Nosaltres

La Revista de Ripollet és un setmanari d’informació local lliure i independent. El gratuït més antic del Vallès Occidental.
.
No depenem de cap grup econòmic ni polític: la Revista de Ripollet és una publicació totalment independent. Editada per l’Associació Ràdio Ripollet.
Vam néixer al 1984 i des de llavors hem sortit al carrer de forma ininterrompuda. Aquest any 2018 hem arribat al nostre número 1000.
En tot aquest temps hem publicat desenes de milers de notícies, hem imprès milers de pàgines i hem treballat amb centenars de professionals i entitats. L’Associació Ràdio Ripollet ha viscut tots els esdeveniments i notícies que han passat a Ripollet durant les darreres tres dècades, per això som els primers en experiència.
La Revista de Ripollet no és només un mitjà de comunicació, és també una eina útil al servei de tothom: farmàcies de guàrdia, agenda, cinemes, guies pràctiques, telèfons d’interès… Tot el necessari per que cada casa tingui Ripollet a l’abast de la mà. A més en tot aquest temps s’ha fet una important tasca de recuperació de la història i el patrimoni gràfic del municipi.
Estem adherits a l’AMIC i la nostra tirada està auditada pel PGD.
.

.
LA NOSTRA HISTÒRIA

Més de 33 anys d’informació i comunicació local ininterrompuda
Un full sobre la ràdio al 1984 que gràcies al treball, la dedicació, l’empenta i la col·laboració de centenars de persones s’ha convertit en el referent informatiu local

La restauració de la democràcia a finals dels anys setanta del segle passat va provocar l’aparició de nombrosos mitjans de comunicació al país. L’efervescència cultural i social es va canalitzar en l’àmbit comunicatiu en la posada en marxa de projectes locals i comunitaris tant en paper com en ràdio i inclús televisió. Tot estava per fer i amb il•lusió, voluntarisme i malgrat no tenir gaires recursos gairebé tot era possible. És en aquest context que un grup de joves de Ripollet comencen a parlar l’any 1981 de crear una revista al poble. Després de diverses reunions a un local cedit per la desapareguda llibreria Pinetons la idea canvia. Fruit de l’èxit que estan reben les ràdios lliures i municipals que s’estan obrint arreu del país decideixen crear-ne una emissora fixant-se en Ràdio Arenys, Ona Lliure o Ràdio Rubí, entre d’altres. Amb el nou objectiu en ment es van posar a treballar i al 1982 Joan Puig, Jaume Sariol, Jordi Jorba i els germans Carles i Jordi Font fundaven l’Associació Ràdio Ripollet i iniciaven les emissions des d’un petit estudi creat a casa d’en Carles Font al carrer Sant Enric. La ràdio va arrencar amb força i a finals del mateix any 1982 ja es traslladaven a un nou local al número 3 del carrer Calvari. La programació anava creixent així com el nombre de persones vinculades al projecte com a col•laboradors. No triguen ni dos anys en recuperar la idea de la revista. I a l’octubre de 1984 publiquen un primer full sota la capçalera ‘Ràdio Ripollet’ que suposa el número 0 del que ara és la Revista de Ripollet.
.
En aquell primer número s’explicava que la intenció era “obrir un nou camí potenciador de la vida cultural del nostre poble”, “ésser un complement a la ràdio” i s’anunciava “en aquest full no funcionarà la censura!”. Igual que havia passat amb la ràdio el projecte va arrelar ràpid i dos números després, a l’agost de 1985 es va canviar la capçalera, es va ampliar el número de pàgines i més enllà de la programació de la ràdio i un especial de la Festa Major, la revista va començar a incloure articles elaborats per l’equip de l’emissora i seccions dels col·laboradors de la mateixa.

.

.
Joan Puig i Jaume Sariol - Membres fundadors de l’Associació Ràdio Ripollet 
La nostra voluntat era crear una associació per fomentar i fer difussió de les activitats i la tasca de les altres associacions. Ser el mitjà de comunicació de les entitats. També vam tenir sempre molt clar que l’associació havia de donar llibertat d’acció als professionals, als periodistes. I és una manera de fer que s’ha mantingut des del començament i que continua sent així. Era un projecte necessari i el temps en ho ha confirmat.
.
Es va publicar de forma bimensual fins al desembre de 1989 que va començar a ser mensual. Era tot en blanc i negre i format DIN-A4,  ja tenia 24 pàgines i oferia notícies polítiques, socials, culturals i d’esports. També articles d’opinió, reportatges i seccions diverses. La primera portada en color va ser al desembre de 1990. La publicació es va anar consolidant arribant a superar les 40 pàgines en alguns números i fent cobertures i edicions especials per a les eleccions, la Festa Major i ja es va començar a obsequiar als lectors amb un calendari cada final d’any. Al juny de 1993, en un número especial previ al 59 i dedicat a les eleccions municipals, es canvia el nom i s’abandona el de Ràdio Ripollet per Revista de Ripollet. El següent gran canvi va ser a finals de 1999. Es va tancar així una primera època de la publicació marcada pel voluntarisme i en la qual sota la coordinació d’en Joan Puig i en Jordi Jorba van participar de la redacció més de mig centenar de persones, entre els que hi havia Jaume Gustems, Àngel Esteve, Joana Raja, Joaquín López o Ramon Argenté, entre d’altres. En aquests anys es van explicar moltes notícies com el naixement dels Vailets, l’elecció dels Gegants, el pas de Carles Ferré al PSC, les obres del Mercat, el nou Casal de Joves, la reivindicació del tercer institut, la construcció de la piscina del Poliesportiu, el Pla Pinetons, el campament gitano o els concerts a Ripollet de Lluís Llach, La Polla Records o Els Pets, per exemple.
.

Vanessa Raja – Directora de desembre de 1999 a desembre de 2001
Va ser tot un repte perquè era un canvi molt important. Modificàvem la periodicitat, el disseny, els continguts, era un canvi de concepte sencer. L’ideòleg va ser l’Oriol Soler. Ens vam fixar en altres setmanaris que ja funcionaven a la comarca però teníem clar que nosaltres volíem conservar l’esperit informatiu. Vam haver d’explicar el projecte a les entitats i al teixit comercial del poble, era una aposta arriscada però confiàvem que sobreviuria. Ho recordo com una etapa professional molt maca i em sento molt satisfeta perquè érem un equip petit però hi dedicàvem moltes hores.
.
Instal·lats ja a les actuals oficines del carrer del Sol 35 el número 141 serà el primer amb el format DIN-A5 que encara conservem. Es consolidava el color en la portada i algunes pàgines interiors i es reinventava totalment la publicació.
.
Vanessa Raja: La gent del poble es va fer seva la nova Revista ben aviat. Malgrat el canvi mai ens va costar omplir els continguts i els comerciants van confiar en nosaltres.
.

.
S’obria així una nova etapa a la Revista de Ripollet i també a l’Associació Ràdio Ripollet que des de 1997 havia perdut la gestió de l’emissora. S’apostava així mes fortament pel paper mentre que es continuaven fent alguns programes a la ràdio, que havia passat a ser municipal i gestionada per l’Ajuntament. Es va crear per primera vegada un equip professional amb una comercial, Anna Rifà, personal d’administració, amb Núria Raja i Maria Jose Rodríguez i una redacció encapçalada per Vanessa Raja, ara periodista a La Xarxa de Comunicació Local. Aquell mateix 1999, ja fa 19 anys, l’equip de la Revista inaugurava també l’edició local de Vilaweb.
.
Era la primera experiència a Ripollet d’un mitjà de comunicació a internet i va tenir continuïtat amb una primera versió de la web pròpia. També es van posar en marxa seccions com ‘Des del carrer del sol’, ‘Felicitats’, les guies o l’entrevista i es van tractar temes com les reivindicacions pel soterrament, la construcció de la passarel·la de vianants i el relleu a l’alcaldia entre Ferré i Parralejo, entre d’altres.
.
Vanessa Raja: El canvi va suposar una reinvenció, una de totes les que ha fet la Revista de Ripollet. Només així s’entén que s’hagi arribat al número 1.000, si un mitjà de comunicació no es recicla es mor. Cal un equip jove i connectat al món i aprofitar el principal valor de la premsa local, la proximitat. La distància curta et permet tocar la notícia, conèixer els protagonistes, això aporta una gran riquesa a la feina dels periodistes.
.
Al desembre de 2001 Raja va ser substituïda de manera interina per la periodista de la casa i fins llavors directora adjunta, Reme Herrera, que ara treballa a Ripollet Ràdio. Al març de 2002 va arribar com a directora Silvia Marimon, que actualment signa al diari Ara.
.
Silvia Marimon – Directora de març de 2002 a agost de 2004
Recordo que era una època que tot estava per fer i per explorar. L’Associació ens donava total llibertat i en ser un equip petit podíem crear i fer coses noves amb facilitat. Era molt còmode treballar-hi, de la Revista de Ripollet destacaria que és una revista independent de veritat. Va ser una època molt divertida perquè érem un equip molt jove, ho recordo amb carinyo. Teníem l’avantatge de ser una revista local i estar molt a prop de la gent i això et permet sortir al carrer i fer temes més interessants. Jo que venia de fora de Ripollet recordo descobrir a Ripollet un poble amb un fort moviment veïnal i em va sorprendre el teixit associatiu.
.
És l’època de les protestes contra l’Ecoparc, però també de les manifestacions contra la guerra, el 125è aniversari de la Societat Coral El Vallès, la vaga dels escombriaires o el Cuponazo. En aquests primers anys de la Revista setmanal el dissenyador va ser en Marc Padró i participaven regularment de la redacció Sandra Domènech, Maite Gutiérrez, Xavier Angulo, Carles Tubau, Meritxell Aymerich, Magda Méndez, Francisco Palomera i Esther Bermejo, entre d’altres, així com un ampli nombre de col·laboradors. Es van incorporar noves seccions com una dedicada a internet o ‘Un cop d’ull a les entitats’.
Al setembre de 2004 va tornar a haver relleu a la direcció de la Revista de Ripollet. Va començar a fer-se càrrec la periodista local Maria Jesús Garcia, que ja havia participat tant de la ràdio com de la revista.
.
Maria Jesús Garcia – Directora de setembre de 2004 a octubre de 2006
Quan vaig entrar recordo que es feien moltes pàgines, era temps del boom immobiliari, però també hi havia moltes ganes de fer coses. A la redacció hi havia un equip de gent jove, estudiants de periodisme, que estaven molt disposats i tenien moltes ganes de treballar. Tinc molt bons records de la convivència amb la gent. Teníem llibertat per proposar nous projectes, no ens posaven traves i recordo que vam llençar la Revisteta, vam consolidar l’entrevista en profunditat o vam fer un nou disseny. La Revista de Ripollet ha estat i és el referent de la premsa escrita, la gent l’esperava el dijous a la tarda, vam aconseguir arribar a tothom, s’ha convertit en la manera d’estar informat del que passa al poble però amb un afegit molt atractiu com són les seccions, les fotos antigues, les cartes d’opinió, etc.
.

.
La revista va viure moments d’expansió i de les 64 pàgines que tenia a començament de 2005 va arribar a les 80 que es publicaven l’any 2006. L’augment de pàgines va permetre també incorporar noves seccions i més espai de notícies. Es van afegir també seccions com el Coñamon, ‘Les dues cares de la façana’, ‘Orígens’ o l’article d’opinió ‘Veus’ i ‘El Circ Romà‘. Es van incorporar a la redacció Maria Bélmez, Yolanda Garcia, Mireia Sanz, Marina Fàbrega, Jepi Selva i Judith Martínez entre d’altres. També va haver relleu al disseny amb l’entrada de Benja Villegas. En aquest temps es va explicar la posada en marxa de la primera llar d’infants municipal, el Centre de Dia, les obres del Mercat Municipal, el tancament de la Trilla o l’inici de les reclamacions per l’amiant.
.

.
A l’octubre de 2006 es va incorporar com a director en David Rúa, procedent de Ràdio Barberà. I mesos després, al 2007 l’Associació va celebrar el seu 25è aniversari i la Revista de Ripollet el número 500, amb una edició especial. Va ser clau en la celebració la contribució de l’Aleix Saló, que en els darrers anys a més de ser el vinyetista de la publicació s’havia convertit en un referent de l’Associació i la Revista. L’entitat va organitzar un sopar de celebració i també una exposició amb el nom ’25 anys comunicant’ que es va poder veure a diversos espais del municipi.
.
David Rúa – Director de novembre de 2006 a l’actualitat
Acabava d’arribar i la celebració de l’aniversari i el número 500 em van fer adonar-me de la importància que tenia a Ripollet la Revista. Recordo que va ser un any important, poder celebrar que amb el temps el projecte no només seguia endavant sinó que ho feia consolidant-se, creixent. No és habitual trobar un mitjà de comunicació amb tanta llibertat i un equip jove amb tanta empenta.
.
Es va mantenir la línia de treball a la Revista i es va anar millorant la versió web. Per la redacció van passar aquests anys Samuel Valiente, Ramon Pérez, Albert Hernández, Susana Martínez i Anna Puertas. A finals de 2009 Benja Villegas deixa pas a Sergi Jiménez com a dissenyador i al 2011 es torna a renovar el disseny i la capçalera. La situació econòmica empitjora i la crisi comença a afectar al món editorial. A la Revista de Ripollet es redueixen pàgines però es referma el compromís per mantenir la qualitat i l’equip. S’incorporen a la redacció Sergi Bayó, Anna Tatché, Eva Rodríguez i més recentment Ferran Rigat. Es creen seccions com el ‘Cap Problema’, ‘El Racó Literari’, ‘La Balconada’ o ‘Espai Verd’. S’aposta per millorar la web, convertint-la en tot un portal de comunicació que permet actualitzar la informació més enllà de la periodicitat setmanal. En aquests últims anys s’han explicat les reivindicacions per l’hospital, per la residència, el nou tanatori, el sorteig dels HPO dels Pinetons, les protestes per les preferents, les de la PAH i més recentment també les peticions d’un quart institut, la mostra de cultura popular o el relleu a l’alcaldia.
.

.
David Rúa: En tots aquests anys la Revista de Ripollet no ha deixat d’adaptar-se per estar al dia. Ara ho hem de seguir fent. Hem d’adaptar la revista en paper a les necessitats informatives actuals i seguir enfortint la web que ja és una realitat consolidada amb gairebé 6.000 notícies i més de 36.000 usuaris l’any passat. Hem de seguir traient profit a les facilitats tecnològiques i als nous formats en benefici de la comunicació local.
.
Arribem així al moment actual. A la celebració del número 1.000 amb un mitjà de comunicació del tot consolidat i compromès amb el municipi. Que en aquests més de trenta anys ha sabut reinvertar-se, adaptar-se i canviar per tal de seguir sent un referent informatiu. De la ràdio a internet, de les ones al tuit, sortint cada setmana puntual i ininterrompudament en paper.
Una història que continua i a la qual esperem quedin encara moltes pàgines per escriure, ja estem treballant en elles.
.

Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies

ACCEPTAR
Aviso de cookies