El ple municipal rebutja la municipalització del servei d’abastament d’aigua

El ple municipal ha decidit no canviar la forma de gestió del servei d’abastament d’aigua. Ha dit no a la municipalització, ha dit no a canviar una empresa privada per la mercantil pública ‘Genera, mitjà propi’. I ho fa fet en una votació molt igualada, 10 vots a favor (els 8 de Decidim, 1 d’ERC i 1 de la regidora no adscrita Mònica Laborda) i 11 en contra (els 6 del PSC, els 3 de Ciutadans, 1 del PP i 1 del PDeCAT). La finalització després de 50 anys del contracte amb Sorea, actualment es troba prorrogat, donava la possibilitat històrica de plantejar-se passar a una gestió directa del servei d’aigua. El govern ho va tenir clar des del primer moment i un mes després de començar la legislatura, al 2015, ja havien començat a treballar-hi. Però no ho podran fer. Governen en minoria i no han aconseguit convèncer a l’oposició, només ERC ha donat suport al canvi. Ni amb les converses obertes després de retirar el punt del ple maig han pogut canviar el sentit del vot del PSC, qui amb el seu no ha aturat la municipalització en l’aprovació inicial.
.

.
El debat sobre la forma de gestió de l’aigua es va fer en un ple monogràfic i extraordinari que va durar dues hores. El va obrir la tinent d’alcalde i regidora de municipalitzacions Pilar Castillejo (Decidim) que va explicar el procés que s’ha dut a terme, amb 10 reunions d’una comissió política i tècnica, per fer la memòria que es presentava a votació. L’estudi xifra en 51.731 euros els beneficis durant el primer any i que podrien arribar a 158.583 euros al 2021. Caldria fer una inversió inicial de 250.600 euros que s’amortitzaria en els primers tres anys. És per això que Castillejo va argumentar que amb el canvi “es podrien fer inversions de millora al servei i la xarxa d’abastament d’aigua” i que inclús “a mig termini es podria decidir abaratir la tarifa”.
Els motius a favor de la municipalització estaven clars, mancava escoltar els arguments dels grups municipals contraris al canvi. Castillejo va tancar la seva intervenció convidant-los a “justificar, si poden, el seu vot”.
.

.
El regidor del PDeCAT, Xavier Peñarando, ho va fer afirmant que “una cosa són els números en el paper i una altra la realitat”, “les despeses augmentarien i ens preocupa la incidència que això pugui tenir en el rebut dels veïns” i va posar en dubte que hi hagi intenció de fer una gestió més transparent, “quan han presentat un organigrama per a l’empresa on ni tan sols estan tots els grups municipals representants”.
.
.   
El portaveu del PP, Víctor Diéguez, va afirmar que la municipalització de l’aigua es proposa amb l’objectiu de crear una empresa pública perquè “va quedar molt clar a les primeres reunions de la comissió que el servei actual funciona bé”. Va apuntar que es si es volen canviar aspectes de la gestió o el preu que es faci en el plec del nou contracte i va lamentar la quantitat d’hores i feina de funcionaris “desaprofitats”. Va tancar la seva intervenció advertint que “Déu ens alliberi que les persones que ens han portat a aquest ridícul polític siguin en el algun moment els responsables que surti l’aigua per l’aixeta de casa”.
.
.
Des de Ciutadans, Josep Gabarra no només va expressar el vot contrari sinó que va advertir que si s’aprovava presentarien un recurs contenciós administratiu contra l’Ajuntament perquè considera que el canvi de gestió que es proposa no s’ajusta a dret. Gabarra va apuntar que caldria autorització per fer-se en règim de monopoli a través de l’empresa pública. A més va assegurar que “és impossible valorar si l’empresa podrà aconseguir l’equilibri pressupostari” perquè a la memòria hi ha discrepàncies entre els estudis econòmics que s’han fet.
.

