Veus: No som iguals davant la llei

L’altre dia vaig tenir un sopar amb els companys i companyes del màster. Sobtadament, una de les companyes va dir que no podia venir perquè el seu marit estava fora. No vaig entendre la relació que el marit fos fora a què no pogués venir. Vaig pensar que, potser, ell no la deixava sortir amb altra gent si ell no hi era, o que no volia que sortís si ell no estava a casa. Sí, vaig malpensar de l’actitud de l’home. I em sap greu, perquè tampoc el conec, però suposo que a causa de tot el que està passant últimament, va fer que pensés en una actitud masclista per part d’ell. Per a treure’m el dubte, li vaig tornar a preguntar que què tenia a veure que no pogués venir si el seu marit no estava a casa. Llavors ella em va confessar que feia unes setmanes, quan tornava a casa, un home la va seguir pel carrer, i que li va fer por entrar al portal de casa seva. Va decidir trucar al seu marit abans d’entrar al portal i aquest va baixar en pijama per rebre-la. Seguidament, l’home que la seguia va travessar el carrer i va marxar. Per aquest motiu no volia tornar de nit a casa, perquè va tenir una mala experiència.
I és que després de tot el cas de “la Manada”, de com ha anat tot, sembla que la violació i l’agressió sexual no estiguin castigades. Només cal veure les notícies, on aquest Sant Joan han tornat a haver-hi quatre denúncies de dones per agressió sexual. Si total, ha quedat vist que en aquest cas, o hi ha un mort, o tots al carrer.
No entenc que una persona no entengui que no és no, que el sexe és bonic quan les dues parts estan d’acord, i que tinguin aquesta falta de respecte cap a la dona, tractant-la com un objecte sexual sense tenir en compte la seva opinió. Tampoc entenc perquè quan hi ha proves de vídeos que demostren els fets, aquests no tinguin les seves conseqüències. Si amb aquestes proves ja no passa res, no vull ni pensar quan només hi ha la teva paraula. Fins on volem arribar amb això? Realment la justícia està actuant correctament? Els jutges són persones totalment objectives?
Un acte com aquest no hauria de quedar impune, ja que el no càstig no és un bon exemple per a altres malalts, per dir-los d’alguna manera, que tenen els mateixos pensaments que aquests. Potser en una societat més igualitària no passarien aquestes coses. Una societat on la dona i l’home estiguessin igual de valorats, i aquest últim no tingui la percepció de sentir-se superior, perquè totes som persones, i com a persones hem de tenir els mateixos drets.
Espero que en un futur pròxim, aquesta societat respecti la dona, i la meva companya, com moltes altres dones, pugui tornar sola a casa sense tenir por.
.
Kàtia G. Samper
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors

Leave a comment

Your email address will not be published.

*



Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies

ACCEPTAR
Aviso de cookies