15/07/2010 •Ja hi ha sentència. L’empresa Uralita és la culpable de les malalties que afecten a 45 veïns de Cerdanyola i Ripollet que mai van treballar a la fàbrica. El jutge ha con­demnat l’empresa a pagar una indem­nització de gairebé quatre milions d’euros.

El jutjat de primera instància número 46 de Madrid ha condemnat a l’empresa Uralita a pagar pels danys provocats als veïns de la seva fàbrica de Cerdanyola del Vallès. El jutge ha estimat parcialment la demanda interposada contra l’empresa per 47 veïns de la zona a través de l’entitat d’afectats per l’amiant. La sentència, que és molt clara i està molt ben argumentada, determina provat que les malalties que pateixen els demandants són a causa de “l’activitat industrial realitzada des de 1907 a la fàbrica” que va tancar al 1997 i assenyala que “els mitjans de transmissió causant de tals patiments són: les emissions de la fàbrica en forma de pols d’asbest, la manipulació de robes dels treballadors per part dels seus familiars, a casa, i la contaminació derivada de la degradació de dipòsits de residus derivats de la pròpia activitat industrial, inclosa la que probablement va ser provocada a conseqüència de l’escampament que durant anys es realitzava pels operaris de la pròpia empresa per les zones urbanes d’ambdós municipis”.
El jutge considera que “les greus conseqüències que ha produït per a la salut pública” l’activitat de l’empresa “conegudes progressivament en les dècades de la segona meitat dels segle XX” són responsabilitat d’Uralita encara que “s’hagués ajustat a la normativa vigent”.
De fet, la sentència va més enllà i destaca que l’activitat d’Uralita es duia a terme “amb l’aquiescència, inclús complaença de la pròpia població i de les autoritats” i per això afegeix que aquest cas és una mostra de com “una pràctica dirigida en principi a pal•liar el subdesenvolupament o la falta d’infraestructures d’algunes zones d’Espanya a la segona meitat del segle passat, s’ha tornat, amb el temps, en contra de la població que durant anys ha vist ressorgir la seva economia gracies a una activitat industrial”. La sentència satisfà d’aquesta manera les peticions d’indemnització de tots els demandants excepte dos, que no s’ha pogut provar que les seves malalties fossin a causa de l’asbest sorgit de l’empresa i no d’altres circumstàncies. És per això que Uralita haurà d’indemnitzar a 45 dels demandants amb quantitats d’entre 43.079 i 381.269 euros. És a dir una quantitat total de 3.918.594 euros, una mica menys dels cinc milions que es demanaven. Entre les persones indemnitzades hi ha els hereus de vuit afectats morts abans de presentar la demanda i quatre més que han perdut la vida durant el procediment. Entre les causes indemnitzatòries hi ha els danys físics, principalment plaques pleurals i asbestosis, i també danys morals.

L’empresa presenta recurs
La contundència de la sentència no evita que l’empresa acusada pugui recórrer la resolució del tribunal de primera instància número 46 de Madrid. De fet, legalment hi tenen dret i així ho faran, tal com apunten diverses informacions, aniran a l’Audiència Provincial de Madrid. L’empresa justifica aquest extrem, argumentant que sempre van complir les legislacions vigents sobre el tractament d’amiant que es va anar imposant a partir dels anys 70, quan van començar a ser evidents els efectes nocius.
Per tant, amb el procés judicial seguint el seu curs, la vocal de la junta directiva de l’Associació d’afectats per l’amiant, Rosa Maria Dumenjó, valora que si hi ha una rebaixa serà “mínima” respecte al que s’ha donat en primera instància. L’advocat de la defensa, Màrius Miró del gabinet Roca Junyent, es mostra més prudent i prefereix esperar als arguments d’apel•lació “per revocar-los”. Ell considera que la conclusió final “és sòlida” i dóna compte de tot el peritatge. El que, de moment, està clar és que Uralita haurà de pagar quasi quatre milions. Una indemnització que s’haurà de fer efectiva 20 dies hàbils després de l’aparició de la resolució. Això vol dir que a l’agost, les 45 persones haurien de rebre les quanties pertinents. Tot i així, Miró aconsella guardar-los per si de cas aquests diners “s’haguessin de tornar”, ja que el recurs pot tombar aquesta primera decisió. A banda de les indemnitzacions el més important de la sentència és que es tracta d’una resolució pionera. I és que el veredicte “obrirà la veda a d’altres reclamacions” com apunta Dumenjó, perquè la demanda civil prové d’un grup de veïns propers a la fàbrica i no eren, com s’havia donat fins aleshores, treballadors els que havien denunciat. La membre de l’agrupació torna a repetir que es “crea un precedent” en considerar que també és responsable dels danys causats a persones que mai van tenir cap relació contractual amb la fàbrica.

