Ripollet i el riu
Quan vinc de Barcelona a Ripollet entro pel pont de l’ambulatori i després enllaço amb la via de circumval·lació en direcció a Santiga. A mà dreta, un monument recorda les víctimes de la riuada del 1962. Jo no la vaig veure, però els membres de la família que la van viure recorden, en mig del soroll de l’aigua tota la nit, l’inesperat del fenomen que precisament per inesperat va provocar les víctimes. Perquè el que va provocar tant de mal va ser l’aigua, és clar, però no només per la gran quantitat que en va caure, sinó perquè, arrossegant tot el que va arrossegar, va anar tapant els ulls dels ponts generant discs i rescloses que n’impedien el pas. Ja ho diuen els grans que l’aigua sempre busca el seu camí. I si els elements naturals o les construccions li ho impedeixen, ella se’n fa de nous. Difícilment podrem lluitar contra les riuades fent que baixi menys aigua; només ens queda fer-ho de manera que quan l’aigua baixi no trobi obstacles que l’impedeixin seguir el seu curs.A la meva dreta, a la via de circumval.lació, el monument en record de les víctimes de la riuada. I a la meva esquerra, fins el curs del riu, una explosió vegetal, una amalgama d’horts i de vegetació salvatge. Es fa difícil no pensar que, malgrat el record del monument, no aprenem gaire del passat. Les circumstàncies han canviat però, com diu la cançó d’en Raimon, al nostre país no sap ploure, i si per cas m’estimaria més no tornar a tenir avui unes pluges com les del 62.
Quan des de Ripollet baixo cap a Barcelona, arribant al Nus de la Trinitat, sovint tiro cap a la Ronda Litoral. Part de la Ronda voreja també el riu, a l’alçada de Sta. Coloma, però el paisatge és ben diferent. Ni horts ni vegetació salvatge. Allà, amples espais verds a les vores del riu l’acompanyen en el seus darrers trams. Amples espais verds que, més enllà de dotar al riu d’un curs adequat, s’han guanyat per al lleure pels ciutadans. No seria aquesta una proposta de la qual en podríem aprendre a Ripollet? D’una manera recurrent he anat sentint que calia fer alguna cosa amb la llera del riu i fins i tot s’ha parlat de comissions per a que ho estudiessin. Sé que pot ser un tema polèmic, que hi ha molts interessos creats sovint contradictoris, però em sembla que això no poden ser raons per defugir-lo. Una qüestió, la de l’ordenament del riu, en que segurament també caldria tenir en compte les consideracions de salubritat d’un riu que en alguna ocasió s’havia declarat biològicament “mort”. De fet, mentre escric això, no sé si hi ha algun projecte en marxa. Si fos així, crec que serien bones notícies. Però si no ho fos, penso que caldria posar-s’hi.
Jordi Casanova