Rafael Estrada: ‘Sempre m’han agradat els cavalls, però no havia muntat mai. Ara estic fent pràctiques’
La Festa de Sant Antoni Abat, que cada any treu al carrer a molts ciutadans de Ripollet, és molt a prop. Rafael Estrada és el banderer d’enguany. Cordovès de naixement, des del primer dia que va arribar al nostre municipi va quedar meravellat per aquesta tradicional celebració. És per això que no va dubtar de fer-se’n soci quan li ho van proposar. Anys després, ha pogut complir la seva il·lusió de ser banderer.
RevistadeRipollet: Fa bastant temps que vas demanar de ser el banderer d’enguany. Com és això?
Rafael Estrada: Jo ja fa anys que volia ser-ho, però el meu fill no m’acompanyava, deia que no. Fa dos anys li vaig dir que ja se m’estava passant l’edat de ser banderer, i em va dir que d’acord. Llavors vam agafar la data del 2014.
RdR: Què significa per a tu ser el banderer d’aquesta festivitat?
R.E: Per a mi és una cosa molt gran. Jo, quan vaig arribar a Ripollet, fa més de 40 anys, el que més em va agradar van ser la Festa de Sant Antoni i la Festa Major. Són dues coses que m’agraden des del primer moment que vaig arribar a Ripollet. I fins ara, toquem fusta, no ha plogut mai. Però nevar sí. Farà uns 15 anys o així.
RdR: Ets de Córdoba. Què et va dur a Ripollet?
R.E: De Córdoba a aquí vaig venir perquè el meu germà estava aquí a Ripollet. Llavors vam decidir venir la meva mare i jo, i vam alquilar un pis.
RdR: Com va néixer la teva afició amb Sant Antoni?
R.E: Jo anava a comprar sovint a Cal Silvestre. Un dia em va dir “vols fer-te soci?”, i jo vaig dir “de què?”. Em va respondre: “De les Festes de Sant Antoni”. Vaig acceptar, em va fer soci i, un altre any, em van dir que necessitaven que els ajudés. Llavors jo vaig començar a ajudar-los a repartir les coques i a altres coses. Després de dos anys em van afegir a la Junta. Això va ser al gener del 1993.
RdR: Ja havies tingut alguna vinculació, però, amb els cavalls?
R.E: A mi els cavalls m’han agradat sempre, però mai hi havia estat implicat així. Mai havia muntat tampoc. Ara és la primera vegada. Estic fent pràctiques a Can Clapé (riu). La meva dona i el meu fill, que són els cordonistes, també estan practicant.
RdR: Per Sant Antoni, festa grossa a casa?
R.E: Quan acabi la passada anirem a dinar a un restaurant, ja que en som 30 a la família. Ve també el meu germà de Calatayud, el que ens va dur aquí ara viu allà. També vénen els seus fills. Serem uns 30 entre la família de la meva dona, que són de Ripollet, i nosaltres.
RdR: Quines seran les teves funcions com a banderer?
R.E: Portaré la bandera a cavall i aniré a missa. A més, si ja hi ha un banderer per a l’any que ve, li entregaré la bandera. Encara no sabem si ja hi haurà banderer, ja que sembla que a la gent li fa una mica de cosa fer banderer. A uns els fatiga sortir a cavall. Cadascú té les seves coses.
El banderer també s’encarrega de triar els dos cavalls que porten el sant, i també d’escollir els tres cavalls del banderer i els cordonistes.
RdR: I la teva dona i el teu fill, de què s’encarregaran?
R.E: Seran els cordonistes; aniran a cavall i duran els cordons de la bandera. Representa que són no els meus padrins, sinó persones properes a l’associació. El meu fill també col·labora amb les exhibicions d’arrossegament venent els tiquets i donant l’esmorzar.
RdR: Deu ser tot un honor guardar la imatge del Sant Patró.
R.E: Sí, la veritat és que tots els anys ho guardo jo. Ja tinc preparades unes cartel·les, de manera que el col·loco allà. Aquest Sant Patró surt dissabte de la festa de Sant Antoni, ja que el muntem a Can Serió. Un cop arreglat, quan acaba la passada torna a casa meva. Ja deu fer uns 10 o 12 anys que el guardo.
Com es desenvoluparà la festa d’aquest any? Hi ha novetats?
R.E: Novetats sempre n’hi ha. Si fa un dia bo, que no ens passa com l’any passat, que van amenaçar amb fred i pluja, llavors vénen menys cavalls. En canvi, si diuen que farà bon temps, vénen més cavalls i anem molt millor.
També és el primer any que hi ha pregoner de les Festes de Sant Antoni Abat. Dissabte vam fer una presentació al casal de cultura i després vam pujar a dur un ram de flors als difunts de l’any passat de Sant Antoni Abat, al monument.
RdR: Sant Antoni és una festa molt tradicional. Què creus que significa per a Ripollet?
R.E: És una gran festa. Jo porto aquí més de 40 anys i sempre ho he vist una festa de molta gent. És d’aquelles festes que s’espera. També es fa el concert, que li agrada molt a la gent gran, i el ball. També se sorteja, entre d’altres coses, un cavall i una passada en carro a aquell soci que li toqui.
RdR: Us ha afectat molt la crisi econòmica?
R.E: Hem hagut de retallar. L’Ajuntament ens ha rebaixat, no dic que sigui gaire però. També hi ha socis que estan a l’atur, i no podien pagar els 27 euros al mes de quota. Això no obstant, hi ha persones que de tant en tant fan col·laboracions desinteressades.
També és cert que abans venien 7 o 8 carros grans i ara en vénen 4 o 5. A cada carro se’ls hi dóna una quantitat simbòlica, però ja és. Un carro que vingui amb 8 cavalls ha de portar un carruatge per posar-hi els cavalls, un remolc, etc. Tot això costa diners. No vénen per guanyar-ne, però han de cobrir els gestos que tenen.
Crida a la participació ciutadana
La Festa de Sant Antoni Abat té una llarga tradició a casa nostra: enguany compleix la seva 121 edició. Això no obstant, la Comissió Organitzadora de la celebració a Ripollet no està passant pel seu millor moment. “Jo estaria conforme si cada soci portés un altre soci”, comenta Rafael Estrada, mentre reflexiona sobre com la crisi econòmica els ha passat també factura.
Malgrat la crisi, hi ha altres raons que justifiquen les dificultats per què passa l’entitat. El passat de Ripollet és agrícola. El 50% de terreny del municipi estava dedicat al conreu de vinya. Molts dels pagesos, ara ja difunts, eren els que havien impulsat durant molt de temps la festa al Sant Antoni. És per això que, per tal de convservar aquesta tradició centenària, es precisa l’entrada nous socis.