascens jo vaig decidir marxar perquè el Sabadell estava en hores baixes i vaig acabar de jugar allà. A poc a poc el club va créixer, cada cop jugaven millors jugadors i el club va començar a viure els seus millors anys. Realment recordo amb alegria aquells anys. Vam fer una penya d’amics que feia patxoca i cada divendres anàvem al Centre Parroquial a sopar i passar una bona estona.
RdR: Podem dir que vas ser l’artífex del canvi del club?
I.G: Podem dir-ho. D’alguna manera vaig iniciar un canvi. No és que jo fos cap fora de sèrie però el primer any es notava la diferència de nivell. Amb l’arribada dels companys de Sabadell i la millora dels jugadors de la casa vam formar un gran equip.
RdR: Més enllà del canvi esportiu que més va canviar?
I.G: En aquella època a Ripollet hi havia molta més tradició de bàsquet. Partit a partit, temporada a temporada el poble va començar a enganxar-se. En veure que guanyàvem cada partit va córrer la veu. Els dissabtes al vespre el pavelló estava a petar quan amb l’handbol no era normal. Es va crear una comunió molt maca.
RdR: Que va suposar per a tu aquesta experiència?
I.G: Per mi va ser molt important trobar un lloc al Ripollet. En aquell moment jo era jove però la meva feina, que era viatjar, em complicava poder jugar. Al Ripollet no m’exigien molta responsabilitat i vaig poder compaginar-ho bé. A més, al principi em va fer il·lusió poder ensenyar coses. Jugadors d’aquí hi van posar molta voluntat i van progressar molt. Molts nens de Ripollet es van enganxar i van arribar a un gran nivell.


.
RdR: Des de lluny com vas veure els següents anys?
I.G: Van tenir uns anys boníssims. Van arribar a Nacional i això era una altra dimensió. Jo estava a una altra categoria però tenia molts amics i seguia a l’equip. La llàstima és que aquelles categories suposaven molts diners i, a la llarga, el club va desaparèixer.
RdR: Que podria fer el club per créixer?
I.G: He estat una vintena d’anys a la junta del Sabadell i tinc clar que el més important d’un club és la base. A Sabadell hi ha un centenar de nens. El primer equip dependrà de la dimensió del club. Sobretot per l’economia, més nens suposa més diners. Però també perquè a poc a poc les generacions que arribin al primer eequip aportaran més qualitat. Cal fomentar l’handbol des de les escoles. Però no és molt important la categoria del primer equip
RdR: Què esperes del Torneig del 50è aniversari?
I.G: M’he assabentat fa poc però tinc ganes que arribi. Espero que sigui tan bo com el del 45è aniversari. Em va agradar molt poder-me retrobar amb tants excompanys, segur que faltaran alguns enguany, però serà especial.
.
RdR: Al final l’handbol és l’excusa.
I.G: Per això sempre m’ha agradat els esports d’equips. Les coses les valores amb el temps i tinc la sort d’haver conegut a gent molt important en la meva vida gràcies és aquest esport. L’excusa per gaudir.
.
El X Torneig Vila de Ripollet
El dissabte 9 i diumenge 10 de juny el Club Handbol Ripollet viurà el plat fort de les celebracions del 50è aniversari amb el Torneig Vila de Ripollet. Enguany el club ha preparat dos dies plens de partits per als tres equips: alevins, cadets i sèniors. D’aquesta festa de l’esport participaran clubs importants com La Salle Montcada, el Barcelona Sants, l’OAR Gràcia o el Terrassa. El primer equip jugarà contra un convidat de luxe, la selecció catalana juvenil, a les 19.30h.
A la nit seguirà la festa amb una nit de concerts i punxadiscos. El cantautor local Daniel Martínez i el grup local Wild Mamas amenitzaran la nit per després donar pas a la festa. Hi està tothom convidat.
.
.

Leave a comment

Your email address will not be published.

*



Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies

ACCEPTAR
Aviso de cookies