Veus: Festa Major

Els especialistes en viatges de lleure, diuen que la millor manera d’entrar a la Ciutat de Venècia, és amb tren. Gràcies al Pont de la Llibertat, “Ponte della Libertà” en italià, dissenyat el 1931 per l’enginyer Eugenio Miozzi i inaugurat per Benito Mussolini el 25 d’abril de 1933, amb el nom de Puente Littorio, és l’única via d’accés per a la circulació de vehicles, vianants i ferrocarril a la capital de la Regió del Vèneto. Té una llargària de 3850 metres.
Doncs bé, aquest pont, recorregut amb el tren des de la ciutat universitària de Mestre, acaba deixant als viatgers a les andanes d’una estació normal i corrent, que dóna pas a un hall d’una estació normal i corrent. Però que passa quan surts de l’edifici ferroviari? Doncs que no vas a parar a un carrer, ni a una plaça, ni a una avinguda o a un parc, ni tampoc vas a parar a un centre comercial. El que trobes és, una gran postal en tres dimensions de la bellíssima Ciutat de Venècia! El Gran Canal davant dels teus morros. El Pont de Rialto a l’esquerra, les góndoles i els seus gondolers amb la samarreta ratllada navegant per la llacuna veneciana, els vaporettos plens a vessar i els grans palaus Ducals! I no és cap fotografia. És una realitat! Espectacular!.
Això és el que durant molts anys, em trobava a la porta de casa el darrer cap de setmana del mes d’agost els anys setanta i vuitanta. Només calia obrir la porta del carrer per trobar-me amb l’espectacle de la Festa Major. La festa més important de l’any i la més esperada pels ripolletencs i ripolletenques. Un plaer veure com la gent es passejava amunt i avall i coincidia, com ara, amb d’altres que pugen o baixen de la fira per a gaudir com espectadors d’algun acte cultural o esportiu. ¿Hi hauria algú que estigués d’acord en el fet que caldria tornar a baixar la fira als carrers del centre, com en dècades passades? Segur que alguns intolerants amb poca paciència estarien agraïts. Però no seria una bona idea. I amb un terme municipal de quatre quilòmetres quadrats i escaig, no és tan difícil arribar-hi a peu des de qualsevol lloc.
La Festa Major ha evolucionat amb la gent, amb els costums, amb les noves necessitats i s’ha convertit en allò que els veïns i veïnes han volgut convertir-la, o en allò que ha pogut ser, tenint en compte, sobretot, les possibilitats pressupostàries. Que no dic que siguin bones ni dolentes. Les possibles. Però un factor que si caldria millorar, és la participació dels veïns i veïnes. Perquè, un dels defectes del nostre Ripollet, és que la majoria ens hem convertit des de fa anys, en simples espectadors de qualsevol cosa que pugui esdevenir i no només a la Festa d’agost. I és que fem el badoc i no participem plenament. Atenció al que ara diré: L’últim diumenge del mes de juliol seria una data adequada per a traslladar la Festa Major. Podria ser la festa de final de temporada de moltes entitats, tant socials, culturals com esportives. Amb el mes d’agost pel mig, es fa molt difícil per a les associacions poder moure el personal per a fer-los participar més directament en l’organització d’activitats de Festa Major. I per la majoria, seria gaudir de la festa i marxar de vacances. Ole, ole, ole!.
Grossa aquesta proposta, eh? Alguns i algunes segur que ja els hi ha donat un cobriment. I parlant de festes d’estiu, podríem parlar també, de la Festa Major… d’Hivern. Aprofitant les festes i els dies firats de Nadal, i que el patró de la localitat és Sant Esteve, es podria aprofitar per a muntar una Festa Major d’Hivern potent abans d’acabar l’any. Donades les temperatures de l’hivern, seria bo aprofitar per a fer una programació festiva més cultural i no pas tan lúdica. Vaja, una Festa Major d’Hivern totalment Indor. Sense deixar de banda les activitats que ja es fan per les dates nadalenques, es podria conglomerar tot, tant les activitats tradicionals i les noves, en un sol paquet de Festa Major… d’Hivern.
Apa, ja està. Ja ho he dit. Feia temps que volia buidar el pap pel que fa a aquesta qüestió. Ara ja podeu criticar-ho, o lloar-ho. O passar de tot, com és habitual a Ripollet. Ah, i uns quants, si voleu, ja podeu anar preparant la foguera per a cremar-me al bell mig de la Plaça Pere Quart. Per cert. He deixat de beure alcohol i ara sóc de difícil combustió. Sento posar-vos-ho tan difícil. Però eh, cremo. Si em foteu foc, cremo. No patiu.
.
Jordi Allepuz
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
.

Leave a comment

Your email address will not be published.

*



Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies

ACCEPTAR
Aviso de cookies