El desnonament va més enllà de la pèrdua d’habitatge
El sistema financer no entén dels valors que representen la Declaració Universal dels Drets Humans, que ens varem donar per tothom al 1948. La Declaració, és un document de trenta articles, on es destaquen els Drets considerats bàsics i que s’han d’aplicar sense excepció a tots els éssers humans. Cal destacar la importància essencial de l’ésser humà amb el seu conjunt i la seva totalitat, i de la necessitat de diferenciar en quan a l’aplicació del dret i la defensa dels mateixos drets.
Així, si ens fixem en la llei estrictament seria aplicar el que diu la lletra de la norma, mentre que el dret és fer el que està ben fet pel que té una visió més àmplia.
Els paràmetres radiquen en defensar els greuges que pateix el poble, i treballar fent costat a favor de la defensa dels drets, que és el que ens apropa a l’equitat, superant la llei positiva, feta pels governs.
La Declaració Universal dels Drets Humans en el seu article 25 diu: “Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri per a ell i la seva família la salut i el benestar, especialment en quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i els serveis socials necessaris. També té dret a la seguretat en cas d’atur, malaltia o incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independentment de la seva voluntat”.
El que està passant és ben bé tot el contrari, cada vegada més els drets fonamentals es veuen minvats per les polítiques que apliquen els nostres governs, i que sota el paraigües de les retallades i manca de recursos econòmics, dóna lloc a que tot plegat repercuteixi en l’estat anímic i econòmic de les famílies i la ciutadania en general; per tant entre tots hem d’intentar i fer possible que les persones no perdin la il·lusió per viure per culpa d’un sistema injust.
Si es perd la il·lusió, les persones més febles podem arribar a una situació irrecuperable, i això és una línia vermella que no podem creuar, ja què, ens podem trobar en un percentatge alt de persones desarrelades, el que dóna lloc a que no solament sigui perjudicial per a ells, sinó que influeixi en la convivència de tota la societat.
La manca d’un dels drets com és el dret a l’habitatge, no solament té repercussions pel propi dret sinó que comporta afecció a altres com són: el dret a la salut, a l’acolliment familiar, a l’educació dins d’un entorn estable, ja que una part de l’educació s’ha de rebre directament dels progenitors i en general de la família, fent imprescindible poder gaudir d’un habitatge digne.
La manca d’un dret implica la degradació d’altres, i això debilita més a les persones i fa què, les diferències entre els més febles i els més poderosos cada vegada sigui més gran. Podríem dir, que augmenta de forma exponencial aquestes diferències, i aquí és on tindrien que expressar, mitjançant la mobilització, la voluntat del poble, intentant fer accions de suport en favor dels més febles, i aturar l’augment que existeix de les diferències entre uns i els altres. I fer que, les necessitats d’uns siguin superades per la generositat dels altres, i així poder equilibrar les situacions convencionals de cadascú de la ciutadania. Un gran exemple van ser les manifestacions pel suport a la INICIATIVA LEGISLATIVA LEGISLATIVA POPULAR, PER LA DACIÓ EN PAGAMENT que es va realitzar, a reu de l’Estat espanyol, el passat dia 16 de febrer i que s’haurà de seguir donant suport durant noves mobilitzacions durant tota la seva tramitació parlamentària fins que es reculli tot el seu contingut de la dació en pagament, la cancel·lació del deute i el lloguer social.
Aquesta seria la veritable voluntat i capacitat de servei de la política, amb la totalitat de la societat, si el Parlament no ha entès això i els partits no donen suport a aquesta ILP, podem afirmar clarament que ja no ens representen, haurem de buscar expressions polítiques alternatives i democràtiques, i fer que la Carta dels Drets Humans no sigui paper mullat.
Nicolás Castellano