Alegria entre els afectats
Òbviament entre el grup d’afectats l’alegria ha estat màxima. “No ens ho esperàvem”, confessa Dumenjó i continua, “la nostra demanda eren cinc milions i ens en donen quatre”. “Un recurs importantíssim”, exclama ella mateixa. La membre de l’entitat ha volgut enaltir la lluita “important” de cinc anys i lamenta “malgrat l’alegria, sap greu que hi ha gent que no ho ha pogut veure”. El jurista Miró destaca el treball del jutge per un dictamen “assenyat, argumentat i ben estudiat” i s’afegeix a la felicitat dels seus clients. “Pràcticament s’han respectat totes les demandes i quanties”, manifesta el lletrat.
Rosa Maria Dumenjó assegura que la resolució també “és un toc d’alerta per a les empreses en temes de salut i mediambientals” i també per a organismes internacionals per a que puguin actuar “a països d‘Àfrica o Sud-amèrica per posar normatives”.
També es mostra satisfet amb la sentència l’alcalde de Ripollet, Juan Parralejo. El batlle la valora de manera positiva perquè “dóna la raó als afectats passius per primera vegada” i afegeix que “aquest reconeixement judicial significa un abans i un després”. Parralejo, que va testificar en el judici, valora la feina feta per l’associació en els darrers anys, “les coses s’han fet bé, sabíem que seria una lluita llarga” i es mostra orgullós pel fet que des de l’Ajuntament s’hagi pogut col•laborar aportant suport i documentació, “pen­so que va ser important aportar un expedient obert l’any 1979”. Pel que fa al fons de l’assumpte Parralejo considera que el jutge ha castigat el fet que “l’empresa continués posant en perill la vida dels treballadors i els veïns quan ja era conscient dels perills de l’amiant”.



Lluita històrica
El jutge madrileny que ha dictat sentència ha posat en un text legal allò que ja feia molts anys que se sabia al territori. L’activitat de l’empresa Uralita ha afectat no només als treballadors sinó també als veïns de la zona i ha certificat que els danys són responsabilitat de la fàbrica encara que respectés la legislació vigent. En moltes ocasions els propis ciutadans han explicat com jugaven al carrer amb pols d’asbest i moltes dones han afirmat que durant anys veien les robes de la feina dels seus marits plenes d’aquesta perillosa substància. Són exemples d’un drama viscut durant molts anys des del desconeixement però que en els darrers temps i gràcies a la tasca de l’associació d’afectats i les recerques científiques s’ha fet visible. En els darrers anys els progressos judicials han anat acompanyats de la constatació que Cerdanyola i Ripollet és una zona amb elevats índexs d’afectació d’asbestosi, plaques pleurals i càncers de pulmó. Les investigacions dutes a terme, principalment, pels doctors Rafael Arbós i Josep Tarrés han xifrat a­quest fet i l’han demostrat científicament. En algun dels seus estudis parlaven de 82 morts i 427 malalts en només 20 anys. I és que cal tenir en compte que es tracta d’una malaltia que pot trigar molts anys en desenvolupar-se. Hi ha constància del primer treballador afectat l’any 1970 i del primer malalt passiu al 1977. En els darrers sis anys les reivindicacions dels afectats i les victòries judicials s’han anat succeint. La creació al 2004 de l’Associació d’Afectats i l’empenta del seu president, Salvador Mañosa, ara president d’honor, han estat clau en aquest procés. Des dels començaments ja tenien en ment poder arribar algun dia a la sentència coneguda la setmana passada, però abans van haver de lluitar per a que es reconegués l’asbestosi com una malaltia professional, per a que això fos motiu d’indemnització i que també poguessin rebre compensacions els extreballadors. Finalment al juliol del 2008 van presentar aquesta demanda històrica contra l’empresa a Madrid, on té la seva seu Uralita, per a que es fes justícia i es reconeguessin els danys provocats per l’empresa en els veïns de la fàbrica. Ara ja tenen una nova victòria.