Diables de Ripollet: ‘Durant l’any la gent ens para pel carrer i ens diu si aquest Nadal farem el quinto’

Membres de Diables de Ripollet, organitzadors del quinto // Sergi Bayó

Els Diables de Ripollet és l’entitat que cada desembre organitza el quinto, una tradició nadalenca força arrelada a la zona del Vallès. El joc, ja força consolidat al municipi, manté a l’expectativa durant tot l’any a varis ripolletencs, que aprofiten l’ocasió per divertir-se i passar una estona en família. El quinto, però, no seria possible sense la col·laboració altruista de molts comerciants del municipi, que ofereixen productes ben variats als Diables perquè els donin com a premis.  

RevistadeRipollet: Per molta gent el quinto encara no és gaire conegut. Com el definiríeu? Diables de Ripollet: El quinto és un joc típic nadalenc que vam agafar de Sabadell. És similar al bingo, però es canta diferent. Els números no es diuen pel seu nom, sinó que cadascun té una dita concreta, que la diu el lloro. L’altre diferència que hi ha amb el Bingo són els números. Cada persona agafa un cartró, però a cadascun hi ha els 90 números disposats de manera diferent. No s’han de marcar amb llapis o retolador, sinó amb guixes, que són una mena de llavors. Si amb les guixes fas una línia és un quinto i, en canvi, si fas el quadrat sencer és la plena. A més, cada cartró té sis quadrats, de 3 línies cadascun. D’aquesta manera, es podria dir que es juga a sis jocs diferents.

RdR: Quins són els premis que s’enduen els guanyadors?
DdR: El quinto és el premi menor, mentre que la plena és un premi més gran. Tot el que regalem són donacions dels comerciants del poble. Un mes abans, anem botiga per botiga explicant que fem aquest joc i els proposem de col·laborar. A canvi, els fem una mica de publicitat: cada vegada que entreguem un premi s’anuncia la botiga que l’ha donat.
Agraïm molt la col·laboració dels comerciants de Ripollet; sense ells no ho podriem fer el quinto. Cadascú ajuda amb el que pot, ja siguin unes mitges, una bufanda, guants de bicicleta, o vals de descompte de bars i restaurants, entre moltes d’altres coses.
Abans es donava una part en metàl·lic del que s’havia invertit en el joc, però amb la nova llei del joc no podem fer-ho.

RdR: Com us vau adaptar a la llei?
DdR: La llei simplement ho ha regulat tot, ja que ha proliferat la tradició i moltes entitats la organitzen. El que fem nosaltres és donar jugades gratis, tiquets per seguir jugant. La llei va sortir fa poc, i ens en vam assabentar una setmana abans d’arrencar el quinto. Llavors, en assemblea, fa dues setmanes,  va decidir adaptar-nos a la normativa. Teníem clar que el joc s’havia de tirar endavant, ja que la gent ho demanava.
Una altra novetat a la qual obliga la Generalitat és que el quinto només es pot realitzar en època nadalenca. La normativa regula, de fet, quan i com s’ha de fer el quinto, i el tema dels diners. Molta gent l’utilitzava per treure diners en benefici propi.

RdR: Què me’n dieu de la figura del lloro?
DdR: Com a fixes, estem uns quants. Però això ha de ser un relleu, la lloro veterana té fills, i a vegades el quinto pot allargar-se fins les 12 o la 1 de la nit. A més, cansa una mica, ja que són molts dies i s’ha de fer amb gràcia per donar joc a la gent. També són molt importants les persones que donen els tiquets i que vigilen que la gent no s’equivoqui. Ajuden amb les dites, i si el lloro diu “una dotzena”, i no hi ha ningú que digui “de polvos a l’arena”, ells ho canten.
El més important del lloro és, però, que ha de tenir clar els números i no equivocar-se. També s’ha de vigilar que, en dir el número o la dita, s’entengui.

RdR: Llavors, el lloro s’ha d’aprendre totes les dites, o les té apuntades?
DdR: Les té apuntades, però no dóna temps a mirar-les! Després de 9 anys, que són els que porta la lloro veterana, surt sol. A més, a vegades hi ha dites que són molt avorrides, com la del 7, que s’ha de dir: “Tinc set”. Per aquesta raó intentem innovar sovint.

RdR: Teniu dites pròpies, doncs?
DrR: “El 5 contra 1, el solitari”, aquesta és de l’any passat. Enguany hem fet un vídeo promocional, que està penjat a Youtube, on algunes persones han fet alguns números. Amb el 8, per exemple, que l’ha fet l’Antònia, es canta “el teu cap farfolla”. El 8 aquest any és el farfolla. El 88 també el canviem cada any; aquest número va començar per les mamelles d’una persona que hi havia quan es va començar, però ara són les mamelles d’una altra persona. O quan dius el 28, dius “el 93, el Marc Márquez”, i tothom el busca, però aquest número no hi és. Llavors dius: Innocents!

RdR: Com han anat els primers quintos? Vau començar fa dues setmanes.
DdR: Molt bé. Vam començar el Pont de la Constitució, i va venir molta gent. Quan volíem plegar no hi havia manera. Els fixes, la gent que espera el quinto, va venir. Durant l’any, la gent ens para pel carrer i ens diu si aquest Nadal farem el quinto. A més, tots han acceptat molt bé la nova normativa.

RdR: Coneixeu els orígens del joc?
DdR: És molt típic d’aquesta zona del Vallès, tot i que durant la guerra el van retirar. Hi ha gent d’altres parts d’Espanya que també hi juga, com a Andalusia, però es diu quines allà. La causa més coneguda dels seus orígens és la dels serveis militars. Els quintos són els que marxaven a fer el servei militar obligatori, i jugaven a això per treure diners i anar-hi. Actualment, tot el que recaptem és per una causa determinada. Nosaltres sempre ho hem utilitzat per remodelar vestits o canviar instruments dels Diables. Tot el que en traiem es reverteix a la colla.

Festa en família
Els Diables de Ripollet van començar a organitzar el quinto el 2004, de cara a recaptar diners per l’aniversari que celebraven l’any següent. Des de llavors, no hi ha any que no l’hagin realitzat. Els ripolletencs, a més, han trobat en aquest joc una activitat extra a l’escassa programació nadalenca del municipi. “Cantem, ballem, i també dediquem els diumenges als nens”, comenten els Diables. Així doncs, el quinto s’alça com un espai divertit i també familiar, on els més menuts també poden dir-hi la seva.
Els dies 21, 22, 25 i 26 són els únics que resten per poder gaudir d’aquesta joc festiu, obert a tothom i situat al local del Kftí. Les dates més importants seran, però, les dues últimes, on els guanyadors podran endur-se dos pernils a casa per acabar de passar un bon Nadal.

 

Leave a comment

Your email address will not be published.

*



Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies

ACCEPTAR
Aviso de cookies