M. Estapé: ‘Els meus personatges semblen psicòpates. De moment, que sàpiga, jo no ho soc’

Les obligacions personals i polítiques van fer que Miquel Estapé no pogués dedicar temps a una de les principals aficions: l’escriptura. Ara, aquest aficionat a la literatura negra ha començat una nova etapa en la seva vida que li ha permès escriure el seu primer llibre, ‘Negre sobre gris’, un recull d’històries on es fica a la pell de delinqüents. Dimarts 27 el presenta a les 19h a la Biblioteca de Ripollet.
.
Revista de Ripollet: Has hagut d’esperar un temps per  publicar el llibre.
Miquel Estapé: Des dels 20 anys que m’ha agradat escriure ficció. En aquell moment em movia entre la ciència-ficció i la novel·la negra. Al final em vaig decantar pel gènere negre. Però entre la feina i les diferents activitats que he realitzat durant aquests anys no m’han deixat la tranquil·litat suficient per escriure. Per sort ara disposo de més temps i m’he pogut dedicar amb més intensitat. A més, un llibre de ficció que et treu moltes hores. I treure un llibre no és posar-te a escriure i ja està, he après que darrere hi ha una feinada amb les editorials i els temps. Un tema a part, però que també m’ha fet esperar, és la data de publicació que estava prevista al juny però per diverses raons ha sortit ara fa poc, que per sort no és una mala època.
.
RdR: Potser aquesta faceta d’escriptor la gent de Ripollet no la coneixia?
M.E: Així és. A molta gent li està sorprenent cosa que el meu entorn més proper sí que ho sabia. Tot aquest temps que he dedicat al llibre l’he tret a la família, sense el seu suport no l’hauria pogut treure.
.
RdR: Per què la novel·la negra?
M.E: Entre els 20 i 25 anys va ser quan vaig decantar-me per quin gènere em volia dedicar. En la ciència-ficció la realitat queda desbordada amb molta intensitat i al final em trobo més còmode amb el gènere negre. Una mica el que ens va portar Manuel de Pedrolo amb la ‘cua de palla’. A més en aquella època van arribar d’Amèrica molts autors d’aquest gènere. També en aquells anys vaig decidir si escriure en català o en castellà. Tota la meva formació la vaig fer en castellà però va prevaldre la meva actitud política. Aquí també em vaig influenciar amb Pedrolo, ell deia que el gènere negre era popular i per tant escriure aquest tipus de llibres en català serviria perquè no desaparegués. Per això una mica en honor seu. Per tant aquest és el gènere que he escollit amb un caire més psicològic. Personatges molt profunds, amb tendència a estar al cantó fosc de la societat, per això el títol ‘Negre sobre gris’.
.
RdR: Tot és qüestió de matisos, no?
M.E: A vegades els límits entre el bé i el mal són molt difosos i no els decidim nosaltres sinó que, segons l’època que vivim, ens els imposa. Els valors canvien.
.
RdR: Llavors et poses en la pell del delinqüent. Has fet tasca de recerca o tot sorgeix de la teva imaginació?
M.E: Posar-se en la pell i explicar perquè són el que són i com han arribat a ser-ho. Tots som el resultat d’allò que hem viscut i alguns d’ells no s’ha trobat amb cap altra opció. Alguns dels meus personatges poden semblar psicòpates, de moment, que jo sàpiga no ho soc. En alguns casos sí que hi ha molta documentació, però sobretot jo sóc un lector empedreït. Tinc molts referents, en psicologia de personatges sempre m’ha impactat Dostoievski, hi ha tres o quatre obres d’ell que són la base d’aquest gènere, per exemple ‘Crim i càstig’. I per a mi, com ja he demostrat, l’obra de Pedrolo m’ha influenciat molt. Els meus personatges majoritàriament són ficció però basada en l’època actual. En alguns casos poden semblar excessivament retorçats però, malauradament, la realitat supera la ficció. Amb tota la informació que tenim es poden trobar casos molt semblants als dels meus relats. Avui dia ens les donem de comprensius, evolucionats, progressistes… doncs hi ha situacions que superen la meva ficció o la d’altres, hi ha moltes sèries i històries que es queden curtes.
.
RdR: Com comença el procés d’escriure aquests relats?
M.E: Aquests relats han sortit després de 18 mesos i escaig de treball, amb una mitjana de 4 hores de dedicació al dia. Algun relat l’he recuperat però la majoria són nous i molts han quedat al calaix. Han quedat suficients per escriure un nou llibre. Els que he escollit són aquells que fan honor al títol.
.
RdR: Com ha estat el procés d’edició del llibre?
M.E: Una vegada finalitzat el llibre vaig començar a buscar editorial que ho publiqués. Al final va ser l’Editorial La Plana que es dedica a promoure nous valors, per això treballen el procés mixt: una barreja d’autoedició i un finançament tradicional. L’editorial assumeix el llibre i segons com vagi el llibre es veu si tu has d’assumir una part o no. El llibre es podrà adquirir com qualsevol altre. Pots anar a qualsevol llibreria i te’l porten o adquirir-lo per Amazon. A Ripollet hi haurà quatre o cinc punts de venda. Espero que tingui una bona acollida, sobretot en l’àmbit local. Són relats distrets sense grans escarafalls per gaudir-los millor.
.
RdR: Abans de morir s’ha de tenir fills, plantar un arbre i escriure un llibre. Sembla més fàcil publicar-lo però l’aventura de l’escriptor és més difícil?
M.E: Algun cop m’han preguntat si em considero escriptor i responc que més aviat un emprenedor. Si vols que se’t publiqui més aviat vens un producte.
.

Leave a comment

Your email address will not be published.

*



Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies

ACCEPTAR
Aviso de cookies