.
L’últim i definitiu vot negatiu el va donar el PSC. El seu portaveu, Luís Tirado, va afirmar que “la municipalització de l’aigua és un dogma que pot enfonsar les finances de l’Ajuntament” i va apuntar que l’empresa municipal “no serà més eficient pel volum d’activitat i els efectes de l’economia d’escala”, un argument que també havien apuntat els regidors del PDeCAT i Cs. Va posar en dubte les xifres que apareixen a la memòria, “trobem que hi ha despeses inflades en la privada i reduïdes en la proposta de gestió pública”. Va afirmar també que no és un tema que preocupi als veïns, que ni l’aigua ni la xarxa actuals són dolents, i que no permetran “que Ripollet sigui el laboratori de la CUP”.
.
.
De res servien així els arguments a favor de la gestió pública i el control ciutadà que havien fet per justificar el seu suport a la municipalització la regidora no adscrita, Mònica Laborda, i la portaveu d’ERC, Lurdes Serra. Però Serra va dir més. Va afirmar que si ens trobem en aquest punt és “per la falta de cintura política i mà esquerra” del govern i perquè altres, en al·lusió al PSC, “han mirat més pels interessos polítics i electoralistes que pels veïns”. .
.

.
Un cop expressat el sentit del vot es confirmava que la municipalització no tirava endavant. La rèplica ja no ho podia evitar. Malgrat això, Castillejo, amb un tó molt més contundent que en la primera intervenció va respondre les crítiques i els arguments en contra. En referència a la intervenció de Gabarra va afirmar que no es pot descartar que l’empresa Sorea denunciés l’Ajuntament pel canvi del model de gestió en règim de monopoli però va aclarir que “és un aspecte interpretable”. Va criticar que no tots els grups estiguessin a les reunions perquè podrien haver resolt tots els dubtes sobre els aspectes econòmics que inclou la memòria abans del ple i dirigint-se al PSC va afirmar que “viuen instal·lats en el passat i seran els veïns els qui jutgin qui fa polítiques d’esquerres i qui s’ho mira i vota amb les dretes i pels beneficis empresarials”.
Li va respondre Tirado explicant que no ho accepten perquè econòmicament ho veuen “arriscat”, “no surt a compte” i va afegir que “potser si s’hagués plantejat fer conjuntament amb altres municipis veïns sortiria bé”.
.
.
Va tancar el ple l’alcalde, JM Osuna, que va reconèixer no estaven contents amb el resultat de la votació, que “s’ha perdut una oportunitat excel·lent” però que sí estava “satisfet per haver posat sobre la taula les municipalitzacions”. També va explicar que en la trobada amb el PSC després del ple de maig havien demanat als socialistes que si es mantenien contraris a la municipalització, ara, en l’aprovació inicial, votessin abstenció i així hi hauria temps per encarregar estudis que facin possible reconduir l’estratègia de municipalitzacions.
És evident que la petició no havia estat escoltada i potser aquest va ser un dels temes de conversa entre Osuna i Tirado només acabar el ple. Una escena que ja es va viure al ple de maig, l’alcalde anant a parlar amb el portaveu socialista i que prova que les converses prèvies a la sessió no havien estat productives.
.

.
L’aigua pot afectar a la neteja d’edificis municipals i a les escoles bressol
El servei de l’aigua “és el pal de paller” de les municipalitzacions, en paraules de la regidora Pilar Castillejo. L’estratègia del govern era aprofitar l’aigua per donar cos i estructura a l’empresa pública. És per això que estaven esperant a l’aprovació del canvi de gestió per tirar endavant a través de ‘Genera, mitjà propi’ el servei de neteja d’edificis municipals, aprovat des d’octubre, i facilitar que la mateixa empresa pugui gestionar en el futur les escoles bressol. Compartir l’estructura de l’empresa abarateix els costos. Per això Castillejo, ja en la seva primera intervenció al ple, va assenyalar que no aprovar la municipalització de l’aigua posava en risc també la resta. Aquest argument va ser contradit per alguns grups de l’oposició. Peñarando (PDeCAT) va afirmar que cada servei ha de poder funcionar per sí mateix i Tirado (PSC) va recordar que ells van votar a favor de la municipalització del servei de neteja d’edificis municipals i que el govern ho ha de fer “perquè està aprovat”.
Segons les declaracions de Tirado també estarien a favor de la gestió pública de les escoles bressol i inclús de municipalitzar la neteja viaria si es desvincula de la recollida d’escombraries.
Així que s’atura l’aigua però es confirma l’acord polític per altres municipalitzacions. S’obre així el temps de treballar en solucionar la gestió d’aquests serveis.
.

Leave a comment

Your email address will not be published.

*



Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies

ACCEPTAR
Aviso de cookies