J. Cortés: ‘La il·lusió ens ha fet superar les dificultats i formar un club amb una filosofia diferent’

L’handbol és l’excusa. D’una frase que sembla tan senzilla neix una filosofia que ha inspirat a un grup de jugadors, pares i mares a crear un club d’handbol, el Club Handbol
Joventut Ripollet. Joshua Cortés, exjugador de l’antic club del poble, és el president d’un club que ja compta amb tres equips i més de cinquanta socis. A més és un dels principals valedors d’una filosofia de club més moderna, més fresca i, potser, més jove. Un club amb ganes de créixer que es presenta el diumenge 28.
.
Revista de Ripollet: Com neix el club?
Joshua Cortés: Tot comença com una iniciativa dels jugadors i mares i pares que anteriorment formaven part del Club Handbol Ripollet. No estàvem d’acord amb la Junta amb diversos temes. Vam intentar dialogar des de diferents punts i vam intentar trobar acords però per nosaltres tot eren negatives. Teníem dues opcions: o marxar en bloc a un altre club o formar un altre club. La decisió va ser senzilla, volíem jugar al nostre poble, on la majoria ens hem criat i estimem. Ara desitgem el millor per l’antic club però estem molt feliços amb la nostra filosofia.
RdR: Ha sigut difícil formar un club?
J.C: La veritat és que sí. La decisió es va prendre una mica tard. La junta de constitució va ser el 15 de juliol i abans d’acabar l’agost ja estàvem inscrits al Consell Català de l’Esport. Amb les vacances per davant fer els tràmits ha estat complicat. Per sort la Federació Catalana d’Handbol ens va donar les eines per poder-ho fer i això s’agraeix. Vam aprofitar també per preparar equipacions, acabar de preparar els equips, aconseguir patrocinadors i horaris de pista. En aquest últim tema vam tenir mala sort perquè vam constituir-nos després de la reunió que va fer el PAME per repartir les pistes i ens hem quedat amb les pistes que sobraven. Però les ganes i la il·lusió ens ha ajudat a superar totes les dificultats i formar un club en un temps rècord. Em sento orgullós de treballar amb aquest grup humà.
RdR: Quin o quins han sigut els dies clau?
J.C: El 15 de juliol mares, pares i jugadors ens vam reunir. Allà vam fer el pas i vam posar les bases de quin seria el club que desitjàvem. L’altre, el primer entrenament. El 30 d’agost ens vam reunir al Parc dels Pinetons. Encara no teníem pista i potser va semblar rudimentari però es respirava la il·lusió de nens, familiars i jugadors. Aquest diumenge arriba el que espero que sigui el tercer dia clau, la nostra presentació.
RdR: Tres mesos i ja compteu amb tres equips, set patrocinadors i cinquanta socis en molt poc temps…
J.C: Suposo que es basa en la nostra filosofia el que ha atret la gent. Sentim que és diferent dels clubs convencionals, volem innovar en àmbits que agraden.
RdR: En què us diferencieu?
J.C: Tenim el concepte de gaudir de l’handbol més enllà dels resultats. Està clar que a tothom li agrada guanyar i no renunciarem a fer-ho. Però hi ha moltes coses més enllà i sobretot amb els més petits. Volem que els nostres infantils i juvenils s’eduquin, adquireixin valors… i gaudir. A més busquem involucrar a les famílies, en definitiva volem ser una família. Cada jugador, i en el cas dels infants els pares, és un soci que pren decisions sobre el seu equip, com per exemple quins entrenadors creuen més adients. Per això utilitzem les noves tecnologies com votacions per internet. També volem ser un club de poble i fomentar l’associacionisme, un dels punts forts de Ripollet, tant amb entitats esportives com no esportives.
RdR: És difícil gaudir i no pensar en els resultats.
J.C: Sí, però si seguim la nostra línia els resultats arribaran. Amb bon ambient tot funciona millor.
.
RdR: Parleu de potenciar el talent de forma individual i incloent, en quin sentit?
J.C: Realment tothom és vàlid per jugar a aquest esport. No cal ser un crack per jugar aquí. A més, el talent es pot generar a partir de les ganes, del treball, el bon rotllo. Hi ha molt més a part del talent esportiu que pot ajudar a un equip i al club.
.
RdR: Què espereu de la presentació?
J.C: Volem donar-nos a conèixer al poble i que tothom conegui la nostra filosofia. Si algú li agrada que es trobi les portes obertes. A més fem la botifarrada per passar un diumenge alegra amb ‘la nostra família’.
RdR: Objectius a curt termini?
J.C: Sobretot fomentar l’handbol entre els més petits i formar un equip femení.
RdR: Acaba la frase… L’handbol és l’excusa per?
J.C: Per tot el que hem parlat. L’excusa és ajuntar-nos i jugar handbol per gaudir.
.   

Leave a comment

Your email address will not be published.

*



Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies

ACCEPTAR
Aviso de cookies