Les associacions de veïns reclamen un canvi generacional de manera urgent
Les entitats veïnals del municipi coincideixen en que viuen un moment difícil. La manca de participació i la poca presència de joves ha fet que les juntes estiguin formades per gent gran que ja porten molts anys al capdavant de les entitats.
Les sis associacions de veïns ripolletenques comparteixen el repte de dinamitzar les entitats amb l’entrada de sàvia nova. Aquesta podria ser una manera de potenciar el moviment reivindicatiu, que actualment i com quedava palès al reportatge ‘Les assocaicions de veïns deixen les pancartes i donen vida als barris’, està en hores baixes. “La lluita s’ha perdut i això és una desgràcia per als veïns”, explica el vicepresident de l’AV Tiana – Pont Vell i darrer president de la desapareguda Federació d’Associacions de Veïns de Ripollet, Francisco Guerrero. Tan des de Tiana com des de l’AV Can Vargas consideren que la manca de lideratge de les associacions en les reivindicacions socials es deu “ a la politització de les entitats”. Lamenten que les AV hagin perdut la força que havien tingut en el passat i asseguren que només la unió de totes podria atorgar realment poder reivindicatiu. Guerrero considera que seria bo recuperar reivindicacions de poble i que això es podria articular novament a través d’una federació, encara que caldria deixar fora la política.
És una opinió compartida que les AV actualment han deixat de ser les principals abanderades del moviment reivindicatiu. “Ens hem quedat quatre vells” diu Guerrero, una idea que la presidenta de l’AV Can Vargas, Nati Borrego, confirma assegurant que és “una llàstima que la gent no s’impliqui”. Les dades els hi donen la raó. El perfil de president d’entitat veïnal a Ripollet és un home de més de 60 anys i que ja porta a la junta més de vint. “És complicat que surtin candidatures noves a les eleccions, costa molt trobar gent que es vulgui implicar i per això ens veiem obligats a seguir els mateixos”, explica Vicente Jiménez de l’AV Sant Andreu. De fet, les associacions convoquen eleccions regularment però en la majoria dels casos no cal celebrar-les. Però no només manca gent que vulgui assumir responsabilitats sinó que també hi ha poca participació a les assemblees i reunions que s’hi convoquen.
Massa grans
“Ens hem acomodat i no sabem com atraure a la gent jove”, diu Cayetano Molina de l’AV Maragall, i és que a totes les entitats veuen en la necessitat d’incorporar joves la única manera de revitalitzar-les. “Ens agradaria que hi hagués joves que aportessin noves idees i que tinguessin ganes de fer coses”, afirma curiosament la presidenta d’associació més jove, Nati Borrego. “Ara creiem que estem en vies de trobar una solució perquè darrerament es reuneixen a la nostra seu molts joves del barri i esperem que puguin acabar implicant-se”, explica el president de l’AV Tiana Pont Vell, Cristóbal Bernard. Però el cert és que encara a totes les juntes la majoria són persones grans.
Potser aquest fet explica també que bona part de les activitats que es desenvolupen a les associacions vagin dirigides a aquest sector de la població. Cinc de les sis seus del municipi tenen un bar, dirigit als socis i acompanyants però obert al públic. Molta gent gran aprofita aquests espais per jugar a les cartes o fer una partida al dominó, petar la xerrada o passar l’estona amb el veïns. Aquesta funció de punt de trobada és actualment l’eix central de les entitats.
Festes i Celebracions
L’altre servei gairebé compartit per totes és la cessió de l’espai a entitats del barri o comunitats de propietaris. A més trobem algunes que aprofiten la seu per organitzar regularment tallers diversos o manualitats. Són suport als barris perquè s’encarreguen també de patrocinar clubs de petanca, equips de futbol o futbol sala. Encara que allò que actualment les fa més reconegudes per la ciutadania és l’organització de festes i celebracions. Un altre servei habitual de les associacions de veïns arreu és la gestió d’enterraments que a Ripollet només ofereix l’AV Can Clos, on hi ha inscrits veïns de tot el municipi.
Tot plegat un ventall ben divers d’activitats que els propis responsables consideren que és menys del que podrien dur a terme amb més participació i sobretot que no es corresponen amb l’esperit reivindicatiu que originàriament va portar al naixement de les associacions.