J. López: ‘Volem que el poble conegui els 25 anys de l’Associació i s’hi impliqui’

Es pot dir que el teatre era el destí de la Judit López inclús abans de néixer. La seva família la va iniciar ben aviat i a poc a poc va créixer una passió que la va portar a estudiar Direcció Escènica i Dramatúrgia. Un any després de graduar-se li ha sortit l’oportunitat de dirigir ‘Movem el Teatre’, per celebrar els 25 anys de l’Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell.
.
Revista de Ripollet: Com et sorgeix l’oportunitat de dirigir ‘Movem el Teatre’?
Judit López: Fa un temps em va trucar un membre de l’Associació d’Espectadors i em va explicar que estaven preparant un projecte per celebrar el 25è aniversari. Buscaven ajuda professional amb la consigna d’ensenyar aquests 25 anys al poble i, alhora, que el poble participés del teatre.
.
RdR: En què es basa exactament?
J.L: Cada dia 25 de cada mes, menys el 25 de desembre, a diferents espais del poble es representen escenes sobre l’Associació. Vam començar a l’octubre i les anirem fent fins al maig.
.
RdR: 25 anys donen per molt. Com ha estat el procés per recopilar tot el que ha passat?
J.L: Totes les coses que s’expliquen són verídiques. Per conèixer-les totes i poder representar-les bé es va cridar a gent que ha participat activament de l’Associació: fundadors, socis, membres i exmembres de l’Ajun­tament… Es van fer entrevistes amb tots ells i a partir d’aquí començo a escriure les diferents escenes.
.
RdR: Per què creus que van pensar en tu perquè t’encarreguis d’aquest projecte?
J.L: Si et dic la veritat, no ho sé. Crec que quan van començar a plantejar-ho va sortir el meu nom perquè gent de l’Associació em coneixia i sabien que m’havia graduat en direcció escènica i dramatúrgia a l’Institut del Teatre. Els va fer il·lusió que s’encarregués algú relacionat amb l’Associació, tot i que no hi formo part, però he anat molts cops a l’Auditori. També van pensar en mi perquè preferien a algú de Ripollet. La voluntat és que els ripolletencs s’impliquin i això sigui com una festa del poble i per al poble.
.
RdR: Quan comences en el món del teatre?
J.L: Em sembla que amb un any ja vaig participar als Pastorets d’Amics del Teatre. El meu avi va ser un dels fundadors de l’entitat i la meva mare ha fet d’actriu. No recordo el moment en el qual entro en contacte. D’aquesta manera comença la meva passió pel teatre.
.
RdR: Sembla que Ripollet afavoreix al fet que la gent s’aficioni al teatre.
J.L: Ripollet té molta cultura teatral. Amics del Teatre, La Careta, Descargolats… a més de l’Associació que permet portar teatre cada divendres i moltes d’aquestes obres les he vist. De fet, una d’aquestes em va impactar molt, va ser La Reina de Bellesa de Leenane. La vaig veure amb 16 anys i a partir d’aquí em vaig interessar per aquest director. El més fort és que en les proves per accedir a l’Institut del Teatre em va aparèixer un trosset d’aquesta obra.
.
RdR: Després de dues sessions de ‘Movem el Teatre’ com està sent l’experiència?
J.L: Divertida és el millor adjectiu. Es va fer una crida a molta gent per trobar participants. Vam fer una trobada on vaig deixar diferents textos per la taula i ells decidien en quina escena volien participar. Va aparèixer gent de tot mena, molta de l’Escola d’Adults que desconeixia, amb formació o sense. Aquesta trobada de persones tan diferents i que no es coneixien fa que els assajos siguin molt divertits i interessants. Això també ajuda al fet que es creïn amistats. Els moments de l’actuació també són especials. Hi ha gent que no està acostumada a actuar fora de l’escenari o inclús no ha actuat mai. Això fa que se sentin molts nervis però el resultat sigui més gratificant. A cada escena treballem amb un grup de dansa diferent. Per mi és molt enriquidor per la varietat de persones que estan treballant i que sense aquest projecte mai hagués conegut.
.
RdR: Estàs d’assistent de direcció de l’obra Amnè(i)s(t)ia. Com vas entrar a l’equip?
J.L: Sí. És un projecte per graduats de l’Institut. Com em vaig graduar l’any passat em vaig presentar per assistent de direcció. Ens donen com una beca i ens permet entrar al món professional. L’encert de l’Institut ha estat que per aquest projecte s’escollís a un director belga que treballa molt diferent de com es fa aquí i d’aquesta manera ens ajuda a aprendre molt i conèixer el teatre belga i a obrir més la ment. En secret, aquesta obra és una bogeria. El director és d’origen tunisià i es fot molt amb temes socials. Ell creu en la capacitat dels humans per generar conflictes i alhora resoldre’ls.
.
RdR: Quin és el paper de la dona en el teatre?
J.L: Complicat, com a tot arreu. Un exemple és el cas de Jan Fabre, un director molt controvertit que ha sigut denunciat per abús sexual. I aquest no és l’únic cas, molts han de sortir a la llum. El paper que juguem no és fàcil, no tenim gaire veu. i en direcció sembla que es busquin dones per complir l’expedient. Un dia un amic em va dir que volia ser director del Lliure, jo bromejant li vaig dir que jo era més valida per ser-ho. La seva resposta, des de la crítica, va ser que ell ho aconseguiria abans per ser home.
.

Leave a comment

Your email address will not be published.

*



Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies

ACCEPTAR
Aviso de cookies