Sr. Zambrana: ‘La societat ens marca com hem de ser i inclús ens limita. Portem una màscara’
J.M. Zambrana, conegut com a Sr. Zambrana, canta sobre les seves pròpies reflexions, de manera crítica i a vegades humorística. La data triada per al llançament del nou disc ha estat el darrer 1 d’abril. Aquest treball suposa el tercer en el seu comptador personal com a cantant de Hip Hop, tot i que ha realitzat molts altres treballs durant la seva carrera artística. Per a ell, l’ésser humà busca ser reconegut i, per això, a vegades s’ha de posar una màscara.
RevistadeRipollet: Des de 2008 no treus una producció pròpia. Què has estat fent fins ara?
S.Z: No he parat. Després de treure el disc Hecho polvo, els anys 2008 i 2009 principalment vaig anar de gira. Al 2010 vaig treure dos treballs instrumentals, i al 2011 vaig treure un altre treball amb un alter ego musical que tinc, que es diu Blanquito Smith. No és Hip Hop, sinó que està més lligat amb la música electrònica. Al 2012 va ser quan vaig posar-me a treballar amb el que és Nudismo en estéreo. Aquest 2014 és quan ha sortit al mercat; tant aquest disc com un treball amb un altre grup que tinc amb dos mc més, que són Weleló, de Badalona, i Marco Fonktana, de Santa Coloma.
RdR: Què podem trobar en aquest tercer disc?
S.Z: Com en tots els meus discos, bàsicament el que faig és escriure les meves reflexions i els meus pensaments. Sempre parlo en primera persona i, en funció del tema i l’enfoc, té una corrent més reflexiva, més crítica o inclús més humorística. Jo sempre he dit que el que jo faig, tant en treballs més estrictament Hip Hop com en d’altres, és música negra. Agafo arrels del Soul, del Funk, les poso a una batedora i les trec.
RdR: En algunes cançons et mostres força crític, inclús dius que la vida és un carnaval perpetu.
S.Z: El que vinc a dir en la cançó que em comentes és que, al cap i a la fi, tots nosaltres en algun moment determinat duem posada una màscara. La societat ens marca com hem de ser i com ens hem de comportar, inclús ens limita. La major necessitat que té l’ésser humà és la necessitat de sentir-se reconegut, tant a la feina, davant la família o inclús davant de gent que no coneixem. Per fer això hem d’encaixar. No sempre un és reconegut sent un mateix.
Quines col·laboracions podem trobar en aquest disc?
S.Z: Podem trobar a Roy Mercurio, un col·lega músic de Madrid, amb el qual he treballat pràcticament des dels meus inicis. Té una carrera molt coneguda dins del Hip Hop nacional. També hi ha Marco Fonktana i Weleló, els mc que he comentat abans i que formen el meu grup, anomenat Hombres Bala. Són els meus germans dins de la música.
També hi ha un mc de Mataró que s’anomena Mi.Amargo. Aquesta col·laboració representa la carn fresca del panorama del Hip Hop nacional. Té 24 anys, i arribarà molt lluny.
RdR: Fa uns anys, en una entrevista a la Revista de Ripollet ens vas comentar que els mitjans de comunicació no donen el suport suficient al hip hop.
S.Z: Seguim igual. Al 2008 hi havia tres revistes especialitzades en Hip Hop. Ara n’hi ha una. Això, però, ha sigut per la crisi. També hi ha menys
portals a Internet. Algunes ràdios, sobretot les que s’escolten per iVoox, o d’altres programes de ràdio nacional sí que donen suport al Hip Hop.
Però segueixes sense agafar una revista de música generalista i trobar-te Hip Hop. Així mateix, segueixes sense escoltar Hip Hop a qualsevol emissora de ràdio coneguda a nivell comercial. En aquest sentit està igual, no ha avançat molt la cosa.
A Estats Units, la indústria és radicalment oposada. Allà el Hip Hop està totalment estandarditzat.
RdR: També ens vas comentar que a Ripollet hi faltava un moviment de hip-hop.
S.Z: Quan ho vaig comentar en aquella entrevista no coneixia a molta gent que fes Hip Hop aquí. Això no obstant, en els últims anys he anat coneixent a gent vàlida. Espero que n’hagin d’aparèixer encara més. Almenys he vist que no estic sol.
RdR: Ja has tocat algunes vegades a Ripollet. T’hi tornarem a veure?
S.Z: Pot ser que em veieu als escenaris per a la propera Festa Major. Ho estic treballant. Ara els temps són més difícils a nivell de negociar un catxé, però ho intentaré. Jo crec que sí, ja sigui com a Sr. Zambrana o com a Hombres Bala.
RdR: És difícil actualment viure de la música?
S.Z: La música és l’etern negoci a llarg termini. Sempre vas invertint i posant una mica de diners per a promocions o renovar l’equip. Penses a fer una depesa i creus que en cert temps ho recuperaràs. Això no obstant, quan passa aquest temps i recuperes part dels diners, ho has d’invertir en una altra cosa. És un bucle, ja que mai ho recuperes. El que puguis treure d’un concert i de vendre discos, en comparació amb el que suposa fabricar els discos, pagar un estudi, pagar un videoclip o una promoció, no compensa. Els números solen ballar.
RdR: La música doncs, és per a somiadors.
S.Z: El problema actual és que no hi ha segells discogràfics, ja que la música en format físic no es ven. El format físic a dia d’avui és, de fet, glamour. Jo trec el meu disc en format físic per dues raons bàsicament. Per una banda, per a què em facin cas els mitjans de comunicació, com La Vanguardia o l’Agència EFE. Si els dius que tens el disc penjat a Internet, no et faran cas, ja que n’hi ha mil més. En canvi, si els entregues un CD cuidat, amb una nota de premsa, ho miren diferent, amb uns altres ulls. Per altra banda, ja que l’has fabricat, el pots intentar vendre en concerts.
El terme mc en el món del Hip Hop
Sr Zambrana és un mc. Aquest terme correspon a les sigles Master of Ceremonies (Mestre de Cerimònies). Els seus orígens cal trobar-los als anys 70, als inicis del moviment del Hip-Hop, quan es muntaven festes als barris de Nova York, on vivia la població afroamericana.
En aquella època era usual que diversos DJ sortissin al carrer amb el seu equip, el connectessin a la corrent elèctrica de qualsevol farola i punxessin música. Llavors, la gent sortia al carrer i ballava.
Més endavant, però, va ser quan va néixer la figura del mestre de cerimònies. Aquesta persona tenia com a funció principal acompanyar l’artista i, sobretot, animar la gent. Per aquesta raó, doncs, el terme mc fa referència als cantants de Rap i Hip Hop.