Montse Martínez: “Ara són cinc persones fent triatló, pocs per una ciutat com Ripollet”

Quan la secció de triatló del Ripollet Unió Atlètica complia un any va fer un pas endavant amb una nova entrenadora que vol millorar aquest esport en el poble. Montse Martínez va començar en la universitat a practicar triatló, l’esport que l’ha portat a viatjar per Espanya guanyant tota mena de campionats.
.
Revista de Ripollet: Com i quan comences en el món del triatló?
Montse Martínez: Quan vaig començar la universitat em vaig apuntar a un duatló en categoria júnior. En aquella prova estava el president del club Reus Ploms. Em va comentar que per la setmana vinent tenien una plaça lliure pel campionat d’Espanya i em va proposar que l’ocupés jo. No m’ho vaig pensar que vaig dir-li que sí. A partir d’allà vaig començar amb el triatló.
RdR: Quina era la teva experiència en les diferents modalitats?
M.M: Des de petita que havia fet natació. També, sempre m’ha agradat córrer i quan podia participava en les curses del meu poble, Santa Perpètua, o dels pobles veïns. No entrenava atletisme perquè no hi havia club i per no anar a Mollet o la RUA feia natació. La bicicleta també m’ha agradat sempre, alguns caps de setmana sortia amb el meu pare i el meu germà.
RdR: I aquella va ser la primera de moltes proves.
M.M: Aquella en especial va ser de duatló, que es tracta de córrer, anar amb bicicleta i córrer una altra vegada. Quan el president va saber que feia natació va ser quan vaig començar amb el triatló. Vaig arribar a nivell nacional, a competir en la Copa de la Reina. Vaig fer diferents modalitats com duatló de carretera i de muntanya i també triatló de carretera i muntanya. Tot això amb el Club Natació Reus Ploms. Com competia a nivell nacional sempre quedàvem a Barcelona o Tarragona i d’allà viatjàvem fins a la competició.
RdR: Quines destaques més?
M.M: A força d’entrenar al final els resultats arriben. Vaig acabar molt contenta de la meva etapa de competició. Vaig guanyar molts campionats d’Espanya sub23 en les diferents modalitats. Tot va ser a força de passar-m’ho bé, competir sempre amb companys que t’ajudessin i entrenar molt. No em quedo amb cap resultat en especial sinó amb el fet de poder gaudir i viatjar gràcies a l’esport que més m’agrada.


.
RdR: Quan vas començar a fer d’entrenadora?
M.M: Cap als 23 anys vaig començar a entrenar al Club Triatló Granollers. Vaig estar un parell d’anys entrenant a prop de 100 triatletes. Després, com vaig estudiar INEF, he anat entrenant a gent de forma més personal en diferents modalitats: triatló, curses de muntanya, atletisme… Sempre he estat connectada.
RdR: Com t’arriba l’oportunitat d’entrenar a la secció de la RUA?
M.M: Vaig començar al novembre. Va ser a través d’una amiga que és la coordinadora de l’escola d’atletisme. Em va parlar que a la secció hi faltava entrenador i que estaven buscant algú. Em va costar decidir-me perquè no estava tant connectada com abans. Treballo de bombera i feia molt que no entrenava. Vaig veure que era un grupet de poques persones i que era un repte que podia complir. Millorar la forma d’entrenar i el nivell de competició a més de fer créixer el grup.
RdR: La secció ha celebrat un any més o menys quan tu has arribat. Què t’has trobat?
M.M: Ara mateix són cinc persones. Em va semblar molt estrany perquè Ripollet és una ciutat esportivament molt desenvolupada, són pocs. Hi ha molts atletes a la RUA, que això també xoca. Suposo que estem a prop d’altres ciutats que tenen el triatló molt més desenvolupat i això també és un problema. La meva il·lusió és que es vegi més la secció i vingui més gent. De cara a l’estiu cridarà més l’atenció i trobarem més gent.
RdR: Potser és un esport molt diferent i això fa que hi hagi pocs ripolletencs?
M.M: El triatló és un esport amb molts practicants i que ja és bastant conegut. Hi ha hagut un boom. Però sí que és veritat que és un esport que costa que la gent comenci. Necessita molts dies d’entrenament i també molt material.
.
RdR: Heu pensat alguna manera de trobar gent?
M.M: Estic oberta a què la gent vingui a provar, que s’acostin a les pistes els dimecres o els divendres a dos quarts de nou. Que s’acostin també a alguna sortida en bicicleta. I la idea és adaptar-nos als seus objectius i allò que volen fer. Tothom és benvingut.
RdR: Com es troba Ripollet a nivell d’instal·lacions?
M.M: La piscina està realment bé. A partir de l’abril podrem començar a entrenar amb el neoprè i és un avantatge perquè poques piscines t’ho permeten. Potser faltaria una pista d’atletisme millor però amb la que hi ha podem anar fent. La part de bicicleta és un altre tema. A l’hivern costa més entrenar, les hores d’entrenament coincideixen quan ja és fosc, ja que la majoria dels esportistes treballen.
.
Fotografies facilitades per Montse Martínez
.

Leave a comment

Your email address will not be published.

*



Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies

ACCEPTAR
Aviso de cookies