Es redueixen les escombraries però puja la recollida de residus voluminosos
A les fredes xifres d’escombraries recollides s’amaga la realitat social, la quotidianitat dels veïns. Per això des del canvi del sistema de recollida, l’any 2010, la quantitat d’escombraries recollides en cada tipus de contenidor ha anat a la baixa. La crisi econòmica ha reduït el consum i per tant també la generació de residus. Segons les dades de l’Autoritat Metropolitana de Barcelona Ripollet es mantenia en 2012 com el municipi que menys residus genera amb 900 grams d’escombraries per habitant i dia, un 24% menys que la mitjana que arribava a 1,19 quilos.
Una tendència que es confirma amb les dades de la recollida d’escombraries corresponents a l’any 2013 i facilitades per l’empresa encarregada del servei, Urbaser. L’any passat els residus locals es van reduir gairebé un 3% arribant als 11.127.893 quilos d’escombraries recollides. Així de cada 100 quilos de residus recollits 71,3 estaven als contenidors grisos del rebuig, 13 al marró de l’orgànica, 4 al verd del vidre, 3,6 al blau de paper i cartró i 3,3 al groc dels envasos.
Més residus voluminosos
En totes aquestes fraccions es van recollir menys residus que l’any anterior, només s’ha registrat un augment de residus als voluminosos. Suposen 4,6 quilos de cada 100 que es recullen i han passat de 465.460 al 2012 fins als 505.885 recollits en 2013. De fet es tracta de la xifra més alta des de l’any 2008 quan es recollien 554.620, menys que el màxim de 660.945 registrat al 2006. Tanmateix a l’inici de la crisi la reducció d’aquesta fracció, que respon majoritàriament a canvis de mobiliari a la llar, va evidenciar l’arribada de mals moments econòmics i per tant l’augment actual pot estar indicant també ‘brots verds’.
El cap del servei de neteja viària i recollida de residus sòlids urbans, Eloi Isern, espera que realment amagui “recuperació econòmica perquè va directament lligat a un consum prescindible” i apunta també que la instal·lació prop del municipi de grans superfícies comercials dedicades al mobiliari com ara l’Ikea “pot haver incentivat el consum i per tant els residus de voluminosos”.
L’hàbit de separar la brossa
Pel que fa a la importància de la recollida selectiva respecte al total d’escombraries també baixa i se situa en el 28,6%. Un percentatge semblant a altres municipis de l’entorn però que suposa un descens que cal tenir en compte. Isern torna a constatar un possible “relaxament ciutadà” degut a que “ja fa quatre anys que no es fa cap campanya de sensibilització a nivell local”.
La correcta separació de les escombraries més enllà dels evidents beneficis mediambientals també suposa estalvi econòmic. Un estudi de la Diputació de Barcelona realitzat en 40 municipis de més de 10.000 habitants confirma que els darrers anys s’ha reduït a menys de la meitat la inversió en campanyes de sensibilització i en paral·lel amb la reducció de la recollida selectiva també han baixat els ingressos obtinguts per la seva recuperació encarint així la despesa del servei de recollida. Un cost que s’ha buscat compensar entre d’altres mesures reduint el nombre de treballadors per habitant.
Al nostre municipi es va modificar a la baixa el contracte que l’Ajuntament manté amb l’empresa Urbaser l’any 2012 i amb l’estalvi de 200.000 euros es reduïa el nombre de treballadors, es modificava l’horari del servei i entre d’altres, també s’eliminaven les campanyes de comunicació previstes.
Menys bosses de plàstic
Les actituds individuals de cadascú impliquen accions col·lectives. Passa amb la recollida selectiva i també des de fa uns anys amb les bosses de plàstic. En l’àmbit local a mitjans de 2008 el ple municipal a petició del COP-CpR es comprometia per unanimitat a treballar en la reducció de les bosses de plàstic al municipi. Entre les mesures acordades hi havia la realització de campanyes de sensibilització. L’acció més significativa ha estat el repartiment puntual de bosses tèxtils reutilitzables al Mercat Municipal.
El cas és que segons un estudi de la Generalitat del 2007 al 2012 s’ha reduït a la meitat el consum de bosses de plàstic arreu de Catalunya. Malgrat això és el comerç urbà on més es reparteixen actualment, 9 de cada 10.
Les mesures adoptades a les grans superfícies i hipermercats, la reducció del plàstic que porta cada bossa i el foment de bosses reutilitzables i d’altres materials han permès reduir considerablement el pes del residu de plàstic provinent de bosses.