La Champions de l’economia mundial
“La situació econòmica espanyola es troba en la Champions League de l’economia mundial” (J.R. Zapatero finals 2007) Recordeu aquesta frase?, D’això fa ja 5 anys.
Cinc llargs anys des que va començar la crisi amb les primeres fallides importants d’entitats financeres nord-americanes dedicades al crèdit hipotecari.
No sé si encara recordeu totes les mesures, retallades i mentides que hem estat patint durant aquests 5 anys.
Fem una mica de memòria perquè puguem fer un balanç del succeït fins avui:
2008.- Zapatero és reelegit, parla d’una desacceleració transitòria i de debilitats econòmiques però assegura que “en 2009 saldremos del bache”. Mesos després Zapatero anuncia un Pla d’Austeritat i també el Pla de 24 mesures (vint-i-quatre reformes econòmiques). A finals d’aquest any s’esfondren els mercats financers i entrem en recessió. (El “bache” de Zapatero sembla ser un “socavón”).
2009.- Aquest any se’ns presenta amb noves mesures com el Pla E, la pujada de l’IVA, creació del FROB (El Fons de reestructuració ordenada bancària), i intervenen a la caixa Castella-la Manxa.
2010.- Es va engegar el Pla E 2010, va haver-hi una retallada de la despesa social (per valor d’uns 15.000 milions d’euros) i la reforma laboral. També es va produir la intervenció de CajaSur, l’eliminació del “xec-bebè” i la congelació de les pensions.
2011.- S’emprèn una reforma de la constitució que exigia que el govern tindria un sostre de dèficit que no podria superar-se. Rajoy és elegit president del govern. I que millor manera de començar el mandat creant una Reforma laboral, amb la retallada en els drets dels treballadors, també fent retallades en sectors públics com a sanitat i educació.
2012.- Aprovació d’una nova reforma laboral. Crisi de Bankia. Rescat Financer (No Social) d’Espanya, més retallades en sanitat i educació, rescats a comunitats autònomes, pujada del Iva del 18% al 21%, supressió de la paga extra de Nadal als funcionaris, etc., etc., etc.
Actualment: Hem anat empitjorant progressivament, i des del 2008 ens donen falses esperances, d’una millorança. Som peons en un tauló d’escacs plens d’enganys, paranys, corrupció, i retallades en les nostres vides. I no obstant això, seguim deixant que juguin amb nosaltres. Podem reclamar, exigir, manifestar i fer veure el nostre malestar. Però si les protestes no les convertim en propostes i la societat no comença a prendre decisions i actuar, serem més del mateix. Com ho hem estat durant 5 llargs anys. Prou!
Éric Plata
Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA)