25 anys AETMV: Associacionisme cultural

El moviment associatiu català és centenari, fet que significa que si ha sobreviscut, mantingut i evolucionat al llarg del temps és gràcies al fet que ha estat capaç d’incorporar noves idees, propostes, activitats, actituds… en consonància amb els nous temps, sense renunciar, tanmateix, al seu caràcter fundacional, més enllà dels aspectes temàtics i formals concrets.
A finals del segle XIX els Cors de Clavé importaren una cultura musical que s’escampava per Europa. Alhora que s’estenia al nostre país un model de societat que pretenia alliberar les classes populars promovent tot un seguit d’inciatives encaminades al benestsar social, com la lluita en contra de l’analfabetisme per mitjà de la instrucció pública, el desenvolupament de l’economia social creant cooperatives, societats de socors mutu o mutualitats entre d’altres.
A Catalunya molts ateneus i associacions sorgiren de les societats corals i els seus cafés esdevingueren els principals centres de convivència arreu el país.
Així doncs l’associacionisme cultural s’ha desenvolupat a Catalunya, per suplir el que l’administració pública hauria d’haver fet i no va arribar a fer mai. El mutualisme, l’ajut mutu, la necessitat d’una educació per a tothom, la festa, la cultura popular… són aspectes que l’associacionisme català ha desenvolupat i que es troben en les arrels mateixes del seu naixement. Aquests principis són els que han permés desenvolupar aquest model associatiu tan personal i característic del nostre país i de la nostra cultura.
El moviment associatiu cultural català i el model de treball que representa, és un moviment viu, distribuït i amb presència arreu del país, i que s’expressa  en una multitud de formes i dinàmiques diferents. Tot i aquesta diversitat i riquesa, les entitats que en formen part tenen punts en comú. Trobem, doncs, determinats aspectes que de manera transversal les uneixen i enforteixen.
Més enllà de les diferents temàtiques i de la ideosincràsia pròpia i característica de cada grup, aspectes que en el fons confereixen a cada associació concreta una personalitat que la fa única en el seu camp, existeix per sobre de tot el mateix fet associatiu, l’associacionisme, que ultrapassa el que és concret i es situa en el pla ideològic i actitudinal. Aquests aspectes transversals són entre d’altres: la voluntat de contribuir a la millora de l’entorn immediat, i per tant, dels país en el seu conjunt; la voluntat de fer-ho de manera participativa; el fet de voler teixir xarxes de relació; el de contribuir a la millora del país en les seves essències més bàsiques i cohesionadores…, i tot plegat amb la ferma voluntat de voler-ho passar bé, de gaudir mentre es treballa, fent les coses de la millor manera possible. I tot això ha estat dut a terme des de la iniciativa privada (ja que les entitats són ens privats) però amb una inqüestionable voluntat de servei públic. Allò que inicialment podria semblar una contradicció (privat / servei públic), és una de les essències definitòries del moviment associatiu.
.
Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
.

Leave a comment

Your email address will not be published.

*



Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies

ACCEPTAR
Aviso de cookies